Act 13:
a) D, A, C y B.
b) Aproximadamente 149 m.
c) 10 m.
d) 
Act 14:
• A les vores convergents es produeixen fosses oceàniques, illes volcàniques, orògens tèrmics i orògens per col·lisió. A les vores divergents tenen lloc fenòmens d'obertura i expansió de la litosfera, com en les dorsals oceàniques. A les vores passives es formen falles transformants.
• Els fenòmens intraplaca tenen lloc enfora de les vores de les plaques. Provoquen fenòmens independents de les interacción entre plaques, provocats habitualment per punts calents, alimentats per plomalls de magma molt fluid i que neixen a la base del mantell (capa D). Un exemple clàssic és el de l'arxipèlag de Hawaii o el dels rifts continentals com el Rift Valley.
• Les roques ígnies o magmàtiques, que es consideren primàries perquè procedeixen de la consolidació d'un magma, són alterades i erosionades. El detritus s'acumula com a sediment, que és comprimit pel seu mateix pes i compactat, patint també reaccions químiques (procés de diagènesi) fins formar-se les roques sedimentàries. Amb l'augment de la pressió i de la temperatura, té lloc un altre conjunt de processos fisicoquímics coneguts com metamorfisme, i que originen les roques metamòrfiques. Finalment, l'augment de temperatura genera magmatisme (fusió parcial o total de les roques). El cicle es tanca quan els processos orogènics i isostàtics fan aixecar aquestes roques fins a l'exterior per patir l'erosió.
• Les roques poden experimentar tres tipus de deformacions:
- Elàstics: deformacions reversibles en què, quan cessa la força, el material recupera la seva forma inicial.
- Plàstiques: deformacions irreversibles que experimenten les roques sense fractura.
- Fràgils: deformacions irreversibles que tenen lloc quan els materials són rígids i els esforços als quals estan sotmesos superen la seva capacitatde deformar plàsticament, de manera que es fracturen.
• Els tipus bàsics de plegament són els anticlinals (Perfil en A) i els sinclinals (perfil en V o U). A més, existeixen varietats relacionades amb la posició del pla axial, com el plec recte o simètric, el plec inclinat, el plec tombat, etc ..
• Podem trobar falles directes, formades per forces de distensió que allarguen les roques, falles inverses, formades per forces de compressió, i falles d'esquinçament, generades per forces de cisalla.
• Els principals elements d'un mapa topogràfic són: escala, corbes de nivell, equidistància, llegenda (símbols, colors), situació del N, etc.
Act 15:
A. Vora convergent, oceànica-continental. Subducció sota una vora continental amb formació d'una fossa oceànica, d'un prisma de sediments comprimits i de volcans a una serralada pericontinental o tèrmica.
B. Vora convergent, oceànica-oceànica. Subducció amb fossa i arc d'illes volcàniques.
C. Vulcanisme d'intraplaca amb punt calent i plomall tèrmic.
D. Vora divergent. Dorsal oceànica amb magmatisme i vulcanisme submarí.
Act 16:
Els arcs d'illes són un tipus particular d'illes volcàniques, que es formen en zones de subducció per convergència entre vores oceàniques. El magma procedeix de la fusió parcial d'una part d'escorça entre la placa calvalcant i la subduent. Altres illes volcàniques es troben en dominis tectònics diferents, com a les dorsals (vores divergents) o a l'interior de plaques oceàniques (Hawai a la Pacífica, per exemple) per fenòmens intraplaca.
Els rifts contonentals, com el rift vallei d'Àfrica, són "sutures" o fractures lineals al mitx d'una placa ocèanica, provocades per l'atac de materials calents del mantell a sota de la placa; de fet provoquen a la llarga la rotura de la placa i l'aparició d'un oceà lineal. En canvi, una dorsal oceànica apareix a la zona de divergència entre vores oceàniques. De fet, la segona (dorsal oceànica) pot ser el resultat de l'evolució de la primera (rift continental).
Act 20:
Elàstics, com les produïdes per les ones P i S en els terratrèmols; plàstiques, com els plecs anticlinals i sinclinals; fràgils, com les falles normals o directes, les inverses i les d'esquinçament.
Act 21:
CONCEPTES CLAU.
• Mantell de corriment: sistema d'encavalcaments molt extens, que afecta una gran superfície. Apareixen als orògens de col·lisió per convergència entre dues plaques continentals.
• Equidistància: és la variació d'altura (en metres) entre dues línies o corbes de nivell en un mapa topogràfic.
• Falla inversa: deformació deguda a compressió, que escurça un bloc de roca i fa pujar capes més antigues sobre capes més recents al llarg d'un pla inclinat.
• Sinclinal: tipus bàsic de plec, amb concavitat cap dalt i capes més joves en el nucli.
• Graben: (fosa tectònica). Depressió tectònica limitada als costats per falles directes; la part central està enfosada respecta els laterals.
• Subducció: descens de litosfera oceànica cap al mantell al llarg d'un pla inclinat, on es generen magmes per fricció i terratrèmols.
• Batòlit: massa de roca magmàtica de notable extensió originada per un magma que penetra en l'escorça continental i es refreda lentament sense contacte amb la atmosfera (al subsòl).
• Escala: relació entre la dimensió en un mapa i en la realitat (per exemple, 1: 100 000 -> una unitat del mapa = 100000 unitats de la realitat).
• Diagènesi: conjunt de processos físics i químics que transformen un sediment en una roca sedimentària.
• Xarnera: zona en què cada capa o estrat que forma el plec presenta major curvatura.
Act 23:
A. Plec tombat, provocat per esforços compressius.
B. Illa volcànica, formada per una massa o cos rocós que constitueix la part emergida de volcà submarí.
C. Serralada originada en un procés de orogènesi.
D. Una falla en superfície.
Act 24:
Els dos plecs són sinclinals, ja que en els seus nuclis es troben els materials més recents.
