Faner X., diu:
El problema que teníem era pràcticament terminològic, però crec que l'he solventat bastant bé.

Quan ens referim als carnots que molt sovint requereixen intervenció quirúrgica en nens petits ens referim als adenoides, comúnment també citats com a vegetacions. Aquestes són un dels primers teixits de defensa en front gèrmens i patògens que ens arriben a través de les vies respiratòries.

En realitat el problema terminològic vé donat perquè aquests "carnots" són un component de les amígdales que tenim en aquesta zona del tracte respiratori. En realitat les amígdales són quatre. Tenim, a la part posterior de les cavitats nasals, les amígdales faríngees, que precisament són aquests "carnots" o adenoides. Després, entre els pilars del vel del paladar hi trobem les amígdales palatines, conegudes popularment com "gràndules" o angines. A més, tenim les amígdales linguals (a la base de la llengua) i les amígdales tubàrquiques, situades a l'orifici que conecta el Tub d'Eustaqui amb la faringe.

Així doncs, realment disposem d'aquests 4 conjunts de teixits destinats a ser una barrera per patògens: la estratègia és que abans de passar al medi intern hagin de travessar aquests teixits, als quals acudiran ràpidament els leucòcits.

Aquesta funció és primordial en els nens i constitueix una important barrera, ja que de per sí són més dèbils i propensos a sofrir infeccions. Llavors, degut a que aquest conjunt d'amígdales està sempre en exposició de patògens i factors ambientals, poden donar-se inflamacions i inclús vegetacions d'una o més d'aquestes amígdales, resultant amb problemes respiratoris i forts roncs i febres.

Si les infeccions d'aquestes amígdales passen a ser cròniques, no hi haurà medicament que millori la situació. Si les amígdales no obstrueixen cap conducte i no donen problemes seriosos, amb l'edat poden acabar per deixar de donar molèsties. En cas d'obstruir algun conducte u orifici o donar problemes seriosos per exemple a l'oïda, es procedeix a l'extirpació de l'amígdala que provoqui tal problemes. Llavors és quan deim que ens han operat de gràndules, o de carnots, o de gràndules i carnots, fet que solia ser molt comú fa uns anys per eliminar qualsevol possible problema tot en una intervenció.

Gornés, B., diu:

Els carnots (també anomenats cornets ) són estructures formades per os esponjós, amb un recobriment format per una prima i delicada mucosa nasal. Se situen en les parts laterals de cada cambra nasal. El seu nombre en general és de tres, encara que poden arribar a cinc.

Funcions:

Humidificar l'aire que arriba als pulmons

Filtra l'aire que es respira

Escalfar l'aire per un millor confort.

Estructura:  Es divideixen en cornet inferior, mig i superior. On el cornet superior i mitjà estan inserits en l'os del etmoides, i el cornet inferior es va inserir en l'os palatí. Sota cada un dels cornets, protegint-los, hi ha els meats nassals, que són les vies de comunicació del nas amb els sins paranasals. I serveixen com portes de sortida del moc que cal traspuar.

 

 

http://www.youtube.com/watch?v=DaWbczJHLtQ → Hipertrofia dels carnots