Hola Desconegut loginout
(Ol: 4 )             infos

Esquema

PREVENCIÓ I CORRECCIÓ DE RISCOS

Definició

Risc és tota condició, procés o esdeveniment que pot causar danys personals (ferides, malalties o mort), pèrdues econòmiques o danys al medi ambient.

•  Catàstrofe si, una vegada ocorregut l'esdeveniment, els efectes sobre ta població afectada són molt notoris.
•  Desastre, si el grau de destrucció és tan elevat que la societat afectada necessita ajudes externes.
•  Calamitat, si el desastre es prolonga temporalment.

Tipus de riscos

Riscos tecnològics o culturals. riscos antròpics
Són causats per l'activitat humana.
Es produeixen com a conseqüència del funcionament normal de les màquines, de l'ús habitual de productes químics (concentració en les aigües de nitrats o pesticides procedents de l'agricultura), a causa d'errades humanes (marees negres, escapaments radioactius) o degudes a maneres de vida perilloses (drogues, alcoholisme, hàbits alimentaris dolents, conducció perillosa, consum de tabac).
Inclouen els riscos provocats per conflictes o guerres, així com els que agreugen els efectes dels riscos naturals.
Per exemple, una central nuclear és un risc antròpic; si se situa en una zona d'elevada activitat sísmica, als danys produïts pel risc natural s'hi han d'afegir els produïts per un accident nuclear.


Riscos naturals
Es deuen a causes naturals i poden ser:

Biològics: són les malalties causades per tota mena de microorganismes infecciosos o paràsits (bacteris, virus), pòl·Iens o animals com vespes o serps verinoses. Per exemple, la pesta negra, la sida, la plaga de la llagosta, etcètera.

Químics: resultants de l'acció de productes químics perillosos continguts en els aliments, l'aigua, l'aire o el terra (per exemple, respirar els gasos expulsats per un volcà, beure aigua amb contingut de nitrats o metalls pesants, com ara el mercuri).

Físics: com ara les radiacions electromagnètiques, el soroll, els incendis i:
a)  Climàtics. Són els associats a fenòmens atmosfèrics: tornados, huracans, gota freda, precipitacions torrencials, llamps, tempestes, calamarsa, gelades, temporals de vent, sequeres, onades de fred, onades de calor, etcètera.
b)  Geològics. Es deuen als processos geològics i es divideixen en:
Geològics interns. A conseqüència dels processos geològics interns: volcans i terratrèmols.
Geològics externs. Es deuen a processos geològics externs i la majoria presenta una més gran o menor dependència del clima. Són els moviments de vessants, les inundacions, els enfonsaments del terreny, etcètera.
c)  Còsmics. Els procedents de l'espai, com ara la caiguda de meteorits o les variacions en la radiació solar incident.

També cal considerar els riscos hidrològics: inundacions fluvials (els nostre dalobins), inundacions costaneres, salinització, erosió, tempestes marines, maror, o les nostres rissagues.
Moltes vegades, aquests riscos van lligats a fenòmens atmosfèrics i climàtics.

Riscos mixtos
Són el resultat de l'alteració o la intensificació dels processos naturals a causa de l'acció humana.
Per exemple, el despreniment de vessants que ocorre en construir una carretera.


Anàlisi i mitigació del risc: R=P*v*e

La gravetat dels diversos tipus de risc es pot valorar segons:

La perillositat (P)

La perillositat depèn del propi esdeveniment i es defineix de la manera següent:

És la probabilitat que es produeixi un fenomen causant dels danys.

La vulnerabilitat (V)

Determina la intensitat dels danys que pot produir.
És el percentatge de pèrdues humanes o de béns respecte del total de persones i béns exposats a l'ocurrència del fenomen causant del perill.
Valora el grau de dany (víctimes mortals, pèrdues econòmiques o ecològiques).
S'expressa en forma de probabilitat que varia entre 1 (que representa la pèrdua total) i 0 (que equival a l'absència de dany).

Davant la vulnerabilitat, existeix la possibilitat d'una adaptació, que consisteix en la posada en pràctica de mesures predictives, preventives i correctores que facilitin la reducció del risc.
Els països pobres, a causa de la seva manca de recursos, estan menys adaptats als riscos naturals i hi són més vulnerables que els països rics. Per aquest motiu, un mateix fenomen natural té conseqüències diferents segons que s'esdevingui en un país ric o en un país pobre (per exemple, un terratrèmol)

L'exposiciÓ (E)

Total de persones o béns, exposats a un determinat risc.
Aquest factor és de gran importància, ja que quan augmenta l'exposició (la superpoblació i l'amuntegament en les grans ciutats), s'incrementen més els danys que per la perillositat de l'esdeveniment mateix.

Planificació de riscos

La planificació té per objecte l'elaboració de mesures per fer front a tota mena de riscos.
Les mesures per fer front als riscos, són:                 -

Predicció

Predir és anunciar amb anticipació.
Les mesures predictives van des de l'elaboració de mapes de risc de diferents zones exposades a fenòmens naturals de conseqüències catastròfiques fins a l'establiment de xarxes de vigilància.

prevenció

Mesures estructurals.
Impliquen modificacions de les estructures geològiques o la implantació de construccions adequades.
Mesures no estructurals.

Act 16


a)  La zona de risc alt és de color vermell; la de risc baix, carabassa i groc; les zones de color blanc representen zones amb un risc nul, ja sigui perquè les condicions climàtiques impedeixen el desenvolupament del mosquit transmissor, o perquè ha estat eradicada (com és el cas d'Espanya).
Els països amb risc de malària es distribueixen a les zones tropicals, lligats a l'existència dels mosquits que la transmeten.
El mapa recull les dades de casos de malaltia per 100.000 habitants: es a dir, la vulnerabilitat. De totes formes, per a conèixer-la millor, caldria també tenir dades sobre el nombre d'afectats i la densitat de població.

b)  El factor perillositat anirà en funció de la distribució geogràfica, ja que el mosquit transmissor necessita un clima càlid i humit per desenvolupar-se.
El factor exposició depèn del nombre de persones que habitin les zones, ja que l'amuntegament de la població en zones susceptibles facilita el contagi.
El factor vulnerabilitat és també alt a les zones susceptibles, a causa de l'alimentació deficient i de les males condicions sanitàries.

c)  Redueixen la perillositat mesures com ara: la dessecació de les zones pantanoses (amb el problema de la destrucció d'hàbitats), els insecticides (contaminació de l'aigua, immunitat del paràsit i de l'insecte).
Per a reduir l'exposició caldria induir mesures que tendissin a reduir la natalitat.
Per a reduir la vulnerabilitat hi hauria les vacunes, la bona alimentació i la millora en les condicions higièniques i sanitàries. Pel que fa a les vacunes, existeix el problema de la immunitat dels paràsits.

d) Caldria constatar que des del punt de vista de la relació cost-benefici, segons el text, costaria menys fomentar la medicina preventiva a partir de la investigació mèdica, la millora de les condicions sanitàries i l'increment de les defenses contra altres malalties oportunistes a partir de vacunes i d'una alimentació sana, que les despeses implicades en la medicina curativa.
La relació cost-benefici indicaria la conveniència de les mesures preventives.

e) La crítica seria que aquest criteri pot no valorar adequadament la dimensió social, si es quantifica únicament amb criteris econòmics.

Activitat 17

a) Basant-se en experiències anteriors, es van aplicar mètodes de prevenció: prohibició de construir en àrees inundables, repoblació de les lleres, neteja dels llits, reforçament dels ponts, disseny d'un pla d'emergència i d'evacuació, i construcció de 250 refugis.

b) Redueixen la perillositat, perquè rebaixen el cabal dels rius (reforestació); la vulnerabilitat, perquè es fan infraestructures adequades, es reforcen els ponts i es prepara la població; i l'exposició, per la prohibició de construir en àrees inundables i per l'establiment de plans d'evacuació.