Cronologia de les classificacions: dels 2 als 5 regnes
Clàssicament -> segons semblançes morfològiques o estructurals.
Actualment -> Criteris evolutius (sistemàtica natural) -> La taxonomia ha de ser reflexe dels parentiu evolutiu.
El suec Carl von Linné, que va proposar la nomenclatura binomial i les agrupacions jerarquitzades d'éssers segons semblançes (categories taxonòmiques i taxons).
- Des d'Aristòtil fins al s. XIX (Linneo) -> 2 regnes.
- S. XIX Haeckel: Va agrupar tots els éssers unicel·lulars als protists (també els bacteris).
- S. XX Coopeland: els bacteris es van separar al grup dels moneres.
- 1969: Whittaker: va proposar 5 regnes: Animals, vegetals, fongs,
protistes i moneres (va deixar les algues als vegetals)
- 1985: Margulis i Schwartz: van mantenir els 5 regnes (protoctist
en lloc de protistes), però van assignar les algues als protoctists.
- És la classificació que noltres adoptarem a aquest curs, a pesar de estar en discusió.
- Actualment es continua discutint sobre la necessitat de crear
nous regnes, o d'agrupar-ne alguns a diferents dominis (categoria
superior a regne)
- És clar que moneres són Procariotes
- i Animals, vegetals, fongs i protoctist són Eucariotes.
Característiques dels cinc regnes
Es la classificació que adoptem.
La intenció és agrupar per parentiu evolutiu (sistemàtica natural).
- El 1r criteri que es considera és: si les cèl·lules posseeixen nucli (eucariotes) o no (procariotes)
- El 2n criteri: si són unicel·lulars o pluricel·lulars.
- El 3r criteri: si les seves cèl·lules formen teixits (tissulars) o no (tal·lòfits)
- El 4r criteri: si s'alimenten de matèria inorgànica (autòtrofs)
mitjançant la fotosíntesi o de matèria orgànica (heteròtrofs)
mitjançant la seva digestió
- El 5t criteri: si la digestió la realitzen segregant sucs
digestius a l'exterior (digestió externa) o a una cavitat o tub
digestiu interior (digestió interna).
A més, de forma característica:
- El moneres presenten pared cel·lular de mureina (combinació de
polisacarids i aminoàcids).
- Els fongs la presentes de quitina.
- Els vegetals de cel·lulosa.
- Els animals no presenten pared cel·lula.
Així i tot, estudis microbiològics proposen la definició de tres dominis: els dels bacteris, el dels arqueus i els dels eucariotes (perdent sentit el regne dels moneres).
- Són unicel·lulars o bé pluricel-lulars sense teixits diferenciats (estructra de tal·lus)
Els protozous (els proctitst "animals")
- Microorganismes inclosos abans al regne animal
- Unicel·lulars, heteròtrofs i amb digestió interna
- Capturen l'aliment orgànic, l'ingereixen i el digereixen a vacúols digestius.
- Es desplacen per
- Cilis (ciliats - parameci)
- Flagels (flagelats - tripanosoma -malaltia de lo son-)
- Pseodopodes (rizòpodes - ameba)
- O són immobils (esporozoos - plasmodium -malària-)
Els oomicets o falsos fongs i els mixomicets o plasmodis (els protoctists "fongs")
- Són organismes uni o pluricel·lulars, heteròtrofs, amb digestió externa.
- Van ser considerades com a fongs, però
o bé no tenen pared cel·lular, o la tenen de cel·lulosa.
Les algues
(els protoctists "vegetals")
- Unicel·lulars, o pluricel·lulars tal·lofïtics, que tenen nutrició autòtrofa fotosintètica com les plantes.

- Tenen paret cel·lular de cel·lulosa.
- El seu tal·lus pot tenir l'aparença de plantes superiors. En realitat es tracta de falses fulles, falses tiges i falses arrels.
- Són les algues, pròpies de medis acuàtics.
- Microalgues: unicel·lulars, de vegades colonials.
- Macroalgues: pluricel·lulars, sense suficient diferenciació
cel·lular
- Segons la coloració (combinació de pigments fotosintètics):
- En les algues verdes o cloròfits predominen les clorofil·les;
- En les algues brunes o feòflts predomina la ficoxantina;
- En les algues vermelles o rodòfits predominen els carotenoides i la ficoeritrina.
- Pluricel·lulars
- Eucariotes
- Cèl·lules sense pared cèl·lular i organitzades teixits, amb matriu extracel·lular.
- Teixits i sistemes molt especialitzats i característics.
- Substància de reserva: glucogen
- Heteròtrofs. Majoritàriament ingereixen l'aliment i el digereixen a l'interior del cos.
- Reproducció sexual principalment.
- Característicament capaçitat de desplaçament (sistemes muscular i nerviós molt desenvolupats)
Classificació: filums
-
Porífers
- Esponges


- Fixes, senzills i aquàtics
-
Cnidaris - celenterats
- Orifici bucal amb tentacles i cnidoblasts, urticants
- Aquàtics
-
Anèl·lids
- Cucs segmentats


- Aquàtics o terrestres

-
mol·luscs
- Classes:
- Gasteròpodes, caragols



- Bivalves, ostres i copinyes
- Cefalòpodes, sèpia, pop, calamar


Artròpodes
- Apèndix articulats - antenes, palps, potes
- Exosquelet de quitina
- Classes
- Crustacis, decàpodes.
- Insectes, hexàpodes
- Aràcnids, amb quatre parells de potes
- Miriàpodes, amb moltes potes
-
Equinoderms
- Simetria radial
- Bogamarins, estrelles de la mar, verga manses.
-
Cordats 

- Amb una corda nerviosa dorsal
- Inclou cordats antics i vertebrats
- Classes de vertebrats:
- Agnats, com la lamprea.
- Condrictis, peixos cartilaginosos.
- Osteictis, peixos ossis.
- Amfibis
- Rèptils
- Ocells
- Mamífers
Clip El Regne Animal.