Hola Desconegut loginout
(Ol: 5 )             infos

  1. Les lleis de Mendel.
  2. Modificacions de la genètica mendeliana.
  3. La teoria cromosòmica de l’herència.
  4. El lligament i els mapes cromosòmics.
  5. L’herència lligada al sexe.
  6. Terminologia genètica

UN POC D’HISTÒRIA: MENDEL PARE DE LA GENÈTICA (Tot i que ell no ho va saber)

Una vida dedicada a la investigació

Gregor Johann Mendel (1822-1884) va néixer a Àustria i el 1843 va ingressar a l’orde dels agustins. Interessat a descobrir com es transmetien els caràcters entre una generació i una altra, va iniciar, el 1856, uns experiments amb la planta del pèsol als jardins del convent de Brünn (avui Brno, República Txeca), on va arribar a fer milers d’encreuaments. Va escollir dues races pures, és a dir, dues varietats en les quals els descendents sempre eren idèntics als progenitors.

Mendel va publicar els seus descobriments el 1866, en una revista de poca difusió i en un moment en què l’interès científic estava polaritzat cap a altres temes com ara la identificació de les espècies procedents del Nou Món, els experiments de Pasteur sobre la no-existència de la generació espontània o la controvèrsia, d’un gran impacte social, entre les teories evolucionistes del francès Jean-Baptiste de Lamarck (1744-1829) i les de l’anglès Charles Darwin (1809-1882).

El món científic de la seva època no estava preparat per admetre l’existència de determinades estructures cel·lulars invisibles, basant-se, simplement, en les proporcions matemàtiques trobades entre els descendents de les plantes del pèsol, i encara menys per comprendre que aquestes eren les responsables dels caràcters biològics dels organismes. Darwin havia basat la seva teoria de l’evolució en la selecció natural i en la variabilitat de la descendència. Com que no coneixia els treballs de Mendel, tot i que en aquella època ja estaven publicats, mai no va saber quin era l’origen d’aquesta variabilitat. Els seus primers seguidors tampoc no van valorar prou el mendelisme, perquè en aquella època es desconeixia el concepte de mutació.

El que en realitat constituïa l’explicació científica de la variabilitat de la descendència paradoxalment va ser ignorat.

El redescobriment de Mendel

El 1900, després de trenta-quatre anys, en una de les coincidències més sorprenents de la investigació científica, tres autors, l’holandès De Vries, l’alemany Correns i l’austríac Tschermak, per separat i sense conèixer els treballs de Mendel, van arribar a les mateixes conclusions que ell. Els tres autors, quan revisaven la bibliografia per tal de preparar una publicació conjunta, van descobrir els treballs d’aquest, a qui van reconèixer la prioritat, per això van publicar les seves conclusions com a meres confirmacions de les lleis de Mendel. Des d’aleshores, Mendel va obtenir el reconeixement de la comunitat científica.

1. Les lleis de Mendel.

Primera llei. Llei de la uniformitat: "Quan s’encreuen dues races pures per a un caràcter determinat, tots els descendents són iguals entre si per aquest caràcter".

Segona llei. Llei de la segregació: "Els factors hereditaris que determinen un mateix caràcter són independents i se separen i es reparteixen entre els descendents també de forma independent, a l'atzar".

Tercera llei: Llei de la independència dels factors hereditaris: "Els factors hereditaris per a diferents caràcters mantenen la independència a través de les generacions, ja que s’agrupen a l’atzar en els descendents"

L’HERÈNCIA D’UN SOL CARÀCTER

Primera llei: Llei de la uniformitat de la F1

Llei de la uniformitat: Quan s’encreuen dues races pures, tots els descendents són iguals entre si.

Segona llei. Llei de la segregació

Llei de segregació: Els dos factors hereditaris que informen sobre un mateix caràcter no es fusionen o barregen, sinó que queden diferenciats durant tota la vida de l’individu i se segreguen, és a dir, se separen i es reparteixen, en el moment de la formació dels gàmetes.

L’HERÈNCIA DE DOS CARÀCTERS

Llei de la independència dels factors hereditaris: Els factors hereditaris per a diferents caràcters són independents, ja que s’agrupen a l’atzar en els descendents.

Retrocreuament o encreuament prova: com descobrir si un individu és raça pura o híbrid, si el fenotip és els mateix?

2. Modificacions de la genètica mendeliana.

Dominància incompleta o intermèdia

Codominància

Al·lels múltiples

Gens amb al·lels letals

Interaccions entre gens. Epistasi

Pleiotròpia

Herència poligènica

Interaccions entre els gens i el medi ambient

Herència extranuclear

3. La teoria cromosòmica de l’herència.

4. El lligament i els mapes cromosòmics.

Ordenació de gens als cromosomes

% de recombinació = Nombre de recombinants / nombre total de la descendència x 100

5. L’herència lligada al sexe.

L'herència dels sexe

Caràcters lligats al sexe

6. Terminologia genètica