Un teixit és un conjunt de cèl·lules especialitzades, semblants, que compleixen la mateixa funció.
- La ciència que estudia els teixits és la histologia.
- Teixits vegetals:
- Cèl·lules amb paret cel·lular de cel·lulosa.
- No tenen substància intercel·lular.
- Tipus: (omple la taula)
Classificació dels teixits vegetals |
Grups |
Tipus |
Funció |
|
|
Protecció i impermeabilització |
Teixit suberós o súber |
Teixits embrionaris |
|
|
|
|
Fotosíntesi, emmagatzematge de midó, aigua i aire |
|
Teixit col·lenquimàtic o col·lènquima |
Sosteniment |
|
Teixits conductors |
|
|
|
Conducció de la saba elaborada |
|
Teixit glandular |
|
Classificació dels teixits vegetals |
Grups |
Tipus |
Funció |
Teixits protectors |
Teixit epidèrmic o epidermis |
Protecció i impermeabilització |
Teixit suberós o súber |
Teixits embrionaris |
Teixit meristemàtic o meristema |
Desenvolupament de la planta i creixement |
Teixits fonamentals |
Teixit parenquimàtic o parènquima |
Fotosíntesi, emmagatzematge de midó, aigua i aire |
Teixits esquelètics |
Teixit col·lenquimàtic o col·lènquima |
Sosteniment |
Teixit esclerenquimàtic o esclerènquima |
Teixits conductors |
Teixit llenyós o xilema |
Conducció de la saba bruta |
Teixit liberià o floema |
Conducció de la saba elaborada |
Teixits secretors |
Teixit glandular |
Secreció |
Els teixits protectors: teixit epidèrmic i teixit suberós
- El teixit epidèrmic o epidermis

- Protegir de la dessecació (part aèria)
- Absorció d'aigua i sals minerals (arrels).
- Una única capa de cèl·lules vives.
- Es troba a les fulles, a les tiges i a les arrels joves.
- Les cèl·lules són aplanades,unides entre si.
- No tenen cloroplasts.
- Produeixen cutina -> cutícula, impermeable, lipídica (cera).
- Presenta estomes

- Amp pèls o tricomes, amb funció protectora (irritants) o absorvent (arrels).




- El teixit suberós
- Protecció tronc.
- Cèl·lules mortes amb aire.
- Amb lenticel·les (entrada d'aire).



El teixit meristemàtic
- Responsable del creixement.
- Cèl·lules indiferenciades.
- Tipus:

- Apicals o primaris.
- Procedeixen de cèl·lules embrionàries
- A les zones apicals de la planta
- Són responsables del creixement en longitud.
- Laterals o secundaris.

- Procedeixen de cèl·lules adultes que recuperen la capacitat de divisió.
- Responsables del creixement en gruix.
- Dos tipus:

- Càmbium, que origina els teixits conductors
- Fel·logen, que origina una escorça (suber o suro).
Teixit parenquimàtic
- Farciment de la planta.
- Cèl·lules vives, arrodonides, poc diferenciades i amb grans vacúols.
- Tipus
- Clorofíl·lic

- De reserva
- Aerífer
Teixit de sosteniment
Tipus:
- Col·lènquima. A les parts joves, vives.

- Esclerènquima. Cèl·lules lignificades, mortes. A parts de la planta ja madures, i donen resistència i elasticitat.
Teixit coductor
Vía de transport de la saba
Tipus:
- Liberià o Floema. Cèl·lules vives. Saba elaborada.

- Llenyos o Xilema. Cèl·lules mortes. Saba bruta.





- Agrupacions de cèl·lules especialitzades i semblants que tenen un origen embrionari comú, i que duen a terme la mateixa missió.
- Hi ha un espai intercel·lular (matriu exiracel·lular).
- Se solen agrupar segons les funcions: epitelials, connectius, muscular i nerviós.
Els teixits epitelials
- Cèl·lules situades molt juntes,
- De revestiment
(externament i internament).
- Segons el nombre de capes de cèl·lules
- Epitelis simples o monoestratificats
- Epitelis complexos o pluriestratificats. (pell). -> queratina.
- Modificacions: microvellositats (intesti), cilis (oviductes, tràquea).
- També activitat glandular
- Secreció externa (sudorípores, lacrimals, disgestives, respiratòries, ...)
- Secreció interna -> hormones.
Els teixits connectius
- Important matriu intercel·lular o extracel·lular
- Tipus: teixits conjuntius, teixit adipós, teixit cartilagínós, teixit ossi, i teixit hematopoiètic.
Teixits conjuntius
- Omplen, uneixen.
- Les cèl·lules principals són els fibròcits (fibroblasts).
- Secretan proteïnes a l'espai intercel·lular:
- col·lagen, gruixudes i resistents
- elastina, elàstiques.
- reticulina, fines i formant una xerxa. Dónen consistència, sosteniment.
- Segons aquesta matriu intercel·lular diferents tipus:
- Teixit conjuntiu lax.
- És ric en fibres d'elastina i es troba principalment al derma i a les membranes que separen uns òrgans d'uns altres.
- Teixit conjuntiu elàstic.
- També és ric en fibres d'elastina i es troba embolcallant les venes i les artèries.
- Teixit conjuntiu fibrós.
- És molt ric en fibres de col·lagen, és compacte i es troba en tendons i lligaments.
- Teixit conjuntiu reticular.
- Es troba als òrgans limfoides, com les amígdales, la melsa i la medul·la roja dels ossos, que són formadors de cèl·lules sanguínies.
Teixit adipós.
- Amb cèl·lules adiposes o adipòcits,
- Acumular grans quantitats de greixos (forma esfèrica).
- Matriu intercel·lular molt escassa.
- Funció:
- Reserva energètica
- Protectora o de sosteniment (embolcalla òrgans com el cor, els ronyons...).
- Tèrmica (aillant).
Teixit cartilaginós.
- Missió esquelètica.
- Les seves cèl·lules: condròcits,
- Abundant matriu intercel·lular (consistència gelatinosa, col·lagen i d'elastina)
- Gran resistència i flexibilitat.
- Articulacions, discs intervertebrals...
- Formen l'esquelet dels peixos cartilaginosos (taurons, rajades...).
- Al pavelló auricular.
Teixit ossi.
- Té funció esquelètica
- Matriu intercel·lular abundant i rica en fosfat i carbonat càlcic.
- Cèl·lules: osteòcits
- a les llacunes òssies.
- es comuniquen entre si mitjançant uns conductes finíssims, els conducticles ossis, per l'interior dels quals circulen unes prolongacions citoplasmàtiques, formant xarxes en forma d'estrella a la matriu òssia.
- Dos tipus,
- Compacte
- Amb altres conductes de més calibre per on passen els vasos sanguinis que irriguen l'os, els anomenats canals de Havers
- La matriu òssia en làmines concèntriques al voltant dels conductes.
- A la part externa dels ossos plans i a la diàfisi o canya dels ossos llargs.
- L'interior d'aquests últims buit i ocupat per la medul·la groga dels ossos (greix).
- Esponjós.
- Als ossos curts, com els ossos de les mans, dels peus i les vèrtebres; als ossos plans, com els que formen el crani, i també a les epífisis o caps dels ossos llargs de les extremitats.
- Els buits que hi ha en l'os esponjós estan ocupats per la medul·la roja dels ossos.
- Les unions entre els ossos s'anomenen articulacions.
- Els ossos i els cartílags formen el sistema esquelètic de tots els animals vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers)
- Els ossos també actuen com a reservori de sals càlciques.
- Els ossos estan envoltats d'una membrana de teixit conjuntiu fibrós anomenada periosti.
El teixit hematopoètic
- Constituït per cèl·lules mare de les cèl·lules sanguínies
- Té la funció de generar les cèl·lules sanguínies.
- El trobem a:
- A la mèdula roja dels ossos -> cèl·lules sanguínees (eritrocits, leucocits, plaquetes)
- Als òrgans limfoides (melsa -"bazo"-, amígdales, ganglis limfàtics, tim...) -> limfocits -> defensa inmunitaria.
Todo Sobre: Los Tejidos |Clasificación y Funciones (clip 13 min)
(La sang també es considera un tipus de teixit connectiu, i ja l'estudiarem en treballar els sistemes circulatoris)
Teixit muscular
- Les seves cèl·lules s'escurcen (contracció) davant estímuls procedents de les cèl·lules nervioses i posteriorment s'allarguen (relaxació) en tornar de nou a l'estat de repòs.
- Cèl·lules -> fibres musculars.
- Tres tipus de teixit muscular: el teixit muscular estriat, el llis i el cardíac.
Teixit muscular estriat
- Fibres musculars:
- multinucïeades.
- Al microscopi òptic ->franges clares i fosques
- Amb fibres d'actina i miosina disposades de forma ordenada-> responsables de la contracció
- Contracció voluntària, ràpida i forta.
- Als músculs esquelètics.
- Les fibres musculars s'agrupen -> feix muscular -> paquets musculars.
- Cada element -> rodejat (beina) de conjuntiu -> Als extrems, tendons (uneixen el múscul a l'os).
Teixit muscular llis
- Fibres musculars:
- mono-nucleades
- Sense franjes al microscopi òptic.
- Contracció és involuntària i lenta.
- En trobem a les parets del tub digestiu, del respiratori, dels vasos sanguinis, del sistema genital i urinari.
- En la majoria d'animals invertebrats, les cèl·lules musculars són d'aquest tipus.
Teixit muscular cardíac
- Fibres musculars
- estriades, mononucleades i ramificades.
- Al cor formant el múscul cardíac o miocardi.
teixit nerviós
- Especialitzat a conduir els impulsos nerviosos.
- Dos tipus de cèl·lules,
- Les neurones
- Cèl·lules fonamentals del teixit nerviós.
- Tenen
- cos cel·lular
- prolongacions
- dendrites (reben impuls nerviós)
- axons (transmeten impuls nerviós)
- Les connexions = sinapsis
- Les cèl·lules de neuròglia.
- Diferents tipus de cèl·lules acompanyants de les neurones, i lis donen:
- suport
- protecció
- nutrició.
(els tipus de neurones segons forma -monopolars, bipolars,...- o funció -sensitives, motores...-, i els tipus de cèl·lules glials -cel·lules de Schwan, astròcits...- ja els estudiarem quan faguem la funció de relació. Igualment la conformació i tipus de nervis)