• Els nutrients arriben de l'intestí prim a totes les cèl·lules de l'organisme a través de la sang.
• Les cèl·lules els utilitzen per obtenir matèria i energia.
  • La matèria serveix per créixer i reparar estructures del cos
  • L'energia, per realitzar les funcions vitals.

La respiració cel·lular

• Les cèl·lules obtenen l'energia a partir del procés de respiració cel·lular, que té lloc en els mitocondris.
  • En aquest procés, els nutrients (fonamentalment la glucosa) reaccionen amb l'oxigen i produeixen diòxid de carboni, aigua i també energia.
  • El diòxid de carboni s'expulsa a l'exterior de les cèl·lules i de l'organisme a causa de la seva toxicitat.
• També poden utilitzar lípids i proteïnes.
  • Quan s'utilitzen proteïnes, s'obté com a residu la urea, una substància tòxica que cal eliminar.
    • De l'eliminació de la urea, se n'encarreguen els ronyons.

• El procés mitjançant el qual el nostre organisme obté oxigen (del medi) i allibera diòxid de carboni (al medi) s’anomena respiració pulmonar, i té lloc gràcies a l’aparell respiratori.
  

2.1 Les parts de l’aparell respiratori

• Les vies respiratòries. Conductes i cavitats:
  • Les vies respiratòries superiors, que inclouen el nas, la faringe i la laringe.
  • Les vies respiratòries inferiors, que inclouen la tràquea, els bronquis i els bronquíols.
• Els pulmons. Són dos òrgans d’estructura esponjosa i en forma de sac constituïts pels bronquis, els bronquíols, els alvèols i la xarxa de capil·lars que els irriguen.

2.2 Les funcions de l’aparell respiratori

• L’intercanvi de gasos.
  • Intercanvi d'oxigen i de diòxid de carboni entre l'interior dels pulmons i la sang.
  • Té lloc als alvèols pulmonars.
  • Passen del lloc on es troben molt concentrats a l'altra.
  • Els alvèols pulmonars proporcionen una superfície molt gran d’intercanvi entre la sang i l’aire.
• La ventilació pulmonar.
  • Renova l’aire dels pulmons.
    • Dos moviments de la caixa toràcica:
      • la inspiració
      • l’expiració
    • Participen els músculs intercostals, el diafragma i els músculs abdominals.

Activitats -> Fes les activitats 3, 4, 5 i 6 de la pg. 58.

• Fes un dibuix de l'aparell respiratori a la teva llibreta i resol la pàg. 51 del llibre (Les parts de l'aparell respiratori).
• Resol la pàg. 52 del llibre (Les funcions de l'aparell respiratori).

• Una bona part són infeccioses. En són exemples:
  • El refredat.
    • Provoca mucositat nasal, esternuts i de vegades febre.
    • Afecta el nas, la gola i la laringe.
    • És d’origen víric.
  • La grip.
    • Causa cansament, dolors musculars i ossis i febre
    • És d’origen víric.
  • La pneumònia.
    • Produeix febre alta
    • Inflamació dels pulmons que dificulta la respiració.
    • Generalment és d’origen bacterià.
  • La tuberculosi.
    • Provoca la destrucció del teixit dels pulmons.
    • Els símptomes són tos persistent i sanguinolenta, mal al pit, febre, cansament...
    • És d’origen bacterià.
  • La bronquitis.
    • És la irritació dels bronquis produïda per un excés de mucositat que dificulta la respiració.
    • La bronquitis crònica associada als fumadors.
    • Està causada generalment per bacteris i pel tabac.
  • L’asma.
    • És la reducció temporal del diàmetre dels conductes respiratoris
    • Provoca una disminució de la quantitat d’oxigen que arriba als teixits.
    • Els símptomes són tos, dificultat respiratòria, xiulets i sensació de falta d’aire.
    • Està causada per al·lèrgies al pol·len, a la pols, als àcars, per la contaminació i per infeccions.
  • L’emfisema pulmonar.
    • És la destrucció de les parets dels alvèols que provoca una reducció de la superfície d’intercanvi gasós.
    • Està causada pel tabac.
  • El càncer de pulmó.
    • És el creixement anormal de les cèl·lules del teixit pulmonar
    • És una de les primeres causes de mort i un dels càncers de més incidència en els homes.

Hàbits saludables que poden disminuir el risc de patir malalties respiratòries:

• Practicar esport de forma regular.
• Fer una vida sana
• Evitar els llocs amb molt fum o contaminats.
• No fumar ni respirar el fum d’altres fumadors (fumadors passius).
• Inspirar sempre pel nas en lloc de fer-ho per la boca

• L’excreció és l’eliminació de les substàncies de rebuig del nostre cos
• Els òrgans que hi participen són els ronyons (principals òrgans excretors), els pulmons, les glàndules sudorípares i el fetge.

L'aparell excretor

• L'aparell excretor o urinari està format pels ronyons, la bufeta i les vies urinaries.
  • Els ronyons filtren la sang i eliminen els productes de rebuig a través de l’orina.
  • L’orina és conduïda pels urèters fins a la bufeta, on s’acumula fins al moment de la micció, en què surt a l’exterior per la uretra.
• A més de l'aparell excretor, també fan excreció:
  • Els pulmons, que expulsen diòxid de carboni.
  • Les glàndules sudorípares de la pell, que produeixen suor, que té una composició semblant a l’orina però en concentració menor.
  • El fetge, que expulsa, a través de la bilis, substàncies de rebuig.

El funcionament dels ronyons

• Les substàncies de rebuig que s’obtenen en filtrar la sang s’eliminen dissoltes en aigua i originen l’orina.
• La formació de l’orina té lloc als nefrons, unitats de funció dels ronyons.
  • Els nefrons deixen passar la majoria del plasma sanguini, però desprès reabsobeixen el 99% del líquid filtrat, concentrant a l'orina les substàncies de rebuig.
• L’organisme ha de mantenir estable diferents paràmetres en el seu medi intern: la temperatura, la concentració de diverses subtàncies, etc.
  • És a dir, l'organisme ha de mantenir l'homeostasi: ha de regular de la temperatura, el contingut d'aigua, de nutrients, de sals...
  • L’aparell excretor té un paper central en la regulació de la quantitat d’aigua i de sals mitjançant la formació de l’orina.