Hola Desconegut loginout
(Ol: 0 )            

L'evolució

Introducció

Sabem que els sers vius actuals no són els mateixos ni són idèntics als que van existir en èpoques anteriors.

 Per tant, els sers vius canvien.

Però COM CANVIEN?

Les primeres TEORIES sobre l'origen de les espècies:

- Teories fixistes primitives. Teories creacionistes.

Fins al segle XVIII els naturalistes tenen un criteri estàtic. No es plantegen la possibilitat que els organismes canviïn amb el temps. Pensen que "les espècies han estat invariables al llarg del temps des del moment de la seva creació". Aquesta explicació està altament influenciada pels textos bíblics.

Al segle XVIII, dos científics, Cuvier i Lamarck mantenien una controversia que va revolucionar el món científic:

- Teoria dels grans cataclismes i les successives creacions.

Formulada per George Cuvier, pare de la paleontologia. Va recollir molt material fòssil que evidenciava que les faunes i flores actuals i passades eren diferents; es a dir, la prova de que els animals i plantes actuals i anterior no eren els mateixos. Per explicar les desaparicions va recórrer a aquesta teoria.

Segons ell, les espècies no es transformaven eren creades amb unes característiques i continuaven així fins que un cataclisme les eliminava.

- Teoria evolucionista de Lamarck

Basada en la transformació de les espècies per adaptar-se al medi ambient. Deia que la funció crea a l'òrgan.

La formulava amb dues lleis:

- Llei de l'ús i desús: Els òrgans o estructures de major ús pel desenvolupament d'un ser viu a un ambient determinat, es desenvoluparan més, mentre que els de menor utilitat s'aniran atrofiant.

- Llei de la transmissió hereditària dels caràcters adquirits. Les transformacions degudes a un ús o desús passen a la descendència.

El Darwinisme.

El Neodarwinisme o teoria sintètica de l’evolució.

Les proves de l’evolució.

Moltes realitats biològiques s’expliquen millor admetent l’evolució. Aquestes realitats s’anomenen proves de l’evolució.

TIPUS DE PROVES DE L’EVOLUCIÓ EXPLICACIÓ
PALEONTOLÒGIQUES Hi ha sèries de fòssils que es poden ordenar en una seqüència que relaciona una espècie extingida amb una altra actual a través d’una cadena de canvis morfològics.
ANATÒMIQUES L’estructura anatòmica de les diferents espècies és més semblant com més properes són evolutivament dues espècies. Aquest fet es dóna especialment pels caràcters anatòmics interns ja que, si només ens fixem en l’aspecte extern dels organismes, alguns casos de convergència evolutiva ens poden confondre.
EMBRIOLÒGIQUES Els embrions d’una espècie s’assemblen als embrions d’espècies emparentades, malgrat que els adults de les mateixes espècies ni s’assemblin.
MOLECULARS, BIOQUÍMIQUES O SEROLÒGIQUES

Les seqüències d’aminoàcids de moltes proteïnes i de nucleòtids del DNA d’espècies diferents són més semblants com més properes són evolutivament.

Els anticossos contra una proteïna d’un organisme aglutinen més les proteïnes equivalents d’un altre organisme com més properes són evolutivament.

El codi genètic és universal i moltes biomolècules són comunes a diferents espècies.

BIOGEOGRÀFIQUES

Com més properes són dues regions, més semblants són les espècies que les habiten.

Les àrees actualment allunyades però que havien estat unides o properes (pangea) també presenten una certa similitud en les seves espècies.

Les illes remotes i aïllades durant un llarg temps són els indrets on hi ha espècies amb característiques més particulars (molt sovint són endemismes).

SELECCIÓ ARTIFICIAL Les tècniques de selecció artificial aplicades als animals i les plantes domèstics permeten observar canvis ràpids en alguns caràcters dels animals i plantes, de forma semblant a com ho fa la selecció natural a la natura.
TAXONÒMIQUES La classificació dels organismes es basa en criteris de semblances (anatòmiques, bioquímiques, moleculars, ...), les quals són degudes a l’existència d’antecessors comuns.

En les poblacions naturals hi ha factors que afavoreixen l'evolució