Sistema Terra: una introducció a l’evolució geològica i biològica

 

La idea és adquirir una visió global i sintètica

La idea és adoptar un respecte tant per al medi ambient com per a la vida

La idea és veure la Terra com un sistema

 

L'evolució geològica del nostre planeta ha marcat l'aparició i l’evolució de la vida, i la vida ha contribuït a la creació i el manteniment de certes característiques i condicions geològiques.

 

Anem a veure-ho

 

Amb aquestes activitats a la xarxa:

 

Trobaràs petites explicacions no gaire llargues que has de llegir i entendre. Trobaràs enllaços a animacions i recursos per la teva consulta, i també una bateria de qüestions que hauràs de contestar a un full i entregar a José Luis, apartat per apartat (però de forma molt resumida i escueta):

Apartat 1 : Interacció geologia biologia 1r 

Lectura

L’univers no és un indret agradable. Ben al contrari, és un lloc en general hostil per a la vida, amb intensos feixos de raigss
i partícules travessant l’espai.
 
A la Terra primitiva la vida a la superfície era impossible. Només a certa profunditat sota l’aigua de mar els raigs X i la radiació ultraviolada (potents feixos d’energia que poden destruir les molècules bàsiques de l’herència com el DNA i l'RNA ) són absorbits i atenuats.
 
Des de bon començament, la Terra ha estat involucrada en l’origen de la vida.
Com funcionava el planeta en aquell moment? Es pot reconstruir aquell procés? Quin era l’entorn en què va aparèixer la vida a la Terra?
La comunitat científica internacional –tot i que no hi ha un acord absolut– s’inclina cap a un origen de la vida lligat a les fonts hidrotermals. Sembla ser que hi havia una abundància de fonts termals –en què l’aigua brolla a una temperatura superior a la mitjana ambiental entre 400ºC i 75ºC– normalment associades a un intens vulcanisme. Aquestes fonts es trobarien tant per sota com per damunt del nivell del mar. La pròpia energia de la Terra va alimentar les formes de vida primitives.
 
Tant els geofísics com els paleontòlegs mostren cada cop més interès pel període més primitiu de la història de la Terra: l’Arqueà –que vol dir el més vell– comprèn el 43% de l’existència de la Terra, és a dir, uns 2.000 milions d’anys. Sembla ser que els continents arqueans tenien si fa no fa el mateix gruix que els actuals, però sense vida, ja que aquesta es va originar a l’aigua.
Les formes de vida de l’Arqueà mai han arribat a extingir-se, malgrat l’aparició d’éssers que respiren oxigen. Com diu James Lovelock -autor de la teoria Gaia- segueixen vivint en medis anòxics –sense oxigen– ja sigui als fons marins, als fons dels pantans o als budells de tots nosaltres.
 
L’atmosfera actua com una pantalla protectora que ha permès a la vida seguir una lenta evolució protegida per un embolcall d’aire. L’aparició de l’oxigen a l’atmosfera terrestre primitiva va permetre la formació d’ozó. L’ozó va absorbir els potents raigs ultraviolats. La formació d’ozó i els seus efectes sobre la vida constitueixen un d’aquells cicles miraculosos que semblen jugar un important paper en la història de la Terra.
Sabem que els microorganismes van tenir un paper essencial en la desaparició del diòxid de carboni i l’aparició de l’oxigen a l’atmosfera.
Entre els més destacats fixadors de diòxid de carboni tenim les coccolitoforals.
Les coccolitoforals, eucariotes protists, formen part del plàncton marí. Quan moren desprenen una placa calcària discoidal anomenada coccòlit –gra de pedra– que forma grans extensions de roques calcàries a la Terra (entre altres els penya-segats de Dover, a la costa sud d’Anglaterra).
 
Però també hi ha altres fixadors de diòxid de carboni que han format gegantins dipòsits de roques calcàries a tot el planeta.
Es tracta del éssers formadors dels esculls, entre els quals destaquen els coralls, els estromatoporoïdeus, organismes incrustants marins ja extingits i els braquiòpodes, semblants als moluscs bivalves dels quals avui en dia només queden unes 700 espècies vives.

 

Activitats 

I- Per què era impossible la vida a la superfície continental de la Terra primitiva?

 
II- Explica quin es pensa que és l’escenari en què hauria aparegut la vida.

 
III- Quins són els organismes, actuals o fòssils, que  han contribuït a la formació de roques calcàries?

 
IV- Obre aquesta pàgina:

 http://bioelectivo.blogspot.com/2009/04/hipotesis-del-origen-de-la-vida-caldo.html

 

 

 

Explica què és el brou nutritiu (caldo nutritivo o primitivo) i com es va formar.

 

V- Obre aquesta pàgina:


http://www.ucmp.berkeley.edu/archaea/archaea.html

 
Hi veuràs unes fotografies dels primers indrets de la Terra on es van descobrir arqueobacteris.

Han sobreviscut des de fa 3.800 milions d’anys fins al moment actual i en uns medis ambients extrems.

Digues de quin lloc estem parlant i també quines són aquestes condicions extremes de vida.

 
Cianofícea fòssil


VI- Obre aquesta pàgina:

http://www.soes.soton.ac.uk/staff/tt/

 La fotografia de l'esquerra està feta amb microscopi electrònic i la de la dreta està feta amb satèl·lit. El cosmos i el microcosmos estan més relacionats del que normalment pensem. Milions d’éssers microscòpics són responsables d’un fenomen a escala planetària. A l’esquerra tens un coccòlit (closca microscòpica de carbonat de calci)  i a la dreta la taca clara davant de la costa és la proliferació de les coccolitoforals. Quan aquestes proliferacions es produeixen les aigües es tornen més blanques. Si l’aigua oceànica és més blanca reflecteix més o menys la llum solar? Com pot això afectar l’efecte hivernacle? Raona la teva resposta.