Un teixit és un conjunt de cèl·lules especialitzades, semblants, que compleixen la mateixa funció.

• La ciència que estudia els teixits és la histologia.
  
• Teixits vegetals:
  • Cèl·lules amb paret cel·lular de cel·lulosa.
  • No tenen substància intercel·lular.
  • Tipus: (omple la taula)
    

Classificació dels teixits vegetals
Grups	Tipus	Funció
		Protecció i impermeabilització
	Teixit suberós o súber
Teixits embrionaris
		Fotosíntesi, emmagatzematge de midó, aigua i aire
	Teixit col·lenquimàtic o col·lènquima	Sosteniment
Teixits conductors
		Conducció de la saba elaborada
	Teixit glandular

 

Classificació dels teixits vegetals
Grups	Tipus	Funció
Teixits protectors	Teixit epidèrmic o epidermis	Protecció i impermeabilització
	Teixit suberós o súber
Teixits embrionaris	Teixit meristemàtic o meristema	Desenvolupament de la planta i creixement
Teixits fonamentals	Teixit parenquimàtic o parènquima	Fotosíntesi, emmagatzematge de midó, aigua i aire
Teixits esquelètics	Teixit col·lenquimàtic o col·lènquima	Sosteniment
	Teixit esclerenquimàtic o esclerènquima
Teixits conductors	Teixit llenyós o xilema	Conducció de la saba bruta
	Teixit liberià o floema	Conducció de la saba elaborada
Teixits secretors	Teixit glandular	Secreció

Els teixits protectors: teixit epidèrmic i teixit suberós

• El teixit epidèrmic o epidermis
  • Funció
• Protegir de la dessecació (part aèria)
• Absorció d'aigua i sals minerals (arrels).
• Una única capa de cèl·lules vives.
• Es troba a les fulles, a les tiges i a les arrels joves.
• Les cèl·lules són aplanades,unides entre si.
• No tenen cloroplasts.
• Produeixen cutina -> cutícula, impermeable, lipídica (cera).
• Presenta estomes
  • Dues cèl·lules cèl·lules oclusives, en forma de ronyó, amb cloroplasts.
  • Un ostíol (orifici). -> Clip "Apertura y cierre de los estomas - ANAYA DIGITAL" (2min)
• Amp pèls o tricomes, amb funció protectora (irritants) o absorvent (arrels).
• El teixit suberós
  • Protecció tronc.
  • Cèl·lules mortes amb aire.
  • Amb lenticel·les (entrada d'aire).

El teixit meristemàtic

• Responsable del creixement.
  
• Cèl·lules indiferenciades.
  
• Tipus:
• Apicals o primaris.
• Procedeixen de cèl·lules embrionàries
• A les zones apicals de la planta
• Són responsables del creixement en longitud.
• Laterals o secundaris.
  
• Procedeixen de cèl·lules adultes que recuperen la capacitat de divisió.
  
• Responsables del creixement en gruix.
  
• Dos tipus:
  
• Càmbium, que origina els teixits conductors
• Fel·logen, que origina una escorça (suber o suro).

Teixit parenquimàtic

• Farciment de la planta.
  
• Cèl·lules vives, arrodonides, poc diferenciades i amb grans vacúols.
  
• Tipus
• Clorofíl·lic
• De reserva
• Aerífer

Teixit de sosteniment

Tipus:

• Col·lènquima. A les parts joves, vives.
• Esclerènquima. Cèl·lules lignificades, mortes. A parts de la planta ja madures, i donen resistència i elasticitat.

Teixit coductor

Vía de transport de la saba
Tipus:

• Liberià o Floema. Cèl·lules vives. Saba elaborada.
• Llenyos o Xilema. Cèl·lules mortes. Saba bruta.

• Agrupacions de cèl·lules especialitzades i semblants que tenen un origen embrionari comú, i que duen a terme la mateixa missió.
  • Hi ha un espai intercel·lular (matriu exiracel·lular).
  • Se solen agrupar segons les funcions: epitelials, connectius, muscular i nerviós.

Els teixits epitelials

• Cèl·lules situades molt juntes,
  • De revestiment (externament i internament).
    • Segons el nombre de capes de cèl·lules
      • Epitelis simples o monoestratificats
      • Epitelis complexos o pluriestratificats. (pell). -> queratina.
    • Modificacions: microvellositats (intesti), cilis (oviductes, tràquea).
  • També activitat glandular
    • Secreció externa (sudorípores, lacrimals, disgestives, respiratòries, ...)
    • Secreció interna -> hormones.

Els teixits connectius

• Important matriu intercel·lular o extracel·lular
• Tipus: teixits conjuntius, teixit adipós, teixit cartilagínós, teixit ossi, i teixit hematopoiètic.

Teixits conjuntius

• Omplen, uneixen.
• Les cèl·lules principals són els fibròcits (fibroblasts).
  • Secretan proteïnes a l'espai intercel·lular:
    • col·lagen, gruixudes i resistents
    • elastina, elàstiques.
    • reticulina, fines i formant una xerxa. Dónen consistència, sosteniment.
• Segons aquesta matriu intercel·lular diferents tipus:
  • Teixit conjuntiu lax.
    • És ric en fibres d'elastina i es troba principalment al derma i a les membranes que separen uns òrgans d'uns altres.
  • Teixit conjuntiu elàstic.
    • També és ric en fibres d'elastina i es troba embolcallant les venes i les artèries.
  • Teixit conjuntiu fibrós.
    • És molt ric en fibres de col·lagen, és compacte i es troba en tendons i lligaments.
  • Teixit conjuntiu reticular.
    • Es troba als òrgans limfoides, com les amígdales, la melsa i la medul·la roja dels ossos, que són formadors de cèl·lules sanguínies.

Teixit adipós.

• Amb cèl·lules adiposes o adipòcits,
  • Acumular grans quantitats de greixos (forma esfèrica).
  • Matriu intercel·lular molt escassa.
  • Funció:
    • Reserva energètica
    • Protectora o de sosteniment (embolcalla òrgans com el cor, els ronyons...).
    • Tèrmica (aillant).

Teixit cartilaginós.

• Missió esquelètica.
• Les seves cèl·lules: condròcits,
  • Abundant matriu intercel·lular (consistència gelatinosa, col·lagen i d'elastina)
  • Gran resistència i flexibilitat.
    • Articulacions, discs intervertebrals...
    • Formen l'esquelet dels peixos cartilaginosos (taurons, rajades...).
    • Al pavelló auricular.

Teixit ossi.

• Té funció esquelètica
• Matriu intercel·lular abundant i rica en fosfat i carbonat càlcic.
• Cèl·lules: osteòcits
  • a les llacunes òssies.
  • es comuniquen entre si mitjançant uns conductes finíssims, els conducticles ossis, per l'interior dels quals circulen unes prolongacions citoplasmàtiques, formant xarxes en forma d'estrella a la matriu òssia.
• Dos tipus,
  • Compacte
    • Amb altres conductes de més calibre per on passen els vasos sanguinis que irriguen l'os, els anomenats canals de Havers
    • La matriu òssia en làmines concèntriques al voltant dels conductes.
    • A la part externa dels ossos plans i a la diàfisi o canya dels ossos llargs.
      • L'interior d'aquests últims buit i ocupat per la medul·la groga dels ossos (greix).
  • Esponjós.
    • Als ossos curts, com els ossos de les mans, dels peus i les vèrtebres; als ossos plans, com els que formen el crani, i també a les epífisis o caps dels ossos llargs de les extremitats.
    • Els buits que hi ha en l'os esponjós estan ocupats per la medul·la roja dels ossos.
• Les unions entre els ossos s'anomenen articulacions.
• Els ossos i els cartílags formen el sistema esquelètic de tots els animals vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers)
• Els ossos també actuen com a reservori de sals càlciques.
• Els ossos estan envoltats d'una membrana de teixit conjuntiu fibrós anomenada periosti.

El teixit hematopoètic

• Constituït per cèl·lules mare de les cèl·lules sanguínies
  • Té la funció de generar les cèl·lules sanguínies.
• El trobem a:
  • A la mèdula roja dels ossos -> cèl·lules sanguínees (eritrocits, leucocits, plaquetes)
  • Als òrgans limfoides (melsa -"bazo"-, amígdales, ganglis limfàtics, tim...) -> limfocits -> defensa inmunitaria.

Todo Sobre: Los Tejidos |Clasificación y Funciones (clip 13 min)

(La sang també es considera un tipus de teixit connectiu, i ja l'estudiarem en treballar els sistemes circulatoris)

Teixit muscular

• Les seves cèl·lules s'escurcen (contracció) davant estímuls procedents de les cèl·lules nervioses i posteriorment s'allarguen (relaxació) en tornar de nou a l'estat de repòs.
• Cèl·lules -> fibres musculars.
• Tres tipus de teixit muscular: el teixit muscular estriat, el llis i el cardíac.

Teixit muscular estriat

• Fibres musculars:
  • multinucïeades.
  • Al microscopi òptic ->franges clares i fosques
  • Amb fibres d'actina i miosina disposades de forma ordenada-> responsables de la contracció
• Contracció voluntària, ràpida i forta.
  • Als músculs esquelètics.
  • Les fibres musculars s'agrupen -> feix muscular -> paquets musculars.
  • Cada element -> rodejat (beina) de conjuntiu -> Als extrems, tendons (uneixen el múscul a l'os).

Teixit muscular llis

• Fibres musculars:
  • mono-nucleades
  • Sense franjes al microscopi òptic.
• Contracció és involuntària i lenta.
  • En trobem a les parets del tub digestiu, del respiratori, dels vasos sanguinis, del sistema genital i urinari.
  • En la majoria d'animals invertebrats, les cèl·lules musculars són d'aquest tipus.

Teixit muscular cardíac

• Fibres musculars
  • estriades, mononucleades i ramificades.
• Al cor formant el múscul cardíac o miocardi.

teixit nerviós

• Especialitzat a conduir els impulsos nerviosos.
• Dos tipus de cèl·lules,
  • Les neurones
    • Cèl·lules fonamentals del teixit nerviós.
    • Tenen
      • cos cel·lular
      • prolongacions
        • dendrites (reben impuls nerviós)
        • axons (transmeten impuls nerviós)
    • Les connexions = sinapsis
  • Les cèl·lules de neuròglia.
    • Diferents tipus de cèl·lules acompanyants de les neurones, i lis donen:
      • suport
      • protecció
      • nutrició.

(els tipus de neurones segons forma -monopolars, bipolars,...- o funció -sensitives, motores...-, i els tipus de cèl·lules glials -cel·lules de Schwan, astròcits...- ja els estudiarem quan faguem la funció de relació. Igualment la conformació i tipus de nervis)