Les noves tecnologies en la investigació del medi ambient

1.ELS SATÈL·LITS

 Hi ha dos tipus de satèl·lits:

SATÈL·LITS ARTIFICIALS

Poden ser:

SISTEMA GLOBAL DE NAVEGACIÓ PER SATÈL·LIT (GNSS)

Una aplicació de la informació emesa des dels satèl·lits és el posicionament mitjançant aparells receptors passius. Aquests aparells recullen el senyal que són enviats periòdicament pels satèl·lits. Això farà que coneixent la posició dels diversos satèl·lits, per triangulació, s'obtenen les coordenades geogràfiques d'un punt concret amb un error de pocs metres.
 

Hi ha diversos sistemes de navegació per satèl·lit: el principal és el GPS

Actualment s'està desenvolupant un sistema europeu anomenat Galileo. La xarxa Galileo la formen 30 satèl·lits en una òrbita mitjana de 23,222 Km. Seran 3 grups de 10 satèl·lits que giraran en 3 plan orbitals. 
Els satèl·lits poden tindre dos funcions: civils i militars.

En el funcionament civil, la utilització dels sistemes de posicionament juntament amb la cartografia digitalitzada, han trobat diverses aplicacions:
  1. Ajuda en la navegació
  2. Topografia
  3. Per guiar als conductors
  4. Per operacions de cerca i salvament
  5. etc.

TELEDETECCIÓ. LA TERRA DES DE L'ESPAI

La teledetecció (observació a distància) es basa en la captació, a través d'uns sensors adequats, de l'energia electromagnètica que emeten o reflecteixen els cossos en les diferents longituds d'ona, d'acord amb les propietats físiques i químiques dels materials que els formen.
Aquestes tècniques ens permeten obtenir mesures d'alta precisió. També ens proporcionen imatges en diverses bandes (vermella, blava, infraroja...) de l'especte electromagnètic.

Les tècniques de teledetecció inclouen l’aerografia (fotos aèries), les tècniques geofísiques de mesures elèctriques, sísmiques o radiomagnètiques, preses des de vaixells, avions o satèl·lits.

APLICACIONS
Les tècniques de teledetecció han trobat aplicacions en camp molt diversos per exemple la geografia, la geologia, la geobotànica, l'agricultura, l'oceanografia...

SIG (Sistema d'Informació Geogràfica)

És un sistema de visualització que permet mostrar mapes i altres informacions geogràfiques, demogràfiques, econòmiques o socials vinculades a un territori determinat, habitualment dins d'un àmbit municipal.
Hi ha dos tipus de dades: les alfanumèriques (bases de dades) i les gràfiques (cartografies). En la pràctica, el SIG és capaç d’elaborar una sèrie de mapes o plànols superponibles, que representen diferents aspectes i moments d’un mateix àmbit territorial i on coincideix exactament la localització dels diferents elements.
Per exemple, si volem gestionar els recursos naturals d’una regió, els estrats informatius haurien de contenir el relleu, litologia, hidrologia, assentaments humans, usos del sòl, vies de comunicació, vegetació, etc. Tots aquests mapes poden consultar-se de manera independent, però també es poden combinar o manipular a fi d’obtenir mapes derivats o taules de dades que simulen situacions reals o hipotètiques. Per tant, un SIG és qualque cosa més que unes bases de dades gràfiques; és, a més, un sistema capaç de construir noves dades, i nous elements, a partir de la manipulació dels ja existents.

per entendre-ho: un SIG a l'abast de tothom és Google Earth. (les diferents capes serien: topografia, carreteres, imatge de satèlit, etc.)

Possibles aplicacions:

Planificació urbana i regional. Disseny i gestió de normes i ordenances de l’ús del sòl, gestió d’espais protegits, etc
Gestió d’infraestructures, tant en la seua fase de disseny i construcció, com la d’explotació i manteniment
Explotació de recursos minerals
Gestió de recursos renovables: forestals, hídrics, agrícoles, avaluació del paisatge
Gestió del catastre urbà, rústic, agrícola
Obtenció de mapes i dades geogràfiques

Exemple: Visor IDE Menorca (ambiental)