A

ABOCADOR

AGRICULTURA ECOLÒGICA  o BIOLÒGICA

ANAEROBI O ANÒXIC

ANTICICLÓ

AQÜICULTURA

AQÜÍFER

ATMÓSFERA

AUTODEPURACIÓ

AVALUACIÓ DE L´IMPACTE AMBIENTAL

B

BIOCENOSI (= COMUNITAT)

BIODIVERSITAT

BIOMA

BIOMASSA

BIOSFERA

BIOTECNOLOGIA (IMPLICACIONS AMBIENTALS)

BIÒTOP

BOIRUM (=SMOG), CLÀSSIC I FOTOQUÍMIC

BORRASCA

BRISA MARINA (EMBAT, MARINADA)

C

CADENA I XARXA TRÒFICA

CANVI CLIMÀTIC

CAPA D´OZÓ (OZONOSFERA)

CARST

CICLE BIOGEOQUÍMIC

CICLE HIDROLÒGIC

CINTA TRANSPORTADORA OCEÀNICA

CLIMA

CLÍMAX

COMBUSTIBLE FÒSSIL

COMENSALISME

COMPETÈNCIA

COMUNITAT

CONSUMIDOR

CONTAMINACIÓ AQUÀTICA, ACÚSTICA, ATMOSFÈRICA

CONTAMINANT (PRIMARI-SECUNDARI)

D

DBO

DEGRADACIÓ ESTÈTICA  (= DEGRADACIÓ PAISATGÍSTICA)

DEPREDACIÓ

DEPURACIÓ (D'AIGÜES, TERCIÀRIA, SISTEMES DE)

DESCOMPONEDORS

DESENVOLUPAMET SOSTENIBLE (SOSTENIBILITAT)

DESERTIFICACIÓ

DESERTITZACIÓ

DESFORESTACIÓ

DESSALACIÓ

DISPERSIÓ DE CONTAMINANTS

E

ECOAUDITORIA

ECOSISTEMA (Natural)

ECOSISTEMA (ELEMENTS I INTERACCIÓNS)

ECOSISTEMA ANTROPOGÈNIC (= ANTRÒPIC)

EDAFOGÈNESI (FORMACIÓ I EVOLUCIÓ DEL SÒL)

EDUCACIÓ AMBIENTAL (EA)

EFECTE ALBEDO

EFECTE HIVERNACLE

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA (= RENDIMENT)

EMISSIÓ ATMOSFÈRICA (= NIVELL D'EMISSIÓ)

ENERGIA (RENOVABLE / NO RENOVABLE)

ENERGIES ALTERNATIVES

ENERGIA EÒLICA

ENERGIA GEOTÈRMICA

ENERGIA HIDRÀULICA

ENERGIA NUCLEAR

ENERGIA SOLAR

EPIDÈMIA

EROSIÓ

EROSIÓ ANTRÒPICA

EROSIÓ GEOLÒGICA

ESLLAVISSADA

ESCPÈCIE AUTÒCTONA

ESPÈCIE AMENAÇADA

ESPÈCIE INVASORA

EUTROFITZACIÓ

EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA

EXPLOTACIÓ DE RECURSSOS

EXTINCIÓ D’ESPÈCIES

F

FACTOR LIMITANT

FONT D’ENERGIA

FORAT CAPA D’OZÓ

G

GESTIÓ DE RESIDUS

H

HÀBITAT

HIDROSFERA

HOLISME (=VISIÓ HOLÍSTICA)

ILLOT TÈRMIC

IMMISSIÓ (NIVELL D’IMMISSIÓ)

IMPACTE AMBIENTAL

INDICADOR AMBIENTAL

INFILTRACIÓ

INUNDACIÓ

INVERSIÓ TÈRMICA

IONOSFERA

L

LITOSFERA

M

MAREA NEGRA

MAREA ROJA

MEDI AMBIENT

METEORITZACIÓ

MODEL

MONUMENT NATURAL

N

NÍNXOL ECOLÒGIC

NIVELL FREÀTIC

NIVELL TRÒFIC

NUTRIENT

O

OZONOSFERA (FORAT D’OZÓ = AFEBLIMENT DEL FORAT)

P

PAISATGE

PAISATGE (ELEMENTS I FACTORS)

PAISATGE PROTEGIT

PARÀSIT

PARC

PARC NACIONAL

PARC NATURAL

PATRIMONI DE LA HUMANITAT

PETJADA O EMPRENTA ECOLÒGICA

PETROLI

PIRÀMIDE TRÒFICA

PLAGA

PLUJA ÀCIDA

POLÍTICA MEDIAMBIENTAL

POTABILITZACIÓ (AIGÜES)

PROBLEMA AMBIENTAL

PROCÉS GEOLÒGIC (EXTERN, INTERN)

PRODUCCIÓ

PRODUCTIVITAT

R

RADIACIÓ SOLAR

RADIACIONS IONITZANTS I NO IONITZANTS

RAMBLA

RECICLATGE

RECOLLIDA SELECTIVA

RECURSOS NATURALS

RECURSOS NO RENOVABLES

RECURSOS RENOVABLES

RESERVA DE LA BIOSFERA

RESERVA NATURAL

RESIDU

RESIDU ESPECIAL

RESIDUS SÒLIDS URBANS

RESIDUS (TIPUS)

RESTAURACIÓ AMBIENTAL

RETROALIMENTACIÓ

RISC

RISC AMBIENTAL

RISC (TECNOLÒGIC/NATURAL/MIXT)

RISCS GEOLÒGICS: TIPUS. PREVENCIÓ

RISCS HIDROLÒGICS: TIPUS. PREVENCIÓ

RISCS METEOROLÒGICS: TIPUS. PREVENCIÓ

S

SALINITZACIÓ

SIMBIOSI

SISTEMA (TEORIA DE SISTEMES)

SOBREEXPLOTACIÓ

SÒL

SUCCESSIÓ ECOLÒGICA

T

TEMPS (METEOROLÒGIC)

TEMPS DE RENOVACIÓ

TROPOSFERA

TSUNAMI

ZONA FÒTICA


Atenció als acrònims:


AIA - Avaluació d'impacte ambiental

BIC - Bé d'interès cultural

ENSO - "El Niño", oscil·lació del sur

LIC - Lloc d'interès comunitari

RSU -  Residu sòlid urbà

ZEPA - Zona d'especial protecció per a les aus

 

A

ABOCADOR: Terreny on es descarreguen i deposen residus de manera controlada o incontrolada.

L'ús d'abocadors (cast: vertedero) ha estat el primer dels mètodes emprats per l'home per a eliminar els residus, per ser simple i barat, però presenta greus problemes ambientals (alteració del paisatge, olors, contaminació d'aigua) i de salut (malalties transmeses per rates o insectes que hi proliferaven), en mancar de controls adequats. En l'actualitat s'utilitzen cada vegada més els denominats abocadors controlats, situats en terrenys adequats, on es dipositen de forma ordenada els residus sota condicions segures i supervisades que eviten els problemes de contaminació d'aigua, aire i sòl. Les característiques i factors que es tenen en compte per a la instal·lació i bon manteniment de l'abocador són les següents: condicions geològiques i geomorfològiques del terreny, condicions climatològiques,  instal·lar punts de sortida dels gasos (principalment metà) que es produeixen com a conseqüència dels processos de descomposició, recobriment amb capes de terra i accessos. (pg 409)

AGRICULTURA ECOLÒGICA  o BIOLÒGICA : modalitat d´agricultura en què no es fan servir adobs químics ni tractaments fitosanitaris. (pg 309-310)

ANAEROBI O ANÒXIC: que pot viure en absència d´oxigen.// Que no necessita oxigen per viure.

ANTICICLÓ: Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques.

A l'hemisferi nord per l'efecte de la força de Coriolis un anticicló gira en sentit horari mentre que a l'hemisferi sud ho fa en sentit antihorari.

Als oceans, motivat per la baixa fricció, el vent segueix exactament les isòbares i per tant els anticiclons oceànics són molt estables (com per exemple l'anticicló de les Açores) (pg 198)

AQÜICULTURA: és cria d’espècies aquàtiques en captivitat. Aquest sistema ja es practicava a la Xina abans de la nostra era. Durant l’era mitjana era el mètode seguit pels monjos per la cria de truites. Requereix espai i pot causar danys ambientals, com pèrdua de biodiversitat marina (escapament, contaminació, antibiòtics, etc) però és un sistema molt eficient. Important a Galícia. També al port de Maó. (pg 314)

AQÜÍFER: Formació geològica en la qual s´emmagatzema i circula aigua subterrània. Representen el confinament de les aigües subterrànees. (pg 271, 272 i 366)

ATMÓSFERA: capa gasosa que envolta la Terra. (pg 192 i següentes)

AUTODEPURACIÓ: Eliminació gradual de l'excés de matèria orgànica de les aigües per l'activitat dels organismes que hi habiten i a conseqüència del processos físics i químics propis del medi ambient (sedimentació, degradació de la matèria orgànica, etc.) Depèn del temps, la temperatura, la quantitat d’oxigen dissolt (OD), etc. Permet la biodegradació dels contaminants. (pg 281)

AVALUACIÓ DE L´IMPACTE AMBIENTAL: procediment administratiu de control que, fonamentat en un estudi tècnic sobre les incidències ambientals d´un projecte (estudi d´impacte ambiental) i en un tràmit de participació pública, permet a l´autoritat competent emetre una Declaració d´Impacte Ambiental que rebutgi, aprovi o modifiqui el projecte.// És un procés d´anàlisi encaminat a formar un judici previ, al més objectiu possible, sobre efectes ambientals d´una acció humana prevista i la possibilitat d´evitar-los o reduir-los a nivells acceptables. S´aplica a projectes prevists, no a projectes realitzats. (pg 424)

B

BIOCENOSI (= COMUNITAT): comunitat d´organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d´equilibri dinàmic. (pg.90 i 120)

BIODIVERSITAT: conjunt de la varietat de les dormes de vida del Planeta, en totes les seves manifestacions i relacions.// Varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, incloses la diversitat d´ecosistemes, la diversitat d´espècies i la diversitat genètica. (pg 127)

BIOMA: Conjunt de comunitats que constitueixen una biocenosi de tipus zonal, d'una gran amplitud, i representen etapes en evolució cap a una biocenosi terminal (clímax), de fisiognomia peculiar, directament relacionada amb el clima. (pg 135)

BIOMASSA: massa total de la matèria existent en una comunitat o en un ecosistema.// Conjunt de matèria orgànica d´origen vegetal o animal. Deriva de la fotosíntesi que realitzen les plantes.// Font d´energia renovable que es produeix a partir de la descomposició de matèria orgànica no fòssil.(pg 94)

BIOSFERA: Conjunt format per tots els éssers vius de la Terra; aquests s’agrupen en ecosistemes diferents. // Part de la Terra en què hi ha els éssers vius. Representa una capa relativament prima, que s´interpenetra amb part de la litosfera i de l´atmosfera i amb la totalitat de la hidrosfera, que constitueixen el medi ambient. Sistema de la Naturalesa que comprèn tot espai en què es desenvolupa o pot desenvolupar-se la vida. (pg 90)

BIOTECNOLOGIA (IMPLICACIONS AMBIENTALS): En un sentit ampli, la biotecnologia és qualsevol tecnologia que usa organismes vius, per a fer o modificar productes, per a millorar plantes i animals o per a desenvolupar organismes de variats usos. A aquest primer distintiu cal agregar altre: comprèn l'ús integrat de bioquímica, biologia molecular, microbiologia i enginyeria (genètica). APLICACIONS DE LA BIOTECNOLOGIA: Aliment humà i animal, indústria, producció d'energia i combustible, tractament biològic de deixalles, agricultura, medicina. (Fotocòpies biodiversitat – problemes transgènics –també pg 307)

BIÒTOP: espai ocupat per una biocenosi. Espai caracteritzat per un substrat material (sòl, aigua...) i certs factors físico-químics (temperatura, humitat, il.luminació...) que constitueix el suport físic d´un ecosistema.// Fracció de matèria no viva d´un ecosistema.

BOIRUM (=SMOG), CLÀSSIC I FOTOQUÍMIC:

Boira amb fum contaminant. //Boira tòxica // Dos tipus: clàssica o sulfurosa (Londres) i fotoquímica (Barcelona). (pg 248-249)

BORRASCA: Vent fort acompanyat de pluja, de neu o de pedra. // Una depressió atmosfèrica o borrasca és una zona amb la pressió atmosfèrica més baixa que les zones del voltant.

A l'hemisferi nord les depressions giren en sentit contrari al de les agulles d'un rellotge, en canvi a l'hemisferi sud giren en sentit contrari en ambdós casos això ho motiva l'efecte de Coriolis.

Les depressions s'originen a la Zona de convergència intertropical formant part de la circulació de la cèl·lula de Hadley.

Les depressions, s'associen normalment amb vents forts i elevació atmosfèrica. Aquesta elevació sol produir cel cobert, a causa del gradient tèrmic quan l'aire es col·lapsa. Així, les depressions solen portar cels ennuvolats o coberts, que poden minimitzar la temperatura diürna tant a l'estiu com a l'hivern. Això es produeix per l'entrada de menys radiació solar d'ona curta i temperatures més baixes, ja que els núvols reflecteixen la llum solar. De nit, l'efecte d'absorció dels núvols en la radiació d'ona llarga, com la calor de la superfície, permet que les temperatures diürnes siguin més fresques en totes les estacions de l'any. (pg 198)

BRISA MARINA (EMBAT, MARINADA): L'embat o marinada és el vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des que acaba el terral (cap a mitjan matí) fins que es fa fosc.

El règim d'embat s'estableix diàriament a conseqüència de la variació de la temperatura. El vent bufa de mar a terra durant les hores de màxima insolació i la seva direcció s'inverteix, amb menor intensitat, durant la nit.

Les brises marines és localitzen a les costes i es produeixen per l'efecte de les diferències d'escalfament i refredament que experimenta la terra i les masses d'aigua. Durant el dia la major temperatura de la terra dóna lloc a ascendències de l'aire escalfat que són ràpidament compensades per l'arribada d'aire procedent del mar. AL vespre hi ha un període de calma quan les temperatures s'igualen. Durant la nit el mecanisme es reverteix a l'estar l'aigua més calenta encara que la velocitat del vent sol ser menor degut al fet que les diferències no són tan acusades. Els monsons del sud-oest de Àsia no són més que una brisa marina i terrestre a gran escala segons l'estació de l'any. (pg 205)

C

CADENA I XARXA TRÒFICA: conjunt de relacions de producció i obtenció d’aliments que s’estableix entre els diferents organismes d’un ecosistema. Relacionades amb el cicle de matèria i el fluix d’energia als ecosistemes (Pg 92-93)

CANVI CLIMÀTIC: canvi en les condicions tèrmiques i pluviomètriques produïdes en una etapa suficientment llarga com per a diferenciar-la de les altres. Aquest canvi es caracteritza per un augment gradual i constant de la temperatura mitjana de la Terra a causa de l´augment constant de la concentració atmosfèrica de molècules d´efecte hivernacle ( MEI ). Aquest procés es produeix a partir de la Revolució Industrial i s´intensifica en el segle XX. (pgs 225-231)

CAPA D´OZÓ (OZONOSFERA): capa de l´estratosfera que s´estén entre els 20 i 50 km d´altitud, en la qual la concentració d´ozó és màxima cap als 25 km. Aquesta capa filtra una part important de les radiacions ultraviolades del sol. (Pg 195- pg 252/253 Forat de la capa d’ozó)

CARST: El carst és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua a través de processos d'erosió per meteorització química, és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge és fonamentalment subterrani. El paisatge propi al sud de Menorca i a la majoria de les illes balears és de tipus càrstic.

CICLE BIOGEOQUÍMIC: Les diferents espècies químiques que contenen cada element concret es transformen unes en altres. Aquestes transformacions es coneixen amb el nom de cicles biogeoquímics.
Els cicles biogeoquímics, per tant, comprenen un seguit de camins realitzats per la matèria que s'escapa de la biosfera i viatgen pels altres sistemes (atmosfera, hidrosfera i litosfera) abans de tornar-hi. El temps de permanència dels elements en els diferents medis és molt variable. S'anomena magatzem o reserva, el lloc on aquesta permanència és màxima.
Els cicles biogeoquímics es troben perfectament regulats per diferents tipus de retroalimentacions on es troben implicats el cicle de l'aigua, el cicle geològic i els processos biològics. Les activitats humanes tendeixen a accelerar els cicles biogeològics, per la qual cosa posen en perill els seus delicats mecanismes d'autoregulació. Pg. 108

CICLE HIDROLÒGIC: (=Cicle de l’aigua) El cicle de l'aigua comprèn fonamentalment l'evaporació del sòl i de les superfícies d'aigua, l'evapotranspiració, la condensació en forma de núvols, les precipitacions, els moviments i l'acumulació de l'aigua en el sòl, el subsòl i la superfície terrestre i, finalment, de nou, l'evaporació. (pg. 190)

CINTA TRANSPORTADORA OCEÀNICA: La Circulació Termohalina o Cinta Transportadora Oceànica és un terme per a anomenar la circulació global de l’aigua als oceans. Deriva del mot termo- per la temperatura i -halina per la sal, els quals tots plegats determinen la densitat de l'aigua de la mar.

Aquesta circulació està formada per un riu de corrents superficials (supeditades als vents dominants) i corrents profunds (diferències de temperatura i salinitat) de bona part de l'oceà global. Corrents superficials càlides (com el Corrent del Golf) pugen des de l'equador de l'oceà Atlàntic, gelant-se poc a poc fins arribar a altes latituds (Entre Groenlàndia i Labrador) on s'afona a causa de l'alta salinitat i baixa temperatura (formant les aigües profundes del nord-atlàntic). Aquesta aigua densa flueix cap al fons fins a les conques profundes fins ressorgir molts anys després al nord-est de l'oceà Pacífic.

Aquest moviment de masses d'aigua també genera un transport d'energia (en forma de calor) i de matèria (sòlids en suspensió, substàncies dissoltes i gasos) al voltant del món reduint diferències entre totes les conques oceàniques. També cal dir que aquesta circulació manté els climes del nostre planeta. (pg. 207)

CLIMA: Conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen l'evolució del temps meteorològic d'una regió determinada. // El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió. Segons es refereixi al món, a una regió o a una localitat concreta es parla de clima global, clima local o microclima respectivament.

Per a l'estudi del clima cal analitzar els elements del temps: la temperatura, la humitat, la pressió, els vents, les precipitacions, etc. Hi ha una sèrie de factors que poden influir sobre aquests elements: la latitud geogràfica, l'altitud del lloc o la distància que el separa de l'oceà o del mar. (Fotocòpia que us vaig passar del clima - climogrames - classificació de climes) (pg 212)

CLÍMAX: etapa final d´una successió vers la qual tendeixen a evolucionar la vegetació i el sòl sotmesos a uns determinats factors ambientals, sobretot climàtics. (pg 131)

COMBUSTIBLE FÒSSIL: combustible resultant de la descomposició de matèria orgànica a causa de canvis físics i químics provocats per la pressió i la temperatura, al llarg de milions d´anys. El carbó, el petroli i el gas natural en són. Tots ells produeixen diòxid de carboni i contribueixen a l´efecte hivernacle. Són els principals responsables de la contaminació de l’aire. (pg 326)

COMENSALISME: El comensalisme és una relació tròfica en què una espècie s'alimenta a partir de l'aliment sobrer d'una altra espècie, o de les mudes o descamacions dels individus d'aquesta espècie. // És l'associació de dos éssers en què un (comensal) aprofita les restes del menjar de l'altre (patró); així doncs, l'un es beneficia i l'altre no, per bé que no surt perjudicat. Ex: peixos rèmora i taurons, els animals que viuen als caus de mamífers i s'alimenten de pèls i excrements, etc. (apunts relacions interespecífiques)

COMPETÈNCIA: Es diu que dos espècies competeixen quan utilitzen un mateix nínxol ecològic, de forma que qualsevol tipus d'avantatge que aconsegueixi una de les dues espècies en l'explotació del recurs suposa una disminució o la desaparició de l'altra espècie. Hi ha diferents tipus de competència : per l'aliment, per l'espai per posar el niu, per insectes pol·linitzadors, etc. També s’ha de considerar competència intraespecífica.

S'anomena nínxol ecològic el conjunt de circumstàncies, relacions amb l'ambient, connexions tròfiques i funcions ecològiques que defineixen el paper exercit per una espècie dins l'ecosistema.
No s’ha de confondre nínxol amb hàbitat, ja que aquest últim terme descriu els llocs on viu una espècie. (apunts relacions intra e inter específiques) (pg 124)

COMUNITAT: Vegeu Biocenosi. -> relacions interespecífiques (pg.120)

CONSUMIDOR: organismes que s´alimenten d´altres éssers vius.// Relacionat amb els nivells tròfics dels ecosistemes, amb les cadenes tròfiques, amb els paràmetres tròfics i amb les piràmides tròfiques. (pg 92 i següents. També apunts)

CONTAMINACIÓ AQUÀTICA, ACÚSTICA, ATMOSFÈRICA: (unitats 10 i 11 del llibre)

CONTAMINACIÓ: alteració de les propietats d´un medi per incorporació, generalment deguda a l´acció de l´home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l´estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA: contaminació que afecta els nivells acústics del medi, originada per l’activitat humana o per causes naturals.

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA: contaminació causada per la presència a l’atmosfera de substàncies o formes d’energia alienes a la seva composició normal o per la presència de composts naturals en una concentració superior a la normal. També inclou la contaminació acústica.

CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA: contaminació deguda a la introducció en el medi aquàtic de matèries, substàncies o elements estranys que impliquen una alteració perjudicial de la qualitat de l’aigua en relació amb els usos posteriors o amb la seva funció ecològica.

CONTAMINACIÓ DEL SÒL: contaminació causada per la presència de substàncies, preparats i microorganismes que provoquen la degradació de la qualitat del sòl.

CONTAMINACIÓ RADIOACTIVA: contaminació provocada per la presència d’elements radioactius.

CONTAMINANT (PRIMARI-SECUNDARI): Substàncies químiques i formes d’energia que poden causar contaminació. Es poden classificar segons la font (naturals, antropogènics –origen domèstic, industrial, transport, agrícola...-) o pel tipus (substàncies químiques, biològiques, formes d’energia –ionitzants, no ionitzants, soroll-).

Les substàncies químiques contaminants poden ser primaries o secundàries, segons siguin emeses directament com a tals a l’atmòsfera, o siguin originades a partir dels primaris mitjançant reaccions químiques o fotoquímiques. (pgs 234 a 240 i 267-268)

D

DBO: Demanda biològica d'oxigen. És una mesura de la quantitat d'O2 que els microorganismes necessiten per a oxidar la matèria orgànica.

El procés d'oxidació és lent i els compostos orgànics s’oxiden gairebé completament en cinc dies. Existeixen diferents formes de determinar aquest paràmetre, sent la més freqüent la referida al període d'incubació de cinc dies, la DBO5. Es realitza en la foscor i a 20ºC. Es calcula restant de l'oxigen inicialment dissolt l’obtingut després de la incubació.

Matèria orgànica + 02 -->Matèria inorgànica oxidada + CO2 + H2O.

És un paràmetre per a mesurar la qualitat de l’aigua (pg. 276)

DEGRADACIÓ ESTÈTICA  (= DEGRADACIÓ PAISATGÍSTICA): Procés d'alteració de les característiques que determinen la qualitat estètica d’un paisatge. És la pèrdua de qualitat visual a un paisatge. La qualitat visual es pot mesurar per mètodes directes i indirectes. (pg. 387)

DEPREDACIÓ: Consisteix en l'activitat de captura i mort que sofreixen els individus anomenats preses, per part d'uns altres (depredadors o predadors). Aquests termes són molt relatius, ja que una espècie pot ser depredadora d'unes espècies i presa d'altres. En el funcionament de la natura resulta beneficiosa per al conjunt de la població depredada ja que suprimeixen els individus no adaptats o malalts i/o prevenen la superpoblació.
Al procés de depredació té lloc un flux unidireccional d'energia en el sentit presa-depredador. Els depredadors controlen les poblacions de les espècie presa, però al mateix temps aquestes controlen el nombre d'individus depredadors. La depredació suposa un mecanisme de regulació anomenat feed-back negatiu: qualsevol variació en el nombre d'organismes d'un d'aquests dos grups repercuteix en l'altre (amb un lleuger retard): així un augment de preses suposa un augment de depredadors. L'entrada d'un nou depredador alteraria l'equilibri.
Nombrosos estudis de laboratori i observacions en sistemes naturals mostren que les poblacions de depredadors i les de les preses oscil·len cíclicament com a conseqüència de la seua interacció, la qual regula la biocenosi. Un exemple clàssic fou el de la relació entre els linx de Canadà i les llebres, estudiat per Lotka i Volterra. Aquest model prediu un comportament oscil·latori d’ambdues poblacions, amb un cert retard dels predadors respecte a les preses, de tal manera que les seues poblacions es regulen mitjançant un mecanisme de retroalimentació negativa (feed-back). D’aquesta manera s’assoleix un equilibri dinàmic depredador presa que pot trencar-se per determinades circumstàncies naturals i, molt més sovint, per la intervenció humana (pg. 120)

DEPURACIÓ (D'AIGÜES, TERCIÀRIA, SISTEMES DE): Acció d´extreure un o més contaminants d´un medi sòlid, líquid o gasós. // Els sistemes de depuració de les aigües contaminades o residuals consisteixen en una sèrie de procediments que tracten de retornar a l'aigua, una vegada emprada per a diferents usos, amb unes característiques físiques, químiques i biològiques molt semblants al seu estat natural, o almenys amb unes característiques que faixin possible que el receptor i els seus mecanismes d’autodepuració recuperen aquest estat natural.

Els sistemes de depuració natural es basen a reproduir els processos d’autodepuració sota condicions especials (per exemple les basses artificials).(Depuració per llacunatge – Ferreries, Es Mercadal).

La depuració tecnològica es realitza per mitjà d'un conjunt de mecanismes existents en les estacions depuradores, en les quals s'utilitza una sèrie de processos físics, químics i biològics, combinats o aïllats, amb la finalitat d'aconseguir una concentració o transformació dels contaminants presents en l'aigua residual, de forma que aquests puguen ser eliminats o reduïts, i es retorni al receptor aigua amb alteracions mínimes.
Aquests sistemes requereixen unes inversions grans en instal·lacions, equips i energia, per aquest motiu existeixin dificultats per a una major extensió de la seva aplicació en països o poblacions amb baixa potencialitat econòmica i social. L'avantatge és la major rapidesa i major volum de la depuració.
No totes les instal·lacions i equips de les plantes depuradors són iguals, ja que les característiques i processos que realitzen depenen de la naturalesa de l'aigua residual a depurar, és a dir, si és procedent exclusivament d'usos domèstics o si conté abocaments agrícoles i industrials, i del volum d'aigua residual a depurar (m3/dia).

En una estació depuradora d'aigües residuals (E.D.A.R.) convencional podem diferenciar :

a) La línia d'aigua. És el camí que recorre l'aigua residual des de la seva arribada a la instal·lació, passant per distints tractaments, fins el seu abocament final al receptor.
b) La línia de fangs o llots. Resulta de concentrar els contaminants presents en l'aigua residual, que segueixen un recorregut diferent dintre de la depuradora i tenen altres tractaments.
c) La línia de gas. Està formada pel procés al que és sotmès el biogàs generat en el tractament dels llots o fangs.

 Els tractaments que constitueixen la línia d'aigua són:

1. Pretractament . És la separació de sòlids en suspensió o flotants de gran mida i densitat (draps, pals, fulles, plàstics, arenes, pedres, etc), que arriben al col·lector d'entrada de l'estació depuradora Es realitza amb reixes i sedaços seguir de desarenadors i desengreixadors

2- Tractament primari. Consisteix en la separació, per mitjans físics, de sòlids en suspensió i material flotant que no han estat retinguts en el pretactament. (Sedimentació primària, flotació amb aire, coagulació i floculació, neutralització)

Tractament secundari. És un conjunt de processos biològics (duts a terme per microorganismes) per eliminar la matèria orgànica present en l'aigua residual i per reduir la DBO. La reacció es basa en la descomposició aeròbia de la matèria orgànica, de forma semblant al que passa de forma natural als rius o altres medis aquàtics (autodepuració):

- Fangs actius, sota condicions aeròbies, de manera que els bacteris presents en l'aigua o les que s'afegeixen per a agilitzar el mecanisme degraden la matèria orgànica mitjançant processos d'oxidació. Per a això es necessita un aportament mitjançant turbines o difusors.

- Fangs bacterians : consisteix en fer passar l'aigua residual per un filtre de uns quants metres d'alt ple de pedres que presenten bacteris descomponedors en la seua superfície

Tractament terciari. Tenen com a finalitat eliminar determinats contaminants específics que romanen després del tractament secundari, com són els metalls pesants, el P, el N, isòtops radioactius, etc. s'utilitzen diversos mètodes especíofics (intercanvi iònic, ultrafiltració, osmosi inversa, etc) que són molt cars, de manera que solament s'utilitzaran quan és necessari.

5 Desinfecció. És un tractament final destinat a evitar problemes de salut a causa de l'existència de bacteris i virus patògenos en l'aigua.. Se solen aplicar processos com la cloració, que empra clor en forma de gas, i la ozonització,

Com resultat dels processos s'ha originat una concentració de contaminants, d'aparença líquida, que es denominen fangs o llots, el tractament dels quals es realitza en la línia de fangs. (pgs 280-284).

DESCOMPONEDORS: organismes consumidors que descomponen per procesos enzimàtics externs les restes orgàniques i absorbeixen després les substàncies necessàries per a la seva alimentació. Tanquen el cicle de la matèria. Degraden la matèria orgànica i restitueixen al medi els elements minerals (pg 92)

DESENVOLUPAMET SOSTENIBLE (SOSTENIBILITAT): el desenvolupament que satisfà les necessitats presents sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats. Es tracta d´un procés, no d´un model acabat. Dos conceptes s´han de tenir en compte: necessitats: les necessitats bàsiques i essencials per a tots els éssers humans (alimentació, vivenda...); limitacions: imposades per l´estat de la tecnologia i l´organització social davant la capacitat del medi ambient per satisfer les necessitats presents i futures. El desenvolupament sostenible ha de ser ambientalment sa, socialment just i econòmicament viable a llarg termini. (pgs 40-45)

DESERTIFICACIÓ: Procés de formació de deserts induït per l'activitat humana. // Transformació d'un territori en desert per causes humanes, com incendis provocats, males pràctiques agrícoles, la sobrepastura, etc.
DESERTITZACIÓ: Procés de transformació d´una regió semiàrida o humida en àrida. Es pot produir per una evolució natural deguda a canvis climàtics (desertització propiament dita) o per la destrucció de la vegetació per l´home en un excés de l´explotació dels recursos naturals (desertificació).// Procés de desaparició de vegetació i de sòl que té lloc en amplies zones de la Terra. // Alguns autors es refereixen al procés social que comporta la desertificació: despoblació i pèrdua de recurssos a les àrees degradades.

(desertització i desertificació són dos termes molt polèmics i discutits en les seves acepcions) (pg 301)

DESFORESTACIÓ: destrucció de la coberta vegetal per diversos agents, en la majoria dels casos degut a l´acció humana. (pg 134)

DESSALACIÓ: El procés de dessalació consisteix en sotmetre a l’aigua de la mar a una pressió superior a la pressió osmòtica. S’extreu l’aigua del mar i fa passar a través de filtres d’arena que retiren les partícules en suspensió. Després d’una altra filtració, l’aigua de la mar és tractada amb reactius químics i es injectada a través de membranes semipermeables que deixen passar l’aigua però retenen la major part de partícules salines dissoltes, elements orgànics i la totalitat de les partícules coloidals fines. D’aquest procés sorgeixen dos fluxos: un d’aigua potable –amb una concentració salina de 400mg/l, quan l’aigua de la mar presenta una concentració de 38.000 mg/l- i un altre de salmorra, que és retornat a la mar. De vegades l’aigua potable es mescla amb l’aigua de les capes aqüíferes, que tenen una salinitat inferior.

Problemàtica: la salmorra contamina els ecosistemes marins propers a les dessaladores (reduint la seva qualitat ambiental i afectant les seves comunitats) i són instal·lacions industrials que consumeixen molta electricitat. (pg. 365)

DISPERSIÓ DE CONTAMINANTS: La dispersió i el transport dels contaminants en l'aire depenen de l'estat de l'atmosfera i de les condicions meteorològiques (turbulència atmosfèrica, velocitat i direcció del vent, radiacions solars, etc.).

La turbulència atmosfèrica es tradueix en variacions més o menys ràpides de la velocitat i de la direcció del vent. Les situacions depressionàries (baixes pressions) corresponen generalment a una turbulència de l'aire bastant considerable i a unes bones condicions de dispersió; en canvi, les situacions anticiclòniques de calma (altes pressions) afavoreixen les situacions de contaminació atmosfèrica.

Existeix una relació evident entre la velocitat del vent i els nivells de concentracions dels contaminants. La dispersió dels contaminants augmenta amb la velocitat i la turbulència del vent.

Els raigs solars provoquen un reescalfament de les superfícies, cosa que comporta fenòmens de convecció que són a l'origen de moviments verticals i horitzontals de l'atmosfera (l'aire calent, més lleuger que l'aire fred, puja).

L'estabilitat atmosfèrica és un dels factors determinants en la dispersió dels contaminants. Quan l'aire és inestable, s'afavoreix la dispersió vertical dels contaminants. Quan les capes d'aire són més calentes en altitud que a prop del terra (inversions tèrmiques), l'aire és estable i la contaminació atmosfèrica és important. -> s’ha de relacionar amb “emissió” i “immissió”(pg. 243 a 245)

E

ECOAUDITORIA: instrument de gestió que comprèn una avaluació sistemàtica, documentada, periòdica i objectiva de l´eficàcia de l´organització, el sistema de gestió i els procediments, destinats a la protecció del medi ambient. (pg 428)

ECOSISTEMA (Natural): unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten.// Un sistema obert que intercanvia energia i materials amb el seu entorn i del qual els éssers vius en formen part juntament amb dipòsits de materials no vius. Biocenosis en el seu biòtop. (pg 90)

ECOSISTEMA (ELEMENTS I INTERACCIÓNS): Biotop i Biocenosi. Productors, consumidors, descomponedors. Relacions trófiques. Cicle de matèria i fluxe d’energia. Factors limitants de la producció primaria (nutrients, temperatura, aigua, ...). També es podria rallar de les relacions intra e interespecífiques. (unitat 4 del llibre: pg 90 i següents)

ECOSISTEMA ANTROPOGÈNIC (= ANTRÒPIC): Es aquell influït per l’activitat humana i en el que s'incorpora l'energia humana produint-se la desaparició de l’ecosistema natural, que funciona exclusivament amb energia de la fotosíntesi. A l’ecosistema natural es reciclaven en forma natural i a l’antròpic, a causa de la intervenció de l'home apareixen residus amb dues característiques noves: o són massa o no són reciclables. Els ecosistemes antròpics poden ser antròpics naturals (en el cas dels parcs on l'home restringeix la seva activitat i tracta de conservar el sistema), ecosistema antròpic rural (amb finalitats agrícola ramaderes i mineres) ecosistema antròpic urbà. -> Es corresponen amb els tipus de paisatges (pg. 384)

EDAFOGÈNESI (FORMACIÓ I EVOLUCIÓ DEL SÒL): Les etapes implicades en la formació del sòl o edafogènesi són les següents:

1º - Meteorització mecànica i química de les roques causada pel agents geològics externs.
2º - Instal·lació dels éssers vius (vegetals, microorganismes,etc.) sobre aquest substrat inorgànic. Les restes animals i vegetals s'incorporen al sòl després de la seua degradació (procés d'humificació)
4º Barreja de tots aquests productes minerals, restes orgàniques i substàncies químiques entre sí, amb aigua i aire intersticials.

Factors que intervenen en l'evolució del sòl

- El clima. És el factor més important. La temperatura regula la velocitat de reacció de les diferents transformacions químiques i biològiques. La precipitació proporciona l'aigua necessària per a les reaccions, així com al procés de lixiviació consistent en l'arrossegament de partícules cap a horitzons inferiors.

- Roca mare: Influirà en nombroses propietats del sòl com el seu pH, permeabilitat, la vegetació que hi viurà a sobre, etc.

- Topografia: Quan el pendent és fort, l'erosió superficial és més ràpida i els sòls són immadurs. A les zones de planura els sòls estan més desenvolupats que els de les muntanyes.

- Activitat biològica: Els vegetals s’encarreguen de renovar la fertilitat del sòl. La vegetació morta origina l'humus; la microflora (fongs, bacteris) transforma aquesta matèria orgànica en descomposició. La fauna actua sobre el sòl, removent-lo, excavant-lo, fertilitzen les plantes amb els excrements, etc. Els organismes que actuen amb major incidència són, però, els bacteris.

- El temps. Calen dècades, segles i , fins i tot, mil·lennis per a la formació del sòl.

En un sòl madur típic podem distingir tres horitzons definits:

+ Horitzó A el més superficial. En ell arrela la vegetació herbàcia. És ric en humus, cosa que li atorga un color fosc.

+ Horitzó B. De color més clar. Es presenta només si hi ha un cert grau de desenvolupament edàfic. Manca quasi totalment l'humus i abunden les substàncies minerals.

+ Horitzó C o subsòl. Format per fragments meteoritzats de la roca mare

+ Horitzó R (roca mare) Es tracta de la roca no alterada, situada en la part inferior del perfil.

EDUCACIÓ AMBIENTAL (EA): Els seus objectius són la comprensió dels sistemes naturals, promoure la reflexió i la prudència, afavorir la responsabilitat i difondre situacions per a la conscienciació i l’actuació de les persones.

 Es considera que és el mecanisme més eficaç per eliminar el deteriorament ambiental.

Es considera que s’ha de fomentar de forma permanent, general i adaptant-se als canvis. Enfocable des de punts de vista interdisciplinaris (a diferents àmbits de coneixement), formals (plans d estudi als diferents nivells acadèmics o no formals (Al públic en general, amb mitjansde comumcació).

EA FORMAL: aquella que es realitza a través de les institucions i plans d’estudi que configuren l’acció educativa "reglada" des de l’educació infantil, passant per l’educació primària i secundària , fins a la Universitat. La seva característica principal és la seva intencionalitat i especificitat.

EA INFORMAL és aquella que es produeix a pesar de la falta d’intencionalitat educativa de qui la promou (ràdio, premsa, tv...)

EDUCACIÓ AMBIENTAL NO FORMAL: aquella, que essent intencional, no es duu a terme a l´àmbit d’institucions educatives i plans d´estudi reconeguts oficialment, sinó per part d’altres tipus d´entitats, col.lectius, que la desenvolupen de manera lliure. (pg 420)

EFECTE ALBEDO: L'albedo és el percentatge de radiació que és reflectida per la Terra respecte de la radiació total procedent del Sol. Aquest albedo és major en superfícies de color clar, com és el cas de l'arena, els núvols de pols i la neu o gel. Així, per exemple, si augmenta la superfície de gel del planeta, augmenta l'efecte albedo, arriba menys radiació solar a la superfície, disminueix la temperatura i, per tant, augmentarà l'extensió de gel. Aquest bucle de realimentació positiva accelera l'efecte de les glaciacions, quan aquestes es presenten.
Els núvols generen una doble acció. Per una banda, incrementen l'albedo i, per altra banda, retornen a la superfície terrestre radiació infraroja, incrementant l'efecte hivernacle (pg 20)

EFECTE HIVERNACLE: Alguns gasos presents en la part inferior de l'atmosfera, com el CO2, permeten el pas de la radiació solar (longitud d'ona curta) però no a la radiació infraroja emesa per la superfície terrestre després de ser escalfada pel Sol. Aquesta radiació no pot escapar i incrementa la temperatura de l'atmosfera. Aquest procés natural rep el nom d'efecte hivernacle i ha fet possible la vida en el planeta, ja que en absència d'aquests gasos la temperatura mitjana de la superfície seria de ­-18ºC. No devem confondre aquest efecte beneficiós amb el que seria un increment de l'efecte hivernacle causat per la contaminació humana. (pg 19)

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA (= RENDIMENT):

Es pot definir com la reducció del consum d'energia mantenint els mateixos serveis energètics, sense disminuir el nostre confort i qualitat de vida, protegint el medi ambient, assegurant el proveïment i fomentant un comportament sostenible en el seu ús. L’eficiència energètica és la relació entre l’energia aprofitada i l’energia generada. L’ús eficient de l’energia comporta un augment de l’eficàcia de la seva producció, la valoració dels costs ocults (contaminació), i una reducció del seu consum amb mesures d’estalvi socials i individuals. (pg. 343)

EMISSIÓ ATMOSFÈRICA (= NIVELL D'EMISSIÓ): El nivell d’emissió d’un contaminant és la quantitat de contaminant vessada en l’atmosfera en un període de temps determinat. (pg. 243)

ENERGIA (RENOVABLE / NO RENOVABLE):

Les fonts d’energia es classifiquen segons les característiques dels recursos naturals que les generen:

Renovables. Són aquells que no es consumeixen, com l'energia procedent del sol, el vent o l’aigua; o aquells que, encara que es gastin, la natura els reposa en un període de tems curt, inferior als 100 anys, com la biomassa.

No renovables. Són aquells que necessiten centenars, milers o fins i tot milions d'anys per formar-se, perquè depenen dels cicles geològics, i aquests duren milions d'anys, com els combustibles fòssils ( carbó, petroli i gas natural), l’urani, ... (pg 29)

ENERGIES ALTERNATIVES: conjunt de formes d´energia que presenten generalment unes característiques determinades: la producció descentralitzada, la transformació neta i el consum a indrets no molt allunyats del punt de producció. Les principals energies alternatives són la solar, l´eòlica, la geotèrmica, la mareomotriu, la de les ones i la biomassa. Són renovables i de baix impacte ambiental. (pg 333)

ENERGIA EÒLICA: La humanitat fa molts anys que utilitza l'energia eòlica gràcies als molins de vent. Actualment, s'empra una versió millorada d'aquests aparells per a la seua conversió en energia elèctrica, mitjançant l'acoblament d'una dinamo que generarà aquesta energia. És una font energètica discontínua, cosa que la configura com a energia complementària o de reforç. No obstant la seua utilització ha augmentat significativament a nivell mundial en els últims anys, essent els països europeus qui encapçalen el ranking de la producció d'energia per mitjà del vent.

L'eòlica és un tipus d'energia que no emet cap tipus de contaminació. Com a aspectes negatius destacarem l'impacte visual, la mort d'aus i l'increment de l'erosió, ja que asseca la superfície del sòl que és a prop. Així mateix, es produeixen sorolls i interferències electromagnètiques. de gran envergadura que comporten la instal·lació de quilòmetres de línies elèctriques, de grans transformadors, d’instal·lacions de control i supervisió i una important modificació del medi físic per a poder-ho fer. Afegint a tot això que per a que tinguin un bon rendiment s'han d’instal·lar generalment en les parts altes de les muntanyes, perquè és on més potència porta el vent, cosa que significa corrompre aquells espais que fins ara s'havien mantingut aïllats de la transformació humana, i on fins avui havien trobat refugi, lluny de les amenaces, les espècies més sensibles.

Actualment és una font d'energia econòmicament competitiva. (pg.339)

ENERGIA GEOTÈRMICA: La calor que hi ha a l'interior de la Terra és també una font d'energia. En alguns casos existeixen fonts geotèrmiques que brollen de forma natural, mitjançant emanacions d'aigua calenta o de vapor (balnearis).

L'energia geotèrmica és contínua i inesgotable a escala humana. S'obté de l'extracció d'un fluid (líquid o gas) emmagatzemat en una àrea d'un gradient de temperatura superior al normal. Es pot extreure vapor a pressió i temperatura suficients per generar electricitat directament; o bé per a calefaccions. El problema en aquest últim cas és que aquest tipus d'energia no és transportable a grans distàncies i per tant, ha d'ésser consumida en zones properes al jaciment.

Dificultat important: l'escassetat dels llocs apropiats per instal·lar una central d'aquest tipus (Únicament s’utilitza regularment en Islàndia i Nova Zelanda). (pg.340)

ENERGIA HIDRÀULICA: L'aprofitament de l'energia potencial acumulada en l'aigua per a generar electricitat és una forma clàssica d'obtenir energia. L'energia potencial que impulsa l'aigua en el seu camí des de les muntanyes a la mar pot ser capturada i transformada en energia elèctrica mitjançant els embassaments. que permeten concentrar i emmagatzemar l'energia. És una energia renovable però no alternativa, estrictament parlant, perquè es ve usant des de fa molts anys com una de les fonts principals d'electricitat.

Des del punt de vista ambiental l'energia hidroelèctrica és una de les més netes ja que no emet cap tipus de contaminació. Però els pantans que cal construir suposen un impacte important. El pantà altera greument l'ecosistema fluvial. Es destrueixen hàbitats, es modifica el cabal del riu i canvien les característiques de l'aigua com la seua temperatura, grau d’oxigenació , etc. També els pantans produeixen un important impacte paisatgístic i humà, perquè amb freqüència la seua construcció exigeix traslladar a pobles sencers i sepultar sota les aigües terres de conreu, boscos i altres zones silvestres. Altres aspectes negatius són: la reducció de la diversitat biològica; la dificultat de l'emigració dels peixos, de la navegació fluvial i del transport d'elements nutritius aigua avall. També comporta riscos induïts per catàstrofes causades per la possible ruptura de la presa. Els pantans també tenen alguns impactes ambientals positius. Així, per exemple, han estat molt útils per a algunes aus aquàtiques que han substituït els aiguamolls costaners que usaven per a alimentar-se o criar, molts dels quals han desaparegut, per aquests nous hàbitats. (pg.331)

ENERGIA NUCLEAR: L'energia nuclear procedeix de reaccions de fissió o fusió d'àtoms en les quals s'alliberen gegantesques quantitats d'energia que s'usen per a produir electricitat. A molts països l'opinió pública majoritàriament s'ha oposat a la continuació o ampliació dels programes nuclears i considera l'energia nuclear com una font energètica problemàtica i controvertida. La construcció de centrals s'ha paralitzat a gairebé tots els països i, en l'actualitat, hi ha un debat obert sobre el seu futur. A més ha sorgit altre problema de difícil solució: el de l'emmagatzematge dels residus nuclears d'alta activitat.

El sistema més usat per a generar energia nuclear utilitza l’urani com combustible.

La construcció de plantes nuclears demana una inversió inicial molt elevada. Generen impacte físic al medi, amb les consegüents alteracions del paisatge que provoquen l'aparició de contaminació estètica o visual. La seua producció energètica és molt més elevada que la de qualsevol altre tecnologia, però econòmicament, els costos de producció i manteniment poden equiparar-se amb metodologies molt més segures. No produeixen emissions atmosfèriques contaminants i els abocaments d'aigües residuals a la xarxa hídrica no són gaire significatius si el cicle de producció opera normalment. Tot i que no presenti cap tipus de contaminació radioactiva, una central nuclear pot provocar impactes pel fet d'afectar el microclima de la zona, ja que el transforma en més càlid i humit. A més, l'aigua de refrigeració fa pujar la temperatura dels rius on va a parar, i pot alterar tèrmicament els ecosistemes confrontants.

Els problemes ambientals amb més difícil solució són el desmantellament de la central al final de la seva vida útil, i la gestió d'una sèrie de residus extremament perillosos degut a les seves propietats radioactives.

Per últim, les grans catàstrofes que han protagonitzat en les últimes dècades amb els greus efectes sobre la població i els diferents medis que actualment ningú ja no desconeix; la més coneguda per tots, Txernòbil, 1986. (pg.329)

ENERGIA SOLAR: La principal font d'energia del nostre planeta és el Sol. L'energia que procedeix del sol és font directa o indirecta de gairebé tota l'energia que utilitzem. Els combustibles fòssils, l’energia hidroelèctrica, el vent. L'energia solar com a font energètica té l'avantatge que és inesgotable, es pot concentrar, és gratuïta i no contamina.

L'aprofitament directe de l'energia del sol es fa de diferents formes:

a) Escalfament directe pel Sol: a hivernacles, habitatges, etc. El disseny, l'orientació, el gruix dels murs, la grandària de les finestres, els materials de construcció emprats i el tipus d'envidrament, són alguns dels elements de l'arquitectura solar passiva.

b) Acumulació de la calor solar: Es fa amb panells o estructures especials col·locades en llocs exposats al sol, com les teulades dels habitatges, en els quals s'escalfa algun fluid que emmagatzema la calor. S'usa, sobretot, per a escalfar aigua.

c) Generació d'electricitat : Es pot generar electricitat a partir de l'energia solar. L' energia fotovoltaica genera electricitat sense contaminació i sense soroll. Els inconvenients d'aquest tipus d'energia són l'espai per instal·lar-la, l'impacte visual i la variabilitat de la producció. Les cèl·lules fotovoltaiques no tenen rendiments molt alts. Un altre problema és que només es pot produir durant el dia i és difícil i cara per a emmagatzemar. Per a intentar solucionar aquest problema s'estan investigant diferents tecnologies. (pg.333 a 335)

EPIDÈMIA: Una malaltia epidèmica és una malaltia que apareix en nous casos a la població en un període de temps amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en experiència recent. Per tant, és una categoria una mica subjectiva i depèn de què és "allò que s'espera". Una epidèmia pot estar restringida a un lloc (un brot), més general (una epidèmia) o fins i tot global (pandèmia). Com que es basa en "allò que s'espera" o es pensa, uns quants casos d'una malaltia molt rara com la ràbia pot ser classificada com a epidèmia, mentre que un gran nombre de casos d'una malaltia comú (com un refredat) no ho seria. Malalties comuns que ocorren a un nivell constant però relativament alt a la població són anomenats "endèmics". Moltes vegades, l’aparició d’epidèmies estan lligades a diverses problemàtiques del medi ambient.

EROSIÓ: És la retirada de partícules d'un sòl o una roca per un agent geològic (com ara els corrents superficials d'aigua, el vent i o els processos gravitatoris).

L'erosió no és el mateix que la meteorització, que és la disgregació de la roca sense desplaçament del material (si bé la meteorització facilita l'erosió), ni és el mateix que el transport dels materials erosionats, que és el següent pas del cicle geològic, i que normalment realitza el mateix agent que ha produït l'erosió.

A pesar que l'erosió és un procés natural, pot ser influenciada fortament per activitat humana: la desforestació, la construcció de camins i urbanització, etc. Un problema particularment seriós és l'erosió costanera propiciada pel menyspreu de construccions en platges, les quals pertorben el flux de sediments cap a elles.(pgs 295 a 299)

EROSIÓ ANTRÒPICA: procés ocasionat per l´ús inadequat dels recursos naturals per l´ésser humà.

EROSIÓ GEOLÒGICA: procés natural de modelació de la superficie terrestre.

ESLLAVISSADA: Una esllavissada és un desplaçament de terreny a una vessant, cap a l'exterior de la mateixa, per acció de la gravetat. Tot i que generalment estan associades a pluges, també poden produir-se com a conseqüència de terratrèmols o a altres causes.

Casos particulars d’esllavissades són els despreniments, les colades de terres, corrents de rebles, els allaus rocosos,...

Les regions confrontants amb el Mediterrani Occidental estan particularment exposades al risc d’esllavissaments a causa de que una gran part del seu territori és muntanyós, de la fragilitat de les roques que constitueixen el seu relleu i de les pluges intenses. A algunes regions, la destrucció dels boscos, l'abandó de les terres de cultiu i la construcció de carreteres i infraestructures han contribuït a fer que encara siguin més vulnerables. (pg. 166-167)

ESPÈCIE AUTÒCTONA: Pròpia d’una regió o bioma determinat.

ESPÈCIE AMENAÇADA: espècie que es troba en perill d´extinció. (concepte relacionat amb biodiversitat. Pg 127)

ESPÈCIE INVASORA: són animals, plantes o altres organismes transportats i introduïts per l'ésser humà en llocs fora de la seva àrea de distribució natural i que han aconseguit establir-se i dispersar-se en la nova regió, on resulten nocius. Que una espècie invasora resulta nociva, significa que produeix canvis importants en la composició, l'estructura o els processos dels ecosistemes naturals o seminaturales, posant en perill la diversitat biològica nativa (en diversitat d'espècies, diversitat dintre de les poblacions o diversitat d'ecosistemes). Els éssers humans han causat canvis sense precedents en els ecosistemes de tot el planeta i han redistribuït les espècies vegetals i animals de forma voluntària o accidental. Com a conseqüència d'aquests canvis certes espècies tenen un comportament invasiu en les localitats d'introducció. Aquestes invasions duen associats diversos problemes. A nivell ecològic destaca la pèrdua de diversitat autòctona i la degradació dels hàbitats envaïts. Econòmicament té efectes directes sobre les activitats agropecuàries i la salut pública. Una vegada detectada la invasió, el seu control i eradicació és costós i no sempre possible. Identificar els invasors potencials i evitar el seu establiment és el millor camí per a frenar un problema que incrementa al mateix ritme que la globalització. (cas de la “patata frita”, l’alga “Caulerpa taxifolia” o el “fel i vinagre”. De fet, una gran part de les espècies vegetals i animals de les Balears no són autòctones, si no introduïdes). (concepte relacionat amb biodiversitat -> pg 127)

EUTROFITZACIÓ: procés d´acumulació de nutrients a les aigües (fosfats i nitrats) que provoca un creixement massiu d´organismes, fonamentalment d´algues, i una disminució de la concentració d´oxigen, a causa de processos fermentatius de degradació dels detritus, a la part inferior de les aigües.

Molts nutrients è molt fitoplàncton è aigua tèrbola è no arriba llum a baix è mor el bentos(a baix) è el fitoplàncton produeix molt sediments è molts detritus orgànics è bacteris descomponedors è poc OD (oxigen dissolt) a baix è moren peixos i crustacis per asfixia è processos fermentatius al fons è mals olors als fons (fang negre). (apunts i pg. 270)

EXPLOSIÓ DEMOGRÀFICA: fenòmen de fort i ràpid creixement natural de la població, a causa de la disminució de la taxa de mortalitat i del manteniment de la taxa de natalitat. Actualment es dóna en els països del Sud.// Increment ràpid de la població d´un territori. Origina importants impactes al medi ambient. Les relacions històriques entre la humanitat i la natura es lligan amb el creixement de la població i el impacte ambientals produïts. (Pg 32-34)

EXPLOTACIÓ DE RECURSSOS: Concepte relacionat amb la problemàtica ambiental. El model de desenvolupament va lligat a la política d’explotació de recurssos: explotació incontrolada, conservacionisme a ultrança i desenvolupament sostenible. (pgs 38-42)

EXTINCIÓ D’ESPÈCIES: És la desaparició d'una espècie o grup d'espècies. L'extinció és un fenomen relativament freqüent en la història de la Terra (en termes del temps geològic). Cal tenir en compte que des de l'inici de la vida, aproximadament el 99% de les espècies animals terrestres han desaparegut. Actualment, molts grups ambientals i governs es preocupen per l'extinció d'espècies a causa de la intervenció de l'home. Algunes de les raons per a l'extinció inclouen la persecució directa, la contaminació, la destrucció del seu hàbitat, la introducció de nous depredadors... -> concepte relacionat amb biodiversitat. Pg 127-129 i fotocopies que vam treballar.

F

FACTOR LIMITANT: És qualsevol factor que limita el desenvolupament d'una o diverses espècies en un ecosistema, i pot impedir que visquin en el mateix. Per exemple, en una zona molt seca la falta d'aigua limita el creixement de les plantes; a la mar, la salinitat limita i impedeix la vida dels peixos que no estan adaptats a viure en aigües riques en sal. (poden ser limitants la llum, la humitat, la manca de nutrients –fosfats, nitrats...-, la temperatura, etc.) -> concepte que es pot lligar amb les cadenes tròfiques, amb la contaminació, amb els cicles biogeoquímics, amb les zones d’aflorament oceànic de nutrients, etc. (pg. 116)

FONT D’ENERGIA: cos, sistema o dispositiu que emet algun tipus d’energia.// Matèries de les quals s’obté l’energia. // Des de molt antic s'han anat descobrint i utilitzant fonts d'energia molt diverses, que han anat variant en funció del desenvolupament tecnològic al què s'ha arribat en cada època històrica.

Des de la prehistòria que la humanitat va descobrir el foc per escalfar-se, cuinar els aliments i defendre's principalment. Fins a l'actualitat que cada cop més estem utilitzant fonts d'energia renovables, com el vent i el sol per obtenir electricitat, tant important a la nostra vida diària.

Des de la Revolució Industrial i fins els nostres dies, les fonts d'energia més utilitzades han sigut els combustibles fòssils, principalment el carbó i i el petroli. El carbó s'ha fet servir durant molts anys per accionar les màquines de vapor i les locomotores, i encara avui proveeix moltes centrals termoelèctriques. El petroli entre diversos usos, l'utilitzem per a fabricar plàstics i com a combustible pels vehicles (benzina, gasoil...) L'ús d'aquest combustibles en la producció i consum d'energia provoca importants impactes ambientals, com la contaminació i l'increment de l'efecte hivernacle.

FORAT CAPA D’OZÓ: fa refèrencia a la disminució de la capa d´ozó per l´acció dels clorofluorocarbonis.

G

GESTIÓ DE RESIDUS: conjunt d´activitats que comprèn la recollida, el transport, l´emmagatzemament, la valorització, la deposició de rebuigs i la comercialització dels residus (unitat 16 del llibre. Pg 396, especialment a partir de 406)

H

HÀBITAT: És el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc). Pot referir-se a un àrea tan gran com un oceà o un desert, o a una tan petita com una roca o un tronc caigut d'un arbre. De manera general, els hàbitats poden dividir-se en terrestres i aquàtics i en cadascun d'ells es poden establir, al seu torn, multitud de subdivisions: així, en l'hàbitat aquàtic es pot distingir entre hàbitats dulciaqüícoles i hàbitats marins, i dins d'aquests últims entre litorals, bentònics i pelàgic. Independentment de la seva extensió, l'hàbitat és un àrea o regió delimitada físicament.

No s’ha de confondre amb nínxol ecològic. (pg 125 i fotocòpia que vam treballar)

HIDROSFERA: mantell d´aigua que envolta el globus terraqui i que en cobreix, aproximadament, els dos terços de la superfície. // Conjunt d’aigües del planeta: oceans, mars, llacs, rius, glaceres... -> Cicle de l’aigua -> hidrosfera com a regulador tèrmic

HOLISME (=VISIÓ HOLÍSTICA): Mètode sintètic, contraposat a l’aproximació reduccionista o analítica. Teoria referent a que les entitats senceres tenen una existència superior a la mera suma de les seves parts.// Aquest enfocament tracta d'estudiar les relacions entre les parts, en lloc de detenir-se en els detalls. D'aquesta manera es manifesten les anomenades propietats emergents, les quals sorgeixen del comportament global (o sinèrgic) de tots els components i que no es troben presents en les parts per separat. Per exemple, les peces del rellotge no tenen la propietat de determinar l'hora, però sí, el rellotge muntat com un tot.

Si bé les no és excloent sinó complementàries de l’aproximació analítica (quan millor coneguem les parts, millor coneixerem el conjunt), resulta evident que les ciències ambientals requereixen un enfocament holístic. Per dur a pràctica un enfocament global o holístic s'utilitza una metodologia coneguda com a Teoria General de Sistemes, que es basa en observar i analitzar les relacions i interaccions existents entre les parts de l’objecte de estudi, i a partir d'aquestes, conèixer el comportament global del sistema com un tot. (pg. 6 i sig)

ILLOT TÈRMIC: La presència de nuclis urbans influeix en el moviment de les masses d’aire, disminuint la velocitat del vent i originant turbulències. A més apareix l’efecte anomenat illa de calor que fa que la temperatura de la ciutat sigui més elevada que la perifèria a causa de les combustions dels cotxes i les calefaccions. Açò contribueix a dificultar la dispersió dels contaminants i es forma la denominada cúpula de contaminació, que es pot eliminar amb situacions d’inestabilitat atmosfèrica o de fronts, de pluges i vents. (pg. 245)

IMMISSIÓ (NIVELL D’IMMISSIÓ):  El nivell d’immissió d’un contaminant indica el límit de presència màxima tolerable d’aquest contaminant en l’atmosfera. Si aquests nivells d’immissió no són adequats, la qualitat de l’aire disminueix i s’originen els efectes negatius de la contaminació.
Els factors que influeixen en la dinàmica de la dispersió dels contaminants són tres:

1- Característiques de l’emissió (naturalesa del contaminants, característiques físico-químiques –tª-), alçada del focus emissors)

2- Condicions atmosfèriques

3- Característiques geogràfiques i topogràfiques (pg 243-244)

IMPACTE AMBIENTAL: Anomenem impacte a l’efecte, normalment negatiu, que produeix l’activitat humana sobre el medi ambient. En funció del tipus d’actuació podem distingir efectes de tipus social, econòmic, tecnològic-culturals, ecològics, etc.
Els impactes ambientals s’estudien tant des del punt de vista científic com des del jurídic administratiu, seguint tota una metodologia de treball i una legislació al respecte per poder identificar-los, avaluar-los i regular-los. -> causes -> classificació (pg. 30-31)

INDICADOR AMBIENTAL: És una variable o estimació ambiental que aporta informació sobre l’estat o l’evolució d’un problema ambiental concret i que pot ser utilitzat durant el procés de presa de decisions amb l’objectiu d’adoptar el tipus de mesures adequades per abordar-lo i pal·liar-lo. Es classifiquen en indicadors de pressió –indican magnitud de la pressió de les activitats humanes-, d’estat –indican els efectes produits i la situació real al medi- i de resposta –indiquen les mesures polítiques o socials de prevenció o correcció- -> empremta ecològica (pgs 43-45)

INFILTRACIÓ: És el procés pel qual l'aigua penetra des de la superfície del terreny cap al sòl. En una primera etapa satisfà la deficiència d'humitat del sòl en una zona propera a la superfície, i posteriorment, superat cert nivell d'humitat, passa a formar part de l'aigua subterrània, saturant els espais buits. És una fase del cicle de l’aigua, la responsable de l’escorrentia subterrània, i la que alimenta els aqüífers. (pg. 190)

INUNDACIÓ: Són les catàstrofes naturals que causen major quantitat de víctimes en el món, amb un 40 % del total. Les causes poden ser climàtiques, geològiques o antròpiques. Els principals fenòmens que les desencadenen són: excés de precipitació, fusió de les neus, els huracans i els ciclons, el trencament de preses, activitats humanes. Els efectes de les inundacions es veuen agreujats per algunes activitats humanes com: el fet d’asfaltar cada vegada majors superfícies impermeabilitza el sòl, la tala de boscos i els conreus que despullen al sòl de la seva cobertura vegetal i faciliten l'erosió, l'ocupació dels llits de rius i torrents (canal salat de Ciutadella)(per altra banda el risc de perdre la vida i de mals personals és molt alt en les persones que viuen en aquests llocs)

Mètodes de predicció i prevenció: observació contínua de les variables meteorològiques, mesures estructurals, desviament del riu quan travessa zones d'alt risc, reforestació, elaboració de mapes de riscos, ordenació del territori,, plans de protecció civil. (pgs. 173 a 178)

INVERSIÓ TÈRMICA: Anomenem inversió tèrmica a l'espai aeri en què la temperatura augmenta amb l’altura en lloc de disminuir, és a dir, el GVT –gradient vertical de temperatura- és negatiu. Influeix en la dispersió de contaminants atmosfèrics. (pg. 198)

IONOSFERA: (Termosfera) S'estén des de la mesopausa fins més de 500 km. En aquesta part de l'atmosfera, els àtoms d'oxigen i molècules de N2 absorbeixen els rajos X i els rajos gamma procedents del Sol, ionitzant els àtoms. Aquesta ionosfera produeix fenòmens com la reflexió de les ones de radi i TV .
    La temperatura augmenta amb l'altura a causa de l'absorció d'ona curta, podent arribar fins més de 1000ºC per damunt dels 300 km, encara que presenta àmplies variacions diürnes i estacionals. La densitat de l'aire d'aquesta zona és tan baixa que s'aproxima al buit. La interacció de les partícules subatòmiques (protons i electrons) procedents del Sol amb els àtoms ionitzats de la termosfera dóna lloc als fenòmens lluminosos coneguts com a aurores boreals o polars. Açò ocorre en les proximitats dels pols magnètics terrestres. (pg 194)

L

LITOSFERA: És la capa més superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa. Està formada per l'escorça terrestre i per la zona més externa del mantell, i «sura» sobre l’astenosfera, una capa «fusa» que forma part del mantell superior. És la zona on es produeix, per interacció amb l’astenosfera, la tectònica de plaques. La litosfera està fragmentada en una sèrie de plaques tectòniques o litosfèriques, en els límits de les quals es concentren els fenòmens geològics interns, com el magmatisme (inclòs el vulcanisme) o la sismicitat (terratrèmols). Les plaques poden ser oceàniques o mixtes, cobertes en part per escorça de tipus continental. Els mapes de riscos geològics interns dibuixen els límits de les plaques.

M

MAREA NEGRA: capa d´olis pesants que cobreix la superfície de la mar o d´aigües continentals a causa d´abocaments de petroli o dels seus derivats, generalment per accident d´un vaixell transportador. (pg 272-273)

MAREA ROJA: La marea vermella és una excessiva proliferació de microalgas en els estuaris o el mar, causada per diferents tipus d'algues presents en nombre elevat (milers o milions de cèl·lules per mil·límetre cúbic). L'alta concentració d'aquests microorganismes planctònics, alguns dels quals produeixen toxines, causa pèrdues econòmiques per a la aqüicultura. Això és a causa de l'acumulació d'aquestes toxines en animals microfiltradores, com el musclo. La contaminació de l'aigua en les costes produïda pels humans (eutrofització), l'augment de la temperatura o fenòmens d'aflorament d'aigües, són els factors causals de les marees vermelles. (pg. 271)

MEDI AMBIENT: La definició més acceptada en l’actualitat es va establir en la Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient (Estocolm, 1972) i diu així: “ El medi ambient és el conjunt de components físics, químics, biològics i socials capaços de causar efectes directes o indirectes, en un termini de temps curt o llarg, sobre els éssers vius i les activitats humanes”. // És l´entorn vital, el conjunt dels elements físics, biològics, econòmics, socials, culturals i estètics que interactuen entre si, amb l´individu i amb la comunitat en què viu, condicionant la seva forma, caràcter, comportament i supervivència. (pg 6)

METEORITZACIÓ: S’anomena meteorització el procés per mitjà del qual les roques es fragmenten i es descomponen pel fet d'estar constantment exposades als agents atmosfèrics. La principal característica d'aquest procés és que afecta a les roques in situ, és a dir, sense haver sofert transport; quan hi ha transport, es ralla  d'erosió. La meteorització disgrega mecànicament les roques o la variació de la seva composició química. Possibilita la formació del sol i també l’erosió del terreny.

Hi ha dues formes principals de meteorització: mecànica (física) i química (també es pot rallar de meteorització biológica). A la meteorització mecànica es produeix només la disgregació de les roques, mentre que la meteorització química provoca també variacions de la composició química dels minerals. Depenen del clima i de la roca. Pot ser per causes tals com la temperatura, l’aigua (congelació d’aigua a les esquerdes de les roques, que les fracturen), per les arrels de les plantes o d’animals.

 La meteorització química (més a climes humits) és per dissolució, oxidació, hidròlisi, acció dels sers vius (que produeixen substàncies que ataquen químicament a les roques. (pg. 143)

MODEL: Un model pot ser tan senzill com una simple explicació amb paraules d'allò fonamental d'una realitat (model verbal) . En altres models utilitzem diagrames on es dibuixen d'una forma simplificada els components del sistema tot assenyalant amb fletxes les accions d'uns sobre altres. Són els models gràfics. En els models numèrics s'utilitzen magnituds i equacions matemàtiques per a descriure amb exactitud els diferents components del sistema i les relacions entre ells, com el cas de les corbes de creixement d'una població. El desenvolupament dels ordinadors ha fet possible emprar una gran quantitat de dades i per això ara s'utilitzen, cada vegada més, models computacionals, on amb programes d'ordinador s'imita el funcionament dels sistemes complexos. Aquest tipus de models són els més perfeccionats i han permès simular relativament bé, processos molt complicats com el funcionament de l'atmosfera. Gràcies a ells s'han aconseguit grans avanços com, per exemple, prediccions fiables del clima. //

MODEL és una versió simplificada de la realitat. -> models formals -> models de sistemes -> model caixa negra i models caixa blanca. (elements, relacions causals simples –directes, inverses, encadenades- i complexes –retroalimentació positiva i negativa-) (pgs 8 a 15 o apunts primera unitat –Teoria de sistemes-)

MONUMENT NATURAL: Espais de notòria singularitat, raresa o bellesa que mereixen ser objecte de protecció. S’inclouen les formacions geològiques, els jaciments paleontològics importants pels seus valors científics, culturals o paisatgístics. Declaració i gestió a càrrec de les Comunitats autònomes.
És una figura de protecció dels espais naturals, juntament amb les de Parc Nacional (nivell estatal), Parc natural, Reserva Natural, Paisatge protegit (gestió autonòmica), Reserva de la Biosfera (UNESCO)etc. ­-> Concepte relacionable amb biodiversitat i amb paisatge. (pg. 391)

N

NÍNXOL ECOLÒGIC: El nínxol ecològic és el conjunt d'interrelacions que manté un organisme tant amb el seu medi físic com amb altres organismes veïns, d'on deriva la posició que ocupa dins l'estructura de l'ecosistema; és, doncs, la funció que desenvolupa una espècie al seu ecosistema. Així per exemple, tots els herbívors que mengen fulles fins a una determinada alçada pertanyen al mateix nínxol ecològic; zebres i girafes pertanyen a diferents nínxols. Quan en una àrea habiten espècies amb un mateix nínxol ecològic, s’estableix una competència. Quan hi ha una forta competència entre dos espècies disminueix l'amplitud dels seus nínxols ecològics.
S'anomenen espècies vicàries o vicariants aquelles que pertanyen a un mateix grup taxonòmic, ocupen hàbitats semblants, pertanyen al mateix nínxol ecològics però ocupen àrees biogeogràfiques diferents. són doncs, equivalents ecològics. Si les barreres que separaven les dos espècies desapareixen, s'estableix una relació de competència. La rata bruna (Rattus norvegicus ) arribà a Europa, procedent d'Àsia, en el segle XVIII i desplaçà a la rata negra (Rattus rattus ) que era l'originària.

S'anomena nínxol ecològic el conjunt de circumstàncies, relacions amb l'ambient, connexions tròfiques i funcions ecològiques que defineixen el paper exercit per una espècie dins l'ecosistema. (pg. 125)

NIVELL FREÀTIC: nivell superior de la zona saturada per les aigües del subsòl.

NIVELL TRÒFIC: Cadascuna de les anelles d´una cadena alimentària. El nivell productor de l´ecosistema són les plantes verdes. Els altres nivells (herbívors i canívors) són consumidors. Els bacteris, bolets, són descomponedors. -> ampliable amb definició de relacions tròfiques, cicle de materia i fluxe d’energia, paràmetres tròfics. (pgs 91-92)

NUTRIENT: És aplicat a tots aquells components emprats per espècies vegetals i animals en la seva alimentació i desenvolupament. Un excés o un defecte d’oferta de nutrients al medi ambient pot causar problemes als ecosistemes, o limitar el seu desenvolupament. -> relacionable amb cicles biogeoquímics, amb contaminació (eutrofització, amb aflorament de nutrients, etc.)

O

OZONOSFERA (FORAT D’OZÓ = AFEBLIMENT DEL FORAT): paraules clau: contaminació, efecte global, CFCs, estratosfera, clor, atmosfera, zones polars, radiacions UV, problemes oculars, càncer de pell, etc. mirau les pgs. 194-195 i 252-53.

P

PAISATGE: percepció de l’estat actual d´un determinat territori. Aquesta percepció dependrà de la forma de veure i entendre l´espai, i la seva afectació humana de la capacitat tecnològica per modificar aquest espai, de les necessitats d´aprofitament, etc. Es tracta d´un concepte dinàmic, ja que sofreix una sèrie de transformacions que el fa evolucionar, i en conseqüència un mateix espai pot presentar al llarg de la història diferents aspectes.

Donar una definició única i completa de paisatge és, si no impossible, molt difícil. Depenent de l'enfocament que es dona a aquest terme (geogràfic, ecològic, o de planificació mediambiental, per exemple), el concepte varia.

DEFINICIÓ DE PAISATGE "Fragment del territori en el que intervenen les interaccions mediambientals i culturals i que l'home percep segons la seva pròpia sensibilitat".

CONVENCIÓ EUROPEA DEL PAISATGE (Florència, 20 octubre 2000)"Designa qualsevol part del territori, tal com es percebuda per les poblacions, en la que el seu caràcter resulta de l'acció de factors naturals i/o humans i de les seves interrelacions". (pg. 377)

PAISATGE (ELEMENTS I FACTORS): Components:

- Abiòtics: Relleu, Litologia, Clima i condicions atmosfèriques, Aigua, Sòl

- Biòtics: Vegetació (natural o artificial), Fauna

- Antròpics: Agricultura i ramaderia, Obres públiques (carreteres, camins, ferrocarrils, preses, ...), Explotació de recursos (pedreres...), Espais urbans i rurals, Activitats lúdiques, esportives (camps de futbol, de golf ...)

I elements visuals: Color. Contrasts. Forma. Volums. Línia. Textura. Escala. Configuració especial (Paisatges panoràmics, tancats, dominats, focalitzats, etc) (pgs 380-383)

PAISATGE PROTEGIT: Llocs concrets del medi natural que pels seus valors estètics i culturals, siguin mereixedors d’una protecció especial. Declaració i gestió a càrrec de les Comunitats autònomes.

És una figura de protecció dels espais naturals, juntament amb les de Parc Nacional, Parc natural, Reserva Natural, etc. ­-> Concepte relacionable amb biodiversitat i amb paisatge. (pg. 391)

PARÀSIT: El parasitisme és un tipus de relació interespecífica en la qual un dels individus (paràsit) viu a costa de l'altre (hoste) i li produeix un dany o perjudici, la qual cosa no vol dir que li causi la mort a curt termini, ja que la supervivència del paràsit va lligada a la de l'hoste. Els paràsits poden ser:
* ectoparàsits, quan viuen fora de l'hoste i n'extrauen l'aliment a través de la pell o l'escorça. Ex: mosquits, la processionària del pi, polls, el vesc, etc.
* endoparàsits, que viuen a l'interior de l'hoste. Obtenen l'aliment ja digerit. moltes vegades perden gran part de les seues estructures per innecessàries. Ex: bacteris patògens, tènia, etc.

Existeixen paràsits obligats, quan necessàriament han de dur permanentment una vida paràsita i paràsits facultatius que poden viure per si mateixos en el cas de no parasitar. (pg. 122)

PARC: és una àrea natural, poc transformada per l´explotació o ocupació humana que, en raó de la bellesa del seu paisatge, la representativitat del seus ecosistemes o la singularitat de la seva flora, de la seva fauna o de les seves formacions geomorfològiques, ténen uns valors ecològics, estètics, educatius i científics la conservació del qual mereix una atenció preferent.

PARC NACIONAL: espai natural d´alt valor ecològic i cultural, conservació del qual és declarada d´interès general per a la Nació, i per això rep el màxim nivell de protecció. (Ex. Cabrera) -> Concepte relacionable amb biodiversitat i amb paisatge. (pg. 390)

PARC NATURAL: espai amb reconeguts valors paisatgístics i ecològics, en els quals es permet l´aprofitament ordenat dels recursos i les activitats humanes tradicionals compatibles amb la conservació. Es creen per decret de les Comunitats Autònomes. (Ex. Albufera del Grao a Menorca)

PATRIMONI DE LA HUMANITAT: El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals). -> Concepte relacionable amb biodiversitat i amb paisatge.

PETJADA O EMPRENTA ECOLÒGICA: La petjada ecològica és un indicador de sostenibilitat. La metodologia per calcular-la consisteix en traduir en hectàrees de sòl els consums i residus que generem. Aquest indicador és molt semblant a l'utilitzat pels ecòlegs quan tracten la capacitat de càrrega d'un territori per a una espècie determinada. En el cas dels humans, el comerç ha permès separar el lloc de producció del de consum, fent més difícil el seu càlcul. És un indicador d’estat general d’impacte ambiental (pg. 45)

PETROLI: El petroli és un líquid fosc que desprèn una forta olor i és més lleuger que l'aigua. Tot i que no és un mineral o una roca en el sentit estricte, està íntimament associat a roques sedimentàries detrítiques. No forma estrats, sinó que es troba omplint els porus o fractures d'aquestes roques , de manera semblant com ho fan les aigües subterrànies.
Tot i que la paraula petroli (Oli de pedra) ens fa pensar en una substància eminentment líquida , realment és una barreja de substàncies sòlides, liquides i gasos que pertanyen al grup dels hidrocarburs constituïts fonamentalment per C i H però on poden apareixen quantitats variables de N, O i S.

Entre les principals utilitats del petroli podríem esmentar els gasos liquats (d'ús domèstic i industrial en calefaccions i calderes), gasolina (automòbils), nafta i querosè (per a la indústria química i com a combustibles per als avions), gasoils (per a vehicles dièsel i calefaccions domèstiques), fuel (a les centrals tèrmiques per generar electricitat i als generadors de calor industrial). I altres productes(utilitzables com a matèries primeres per a la indústria química, fertilitzants, pesticides, plàstics, fibres sintètiques, pintures, medecines, etc.).
Però el principal ús que es fa del combustible és per als transports, que necessiten una ingent infraestructura inamovible (les gasolineres) per a la seua distribució. El fet de plantejar l'ús de nous combustibles alternatius s'enfronta amb la inèrcia d'aquesta infraestructura, ja que no s'admeten fàcilment les novetats. Malgrat les fluctuacions del preu, encara hi ha dificultats per substituir-lo per un altre tipus d'energia. Si comencés a escassejar o si afegíssim tots els ''costos ocults'' econòmics, ecològics i militars, que van lligats al seu ús, el preu es dispararia. (pg. 328)

PIRÀMIDE TRÒFICA: Si bé l'estudi de cadenes i xarxes tròfiques ens permet d'estudiar el funcionament de l'ecosistema, determinades representacions de les cadenes tròfiques, en forma de piràmides ens proporcionen una idea més completa d'aquest funcionament. Ja sabem que únicament un 10% de l'energia passa d'un nivell tròfic al següent. Si volem representar i comparar el diferents nivells tròfics d'un ecosistema apareixeran com una torre de pisos de magnitud decreixent, més o menys com una piràmide.

Hi ha tres tipus de piràmides: Piràmides del nombre d'individus,  piràmides de biomassa i Piràmides d'energia o de producció.(pg.100)

PLAGA: El concepte de plaga ha evolucionat amb el temps des del significat tradicional on es considerava plaga a qualsevol animal que produïa danys, típicament als cultius. Actualment ha de situar-se al mateix nivell que el concepte de malaltia de manera que ha d'entendre's com plaga a una situació en la qual un animal produeix danys econòmics, a interessos de les persones (salut, plantes conreades, animals domèstics, materials o mitjans naturals); de la mateixa forma que la malaltia no és el virus, bacteri... sinó la situació en la qual un organisme viu (patogen) ocasiona alteracions fisiològiques en un altre, normalment amb símptomes visibles o danys econòmics. Aquest nou concepte permet separar el concepte de plaga de l'espècie animal que la produeix evitant establir classificacions d'espècies 'bones' i 'dolentes', i facilitant l'explicació de perquè una espècie és beneficiosa en un lloc i perjudicial en un altre. Per a explicar això es pot posar l'exemple del conill, molt important a Europa per ser part fonamental de l'ecosistema mediterrani mentre que molt perjudicial a Austràlia; la plaga no és el conill per se sinó la situació que es produeix en cadascuna de les regions i els danys econòmics que d'ella deriven. -> concepte relacionable amb biodiversitat, invasió d’espècies, relacions tròfiques, regressió dels ecosistemes, etc.

PLUJA ÀCIDA: causada per la presència a l´atmosfera dels àcids forts que resulten de l´oxidació i hidratació dels elements (sofre i nitrogen) que necessàriament acompanyen el carboni en la matèria viva.// Precipitacions de gran acidesa que tenen lloc en mesclar-se els òxids procedents de la combustió de carburants amb el vapor d´aigua, i que afecten greument el sòl, la vegetació, i en ocasions la salut humana.  (pg 251)

POLÍTICA MEDIAMBIENTAL: declaració pública i formalment documentada sobre les intencions i els principis d´una organització, empresa, etc., quant a la seva actuació mediambiental, en la qual es destaquen els seus objectius generals. -> Explotació incontrolada, conservacionisme a ultrança, desenvolupament sostenible (pg 38-42).

POTABILITZACIÓ (AIGÜES): La potabilització és el conjunt de processos que transformen les aigües naturals en aptes per al consum, és a dir, potables. En ella s'eliminen o ajusten les concentracions dels seus components perquè no suposen un factor de risc per a la salut humana i no tinguin característiques organolèpticas repulsives. El tractament dependrà de les condicions de l'aigua de partida i de la xarxa que la distribuirà posteriorment. Els principals processos que es poden donar en una estació potabilitzadora d'aigües són: captació, decantació, filtració i desinfecció. (pg. 280)

PROBLEMA AMBIENTAL: Problema ambiental és qualsevol acció que afecta el medi ambient. Situació o configuració de factors que amenaça el benestar humà o la integritat de l'ecosistema, i que és percebuda com a tal per la societat o una part d'ella. Un llistat de problemes ambiental els vam treballar a la pg. 37

PROCÉS GEOLÒGIC (EXTERN, INTERN): Els processos que modifiquen la superfície terrestre són de dues menes:

Processos geològics interns, deguts a l'energia interna de la Terra, originen els nous relleus de la superfície terrestre. Poden ser ràpids, com els volcans o els terratrèmols, o molt lents, com el desplaçament dels continents.

El seu efecte principal és aportar nous materials a la superfície terrestre (com un volcà) o deformar els materials que ja hi havia.

Processos geològics externs, deguts a l'acció conjunta de l'energia que ens arriba del Sol i la gravetat. El seu efecte és, bàsicament, desplaçar els materials de la superfície terrestre des de les zones més elevades a les zones més baixes per acció dels rius i torrents, el vent, les glaceres o els oceans.

En general són processos molt lents, tot i que de vegades prenen proporcions catastròfiques i els seus efectes són ràpidament visibles. (pg. 143)

PRODUCCIÓ: és l´entrada d´energia i matèria a l´ecosistema. -> primaria, secundatia -> bruta, neta (pg 95)

PRODUCCIÓ PRIMÀRIA: és l´energia assimilada pels vegetals que converteixen l´energia solar en energia química.

PRODUCCIÓ SECUNDÀRIA: el material sintetitzat pels altres organismes de l´ecosistema. La producció secundària és una part de la producció primària: els productors secundaris també reben el nom d´heteròtrofs.

PRODUCTIVITAT: És la relació que hi ha entre la producció neta i la biomassa. És a dir, entre els interessos i el capital: Pn/B. Representa la velocitat amb què es renova la biomassa, per això rep el nom de taxa de reno­vació. (pg 97)

R

RADIACIÓ SOLAR: L’energia solar s’ha de considerar com un conjunt de radiacions electromagnètiques format per ones amb un espectre d’una ampla gama de longituds d’ona. La Terra intercepta solament una petitíssima part de l’energia emesa pel Sol. A aquest conjunt de radiacions que provenen del Sol se li anomena radiació solar. L’espectre solar es pot dividir en tres segments:

1- La radiació visible formada per ones de diferent l que constitueixen els colors de l’arc de Sant Martí.
2- La zona de l’espectre anterior a la llum visible i la major part de l’energia arriba en forma de raigs ultraviolats, X i gamma. Aquestes radiacions presenten una gran energia i són perjudicials per a la vida.
3- La zona amb longitud d’ona majors i rep el nom de radiació infraroja.

És l’energia que posa en moviment la màquina climàtica, i és filtrada per l’atmòsfera (mirar pg 193 i exercici pg 196)

RADIACIONS IONITZANTS I NO IONITZANTS: pg 240

RAMBLA: És un curs fluvial intermitent que depèn del règim de pluges. Se'n diu normalment riera o torrent. Són llocs sensibles a les avingudes fluvials, a inundacions molt perilloses i sobtades (a Menorca diem canal, barranc, torrentera, ...)

RECICLATGE: és un sistema de tractament que realment valoritza els residus. Aquests s´utilitzen com a primera matèria per elaborar un nou producte que pot ser igual o diferent a l´inicial. // Opció de valorització consistent a reutilitzar un residu en el procés de fabricació del mateix producte, o d´un producte amb una funció anàloga. // Transformar per a ser reutilitzat, no necessàriament en la seva forma original. (pg 406-407)

RECOLLIDA SELECTIVA: recollida separada de diferents fraccions de residus (matèria orgànica, paper, vidre, plàstic,etc.)

RECURSOS NATURALS: Béns o materials procedents de la natura, a través del sòl, subsòl, aigües, vegetació, fauna... necessaris per a satisfer necessitats humanes.

RECURSOS NO RENOVABLES: recursos naturals, la quantitat física dels quals no augmenta amb el temps de forma significativa de tal manera que amb l´ús en minva la quantitat disponible.

RECURSOS RENOVABLES: recursos que, un cop han estat utilitzats en un moment i lloc determinats, són susceptibles de ser aprofitats en el mateix lloc de seguida o al cap de poc temps. (pg 29)

RESERVA DE LA BIOSFERA: són àrees geogràfiques representatives de les relacions d´equilibri que els éssers humans poden mantenir amb els seus ecosistemes. La seva declaració la realitza la Unesco. (pg 392)

RESERVA NATURAL: espai natural la creació del qual té com a finalitat la protecció d´ecosistemes, comunitats o elements biològics que, per la seva raresa, fragilitat, importància o singularitat, mereixen una valoració especial. (pg 391)

RESIDU: material que es genera com a conseqüència no desitjada de qualsevol activitat humana.(pg 396)

RESIDU ESPECIAL: residu que per les seves característiques físiques, químiques, o biològiques, tòxiques o perilloses, o pel seu grau de concentració, requereix un tractament específic i un control periòdic per tal d´evitar els seus efectes nocius sobre la salut o el medi.

RESIDUS SÒLIDS URBANS: residu procedent de les activitats domèstiques, de comerç, d´oficina o de serveis, o que per la seva naturalesa o composició, és assimilable a un residu domèstic. (pg 398)

RESIDUS (TIPUS): Mirar-se pgs. 397 a 404)

RESTAURACIÓ AMBIENTAL: conjunt d´operacions destinades a la devolució a les seves condicions inicials o similars d´un paratge o ecosistema alterat per l´activitat humana.

RETROALIMENTACIÓ: = Realimentació = Retroacció = Feedback. –> Teoria de Sistemes: relacions complexes. Positiva –desequilibrant- o Negativa –homeostàtica, controladora- pg. 12

RISC: l´eventualitat que succeeixi un dany, desgràcia o contratemps.// La possibilitat que es produeixin danys per a les persones o pels seus béns. Depèn no només del procés en si, sinó també del grau i tipus d´ocupació de la superfície terrestre per part de les comunitats humanes. Risc induït seria el risc provocat per l´actuació humana sobre els processos naturals. (pgs. 48 i sigüents)

RISC AMBIENTAL: possibilitat que sobrevingui un esdeveniment susceptible de perjudicar el medi ambient.

RISC (TECNOLÒGIC/NATURAL/MIXT): pg 49

RISCS GEOLÒGICS: TIPUS. PREVENCIÓ: Mirar-se la taula 6.1 pg 146

RISCS HIDROLÒGICS: TIPUS. PREVENCIÓ:  Inundacions. Rissagues de Ciutadella. Mirar-se de pg 173 a 179

RISCS METEOROLÒGICS: TIPUS. PREVENCIÓ:  pluges, tempestes, llamps, neu i prdregades, gota freda, tornados, monsons, huracans i fins i tot canvi climàtic...> Pgs 215-217, 221, 222 a 224

Per aquests conceptes, mirar-se per a prevenció el darrer dossier que us vaig donar (bé, encara no el teniu).

S

SALINITZACIÓ: acumulació de sals solubles sobre el sòl o a diverses profunditats, ocasionada per una deficient lixiviació de les mateixes o per una intrusió marina als aquífers, generalment per la seva sobreexplotació. (pg 272)

SIMBIOSI: Relació interespecífica. Les dues espècies són íntimament unides. Una espècie no es pot desenvolupar sense l’existència i la supervivència de l’altre.

Líquens. Bacteris intestinals.

SISTEMA (TEORIA DE SISTEMES): conjunt d´elements en interacció que, essent susceptible de ser dividit en parts, adquereix entitat precisament en la mesura en què aquestes parts s´integren en la totalitat. La seva composició són les parts del sistema. L´estructura és la xarxa de relacions que possibilita les interconnexions entre les parts a fi de conferir al sistema la seva unitat. L´entorn són els elements exteriors que influeixen sobre el sistema. -> Tipus caixa negra (Oberts, tancats, aillats) -> Tipus caixa blanca  (apunts i pg 7 i sig)

SOBREEXPLOTACIÓ: quan s´han excedit els límits de tolerància dels sistemes, la qual cosa, en termes ambientals, podrà tenir greus conseqüències de difícil o impossible control, atès el retard amb què generalment es percep el fet d´haver excedit tals límits. En el cas de l’aigua freàtica, es dóna sobreexplotació d’un aquífer quan s’extreu aigua en quantitat superior a la seva capacitat de recàrrega, cosa que pot provocar descens del nivell freàtic, etc... Qualssevol recurs no renovable o potencialment renovable és susceptible de ser sobreexplotat. (pgs. 29-30)

SÒL: Veure el concepte EDAFOGENESI

SUCCESSIÓ ECOLÒGICA: una fluctuació o canvi en un ecosistema que altera les seves poblacions i pot eliminar o afavorir l´entrada d´espècies. És primària quan l´ecosistema s´organitza en un medi físic inicialment abiòtic; i és secundària quan l´ecosistema es reorganitza després d´una pertorbació. -> Altres paraules relacionades per desenvolupar si és el cas: MADURESA, COMUNITAT CLÍMAX, REGRESSIÓ (Pgs. 131-133)

T

TEMPS (METEOROLÒGIC): Condicions meteorològiques d’un lloc en un moment determinat. No confondre amb clima. El terme «clima» implica considerar les tendències per a una sèrie llarga d’anys de les variables atmosfèriques (temperatura, precipitació, vent, etc.) d’un determinat lloc. El clima no canvia tots els dies; el «temps», sí.

El temps és la situació meteorològica, per això diem: «fa bon temps» o «fa dolent», el que no podem dir és que «fa mal clima». Tampoc hem de dir un dia que plou: «tenim mala climatologia», sinó: «avui fa mal temps».

Per tot això diem que el clima de la major part d’Espanya és mediterrani per a indicar una sèrie de trets que són comuns. Això ho diferencia d’altres climes, com per exemple, el tropical.

TEMPS DE RENOVACIÓ: Període que triga a renovar-se un nivell tròfic o un sistema. (és un paràmetre tròfic). Es correspon amb Biomassa (B)/Producció neta (Pn). Es pot mesurar en dies, anys, etcètera. pg 97.

TROPOSFERA: pg 193

TSUNAMI:  Onades gegants produïdes a conseqüència d’un sisme submarí. Pg. 157.

ZONA FÒTICA: La llum provoca una estratificació dels organismes fotosintètics aquàtics. Al mar es distingeix una zona superficial il·luminada fins als 100 o 200 metres de profunditat, anomenada zona fòtica. En aquesta zona hi ha els organismes que formen el fitoplàncton. Per sota de la zona fòtica es troba la zona afòtica, que quasi no té llum.

 

Atenció als acrònims:


AIA - Avaluació d'impacte ambiental

BIC - Bé d'interès cultural

ENSO - "El Niño", oscil·lació del sur

LIC - Lloc d'interès comunitari

RSU -  Residu sòlid urbà

ZEPA - Zona d'especial protecció per a les aus