Act 2

a)   Els gasos es concentren a prop de la superfície terrestre (aprox. un 80% dels gasos atmosfèrics són a la troposfera) i, en assolir la tropopausa, la pressió és només un 20% de la que hi ha a nivell del mar.
A la troposfera, la tª disminueix amb l'altura per què en haver menys presió, la densitat baixa, i també la tª (a raó de 2ºC cada 300 m).
Els núvols poden ascendir fins on hi hagi moviments verticals, és a dir, fins a la tropopausa. Per aquest motiu, aquesta capa s'anomena «la capa del clima».

b)   La ionosfera té càrrega positiva. S'hi reflecteixen les ones emprades en les telecomunicacions i permet que siguin possibles.
Les tempestes magnètiques que tenen lloc en períodes de taques solars comporten pertorbacions a la concentració de càrregues positives de la ionosfera, fet que origina grans interferències.
De moment només poden dir que Les tempestes s'encarreguen de recarregar aquest condensador terrestre.

c)   La ionosfera serveix de filtre de les radiacions de longitud d'ona més curta (com els raigs X i els gamma; fins i tot les UV d'ona més curta), que contribueixen a ionitzar aquesta capa i a incrementar-ne la temperatura.
La majoria de les radiacions UV restants es filtren a la capa d'ozó, que també incrementa la tª a l'estratosfera.
A la superficie només arriben les radiacions visibles. Els infrarojos també són captats a la troposfera, que també s'escalfa.
Si no existís el filtre atmosfèric moltes molècules s'ionitzarien, i no seria possible la vida a la superficie terrestre.

d)   Molts dels meteorits es destrueixen a la mesosfera perquè es posen incandescents a causa del fregament contra les partícules que hi ha en aquesta capa. Si caigués un meteorit de grans dimensions, el seu impacte contra el terra donaria lloc a una mena d'explosió amb la qual s'injectarien quantitats ingents de pols atmosfèrica, que impedirien l'entrada de llum solar i, com a conseqüència, no hi hauria fotosíntesi i desapareixerien els éssers vius (extinció dels dinosaures).

Act 3

a)   Radiació d'ona curta incident:
•  Sobre l'atmosfera: absorbida (25%); reflectida (25%); total (50%).
•  Sobre  la  superfície  terrestre:   absorbida   (45%);   reflectida (5%); total (50%).
Total incident.... 100%

b)   Radiació emesa per la Terra:
•   Ona curta: reflectida per l'atmosfera (25%); reflectida pel sòl (5%); total (30%, que seria l'albedo planetària).
•   Onda llarga: emesa per l'atmosfera (66%); emesa pel sòl (4%); total (70%).
Total sortint.... 100%

c)   Balanç de radiació de la superfície terrestre:
•   Radiació rebuda: d'ona curta (45%); d'ona llarga (88%); total rebuda (133%).
•   Radiació emesa d'ona llarga: 104%.
Balanç total (entrades - sortides) = 133% - 104% = + 29%
No està en equilibri, ja que el seu balanç no és zero.

d)   Balanç de radiació de l'atmosfera:
•   Radiació rebuda: d'ona curta: 25%; d'ona llarga: 100%; total rebuda: 125%.
•   Radiació emesa: d'ona llarga: 66%; al sòl: 88%; total emesa: 154%.
Balanç total (entrades - sortides) = 125% - 154% = - 29%
No està en equilibri, ja que el seu balanç no és zero.
El sistema superfície-atmosfera està en equilibri, ja que 29% -(-29%) = 0%.
Respecte a l'espai exterior el sistema es troba en equilibri perquè les sortides a l'espai són:
30% (albedo) + 66% (radiació d'ona llarga atmosfèrica) + 4% (radiació d'ona llarga terrestre) = 100%, que coincideix amb les entrades.

e)   L'albedo es el percentatge de radiació solar reflectida per la Terra, respecte del total solar incident.
És més elevada als llocs on la superfície terrestre és més clara (zones polars) i també als deserts i a les zones desertitzades. La desforestació massiva augmentaria l'albedo, ja que la superfície nua és més clara. Això contribuiria a disminuir la temperatura planetària, ja que absorbiria una quantitat menor de radiació solar.

f)    L'efecte hivernacle natural és l'absoció de les radiacions infraroges per part d'alguns gasos atmosfèrics (CO2, H2O...). Gràcies a l'efecte hivernacle, la tª a la superfície terrestre és prou alta per que hi hagi aigua líquida, i per tant vida.
L'increment de l'efecte hivernacle és el seu augment a causa de gasos contaminants d'origen antròpic.
El problema que se'n deriva és l'augment de la tª atmosfèrica (canvi climàtic), a part dels problemes propis de la contaminació.

Act 4

Abans de sol·lucionar-lo anem a revisar el que vam intentar explicar ahir:

Act 5

a) Estabilitat. Situació anticiclònica (A). Desfavorable per dispersar la contaminació, que romandrà a terra.

b) Inestabilitat. Situació ciclònica (B). Favorable per dispersar la contaminació, que pujarà a les capes altes de l'atmosfera.

c) Estabilitat més marcada que a a), amb inversió a superfície (l'aire a 300 m. és més calent que a 0m). No favorable per dispersar la contaminació

d) Inversió tèrmica en altura (de 250 a 700m aprox). L'aire superficial pujarà fins a 400 m. i aquí s'aturarà. La contaminació s'acumularà a 400 m d'altura.

Les situacions c) i d) apareixen l'hivern, quan es refreda molt la superfície terrestre, i si l'aire és humit, donen lloc a boires superficials que s'aixequen a més altura de dia, quan el Sol escalfa la superfície terrestre, i la inversió es manté en altura. (A Ferreries, quan l'hivern s'encenen moltes ximineies, el fum forma una especie de boira dalt el poble, que roman estàtica, per un fenòmen comparable)