Act. 5.-

Significa que és la unitat bàsica que constitueix l'estructura dels éssers vius, de manera que tots estan formats per una cèl·lula o més d'una.

Act. 6.-

Orgànul. Estructura cel·lular capaç de dur a terme fun­cions específiques. Per exemple, els cloroplasts i els mitocondris.

Eucariota. Organisme les cèl·lules del qual tenen un nu­cli delimitat per una membrana. Són eucariotes els protozous, les algues, els fongs, els animals i les plantes. Del grec, eú: bé, i kàryort: nucli

Procariota. Organisme la cèl·lula del qual no conté el material genètic tancat en un nucli. Els bacteris són organismes procariotes. Del grec, pro-, abans, i kàryort nucli.


Act. 7.-

La presència d'una paret cel·lular composta majoritària­ment de cel·lulosa dóna resistència i manté la forma po­lièdrica de les cèl·lules vegetals.

Act. 8.-

Els mitocondris són uns orgànuls, presents tant en les cèl·lules animals com en les vegetals, la funció més im­portant dels quals és alliberar energia, necessària per al funcionament de la cèl·lula.

Act. 9.-

Els orgànuls exclusius de les cèl·lules vegetals són els cloroplasts.

També és una estructura exclusiva de la cèl·lula vegetal la paret cel·lular, que envolta la membrana plasmàtica, i dóna resistència i forma a la cèl·lula.


Act. 13

La taxonomia és la ciència que s'encarrega d'identificar, agrupar i ordenar els éssers vius.

Act. 14

Els noms dels táxons per ordre son els següents: regne, tipus, classe, ordre, família, genere i especie.

act. 15

Una familia agrupa diversos generes.


Act 16

Els organismes del regne dels animals i els del regne de les plantes són organismes pluricel·lular eucariotes.

act 17

Tant els organismes del regne dels fongs com els del regne dels animals tenen nutrició heteròtrofa.

Act 18

Els regnes que tenen organismes amb nutrició autòtrofa són el regne de les moneres (alguns bacteris tenen nutrició heteròtrofa, i d'altres, autòtrofa), el regne dels protoctists (dins d'aquest regne, tan sols les algues tenen nutrició autòtrofa) i el regne de les plantes.


act 19

Els diversos organismes es coneixen en cada país, i fins i tot en diferents zones d'un mateix país, amb diferents noms, els anomenats noms comuns. Això dificulta l'enteniment entre els científics i es presta a nombroses confusions. Per evitar-ho, es fan servir els noms científics, en llatí o llatinitzats, per designar cada espècie.

Act 20

Consisteix en anomenar cada espècie amb dues paraules, el nom genèric i el nom específic. Per exemple, el nom científic de l'espècie humana és Homo sapiens

Act 21

Gènere: Linx; espècie: Linx pardinus.

act 21

Un gat domèstic (Felis catus) i un gat salvatge (Felis silvestris) són organismes de diferents espècies, ja que no es poden reproduir entre ells. No obstant això, les dues espècies pertanyen al mateix gènere, Felis.

act 22

El nom científic al·ludeix a aquest animal que no és salvatge, sinó domèstic.


Act. 42.-

a)   Es tracta d'una cèl·lula eucariota, ja que té nucli, el qual conté el material hereditari.

b)  Es tracta d'una cèl·lula vegetal, perquè té paret cel·lu­lar i cloroplasts; a més té forma prismàtica i un vacúol que ocupa una gran part del contingut del citoplasma.

c)      A. Mitocondri,

B. Cloroplast,

C. Nucli,

D. Vacúol,

E. Paret cel·lular,

F. Membrana plasmàtica.

d)    - Mitocondris. Centrals energètiques de la cèl·lula. S'hi cremen els nutrients i s'obté energia.

-Cloroplast. Orgànuls on es realitza la fotosíntesi. Es sintetitza matèria orgànica amb la llum, diòxid de carboni i aigua

- Nucli. Conté el material genètic.

-  Vacúol. Acumula substàncies de reserva, princi­palment aigua.

-  Paret cel·lular. Recobreix la cèl·lula, a la qual dó­na resistència i forma.

-  Membrana plasmàtica. Separa la cèl·lula de l'ex­terior. Controla el pas de substàncies a través seu.


Act. 43.-

a)    Totes dues,

b)    Cèl·lula vegetal,

c)    Totes dues,

d)   Cèl·lu­la vegetal,

e)   Totes dues.

Act. 44.-

Aparell locomotor, sistema muscular, cor, múscul ab­ductor, teixit ossi i glòbul vermell.



Act 45

a)   No. Malgrat que tots són coneguts com a voltors, són d'espècies diferents.
b)   1 - Gypaetus-, 2 - Aegypius; 3 - Gyps-, 4 - Torgos.
c)   1 - Nom comú: trencalòs; nom científic: Gypaetus barbatus.
      2 - Nom comú: voltor negre; nom científic: Aegypius monachus.
      3 - Nom comú: voltor comú; nom científic: Gyps fulvus.
      4 - Nom comú: voltor torgos; nom científic: Torgos tracheliotus.
d)   Regne (animals), tipus (cordats), classe (ocells), ordre (falconiformes), família (accipítrids).


Moneres: Unicel·lulars  -  Procariotes  -  Autòtrofa / heteròtrofa
Protoctists: Unicel·lulars/ pluricel·lulars  -  Eucariotes   - Autòtrofa / heteròtrofa
Fongs: Unicel·lulars/ pluricel·lulars  -  Eucariotes  -  Heteròtrofa
Plantes: Pluricel·lulars  -  Eucariotes  -  Autòtrofa
Animals: Pluricel·lulars  -  Eucariotes    Heteròtrofa


a)   Certa.
b)   Falsa. La categoria taxonòmica més àmplia és el regne.
c)   Falsa. Una classe inclou diferents ordres, i un tipus inclou diferents classes.
d)   Certa.
e)   Falsa. Dos organismes del mateix tipus tenen moltes més característiques en comú que dos del mateix regne.