Cronologia de les classificacions: dels 2 als 5 regnes

Clàssicament → segons semblançes morfològiques o estructurals.

Actualment → Criteris evolutius (sistemàtica natural) → La taxonomia ha de ser reflexe dels parentiu evolutiu.

El suec Carl von Linné, que va proposar la nomenclatura binomial i les agrupacions jerarquitzades d'éssers segons semblançes (en categories taxonòmiques i taxons). Les principals categories taxonòmiques són:

1. Especie: Categoria taxonòmica principal. (La nostra és Homo sapiens)
2. Gènere: Agrupa espècies semblants o pròximes. (El nostre és Homo)
3. Família: Agrupa gèneres semblants: (La nostra és homínids)
4. Ordre: Famílies semblants (El nostre: primats)
5. Tipus o Filum (en animals) o Divisió (En vegetals): (El nostre: cordats)
6. Regne (El nostre: animal)

Història de la classificació en regnes:

• Des d'Aristòtil fins al s. XIX (Linneo) -> 2 regnes.
• S. XIX Haeckel: Va agrupar tots els éssers unicel·lulars als protists (també els bacteris).
• S. XX Coopeland: els bacteris es van separar al grup dels moneres.
• 1969: Whittaker: va proposar 5 regnes: Animals, vegetals, fongs, protistes i moneres (va deixar les algues als vegetals)
• 1985: Margulis i Schwartz: van mantenir els 5 regnes (protoctist en lloc de protistes), però van assignar les algues als protoctists.
  
• És la classificació que noltres adoptarem a aquest curs, a pesar de estar en discusió.
  
• Actualment es continua discutint sobre la necessitat de crear nous regnes, o d'agrupar-ne alguns a diferents dominis (categoria superior a regne)

Característiques dels cinc regnes

La classificació dels éssers vius en cinc regnes és la que adoptem, tot i que es continua discutint entre els especialistes.

• Estudis microbiològics proposen la definició de tres dominis: els dels bacteris, el dels arqueus (arquebacteris) i els dels eucariotes (aquesta divisió seria més coherent amb la possible història evolutiva dels moneres).

Característiques dels cinc regnes:

• Mòneres: Unicel·lulars procatiotes. Inclou els arqueobacteris i els eubacteris (o simplement bacteris).
• Protoctists: Unicèl·lulars eucariotes amb característiques animals (protozous) o vegetals (microalgues), i macroalgues. Éssers vius sense veritables teixits.
• Fongs: Unicèl·lulars i pluricèl·lulars eurcariotes amb pared cèl·lular de quitina, heteròtros amb digestió externa (fora del cos). Inclou els llevats, les floridures i els fongs generadors de bolets.
• Vegetals: Són organismes eucariotes, pluricel·lulars, amb teixits diferenciats. Són autòtrofs, fotosíntètics. Les cèl·lules tenen una paret cel·lular de cel·lulosa. No es desplacen activament. Inclou els briòfits (molses -"musgos"-), les falgueres ("helechos") i les plantes superiors.
• Animals: Són organismes eucariotes, pluricel·lulars, amb teixits diferenciats. Heteròtrofs, necessiten consumir matèria orgànica. Excepte alguns que viuen fixats, la majoria es desplacen per buscar el seu aliment. Són els invertebrats i els vertebrats.

• Són els bacteris:
  • Arqueobacteris. → Es pensa que són els més semblants als primer éssers vius terrestres. Viuen a llocs molt extrems.
  • Bacteris en sentit estricte. (Eubacteris).

• Els bacteris són organismes unicel·lulars procariotes.
  
• Estan formats per una sola cèl·lula sense nucli.
  
• El seu àcid desoxiribonucleic (ADN) no està envoltat per una membrana formant un nucli sinó que es troba més o menys condensat en una regió del citoplasma cel·lular anomenada nucleoide (l'únic cromosoma que conté = genòfor).
• Són cèl·lules molt senzilles. De fora a dins es poden distingir les següents estructures: la càpsula bacteriana (capa mucosa externa que pot faltar), la paret bacteriana (capa rígida de mureina que en ocasions suporta flagels molt senzills), la membrana plasmàtica i el citoplasma.
  
• Dins poden diferenciar l'ADN i els ribosomes.
• Els mesosomes són invaginacions de la membrana plasmàtica de cèl·lules procariotes fixades per observació microscòpica (avui es nega la seva existencia als bacteris vius)..

• Són petites, molt menors que una cèl·lula eucariota corrent.
  
• Presenten quatre tipus de formes:
  
• cocs (esfèriques),
  
• bacils (bastonets),
  
• vibris (forma de coma ortogràfica)
  
• i espirils (espiral).

• Presenten totes les formes de nutrició conegudes, tant autòtrofes com heteròtrofes.
  
• Un tipus de bacteris autòtrofs fotosintètics anomenats cianobacteris realitza una fotosíntesi amb despreniment d'oxigen com fan la de les plantes. Elles són les que van originar l'oxigen atmosfèric fa uns 2000 milions d'anys.
• Gran diversitat d'estratègies metabòliques:
  • Heteròtrofes:
• Bacteris que obtenen energia de la fermentació (no precisa oxigen) de matèria orgànica.
• Bacteris que fan respiració:
  • Aeròbics, que utilitzen l'oxigen de l'aire
  • Anaeròbies, que utilitzen l'oxigen d'altres molècules.
• Autòtrofes:
• Bacteris quimiosintètics. Utilitzen l'energia química despresa en algunes reaccions d'oxidació de substàncies minerals.
• Bacteris fotosintètics. Utilitzen l'energia de la llum. (cianobacteris)
  
• Reproducció asexual per bipartició (divisió d'una cèl·lula en dues).
  
• A més poden presentar mecanismes sexuals particulars.
  
• Davant d'ambients desfavorables un bacteri pot donar lloc a una espora resistent.
• Alguns bacteris produeixen malalties (infeccions) que remeten amb l'ús d'antibiòtics. Per exemple la pneumònia, tuberculosi, el tètanus i la sífilis.
• Unes altres bacteris són beneficiosos.
  
• per exemple: Els que transformen la matèria orgànica de vegetals i animals morts en matèria inorgànica que poden absorbir les plantes,
  
• els utilitzats en la producció d'aliments (iogurt, formatges fermentats, etc.)
  
• els utilitzats en la síntesi de vitamines i d'hormones sintètiques mitjançant enginyeria genètica.

• Són unicel·lulars o bé pluricel-lulars sense teixits diferenciats (estructra de tal·lus)

Els protozous (els proctitst "animals")

• Microorganismes inclosos abans al regne animal
• Unicel·lulars, heteròtrofs i amb digestió interna
  • Capturen l'aliment orgànic, l'ingereixen i el digereixen a vacúols digestius.
• Es desplacen per
  • Cilis (ciliats - parameci)
    
  • Flagels (flagelats - tripanosoma -malaltia de lo son-)
    
  • Pseodopodes (rizòpodes - ameba)
    
  • O són immobils (esporozoos - plasmodium -malària-)

Els oomicets o falsos fongs i els mixomicets o plasmodis (els protoctists "fongs")

• Són organismes uni o pluricel·lulars, heteròtrofs, amb digestió externa.
• Van ser considerades com a fongs, però o bé no tenen pared cel·lular, o la tenen de cel·lulosa.

Les algues (els protoctists "vegetals")

• Unicel·lulars, o pluricel·lulars tal·lofïtics, que tenen nutrició autòtrofa fotosintètica com les plantes.
• Tenen paret cel·lular de cel·lulosa.
• El seu tal·lus pot tenir l'aparença de plantes superiors. En realitat es tracta de falses fulles, falses tiges i falses arrels.
• Són les algues, pròpies de medis acuàtics.
  
• Microalgues: unicel·lulars, de vegades colonials.
  • Formen el fitoplancton.
• Macroalgues: pluricel·lulars, sense suficient diferenciació cel·lular
• Segons la coloració (combinació de pigments fotosintètics):
  • En les algues verdes o cloròfits predominen les clorofil·les;
  • En les algues brunes o feòflts predomina la ficoxantina;
  • En les algues vermelles o rodòfits predominen els carotenoides i la ficoeritrina.

• Pluricel·lulars
• Eucariotes
• Cèl·lules sense pared cèl·lular i organitzades teixits, amb matriu extracel·lular.
  
• Teixits i sistemes molt especialitzats i característics.
• Substància de reserva: glucogen
  
• Heteròtrofs. Majoritàriament ingereixen l'aliment i el digereixen a l'interior del cos.
• Reproducció sexual principalment.
• Característicament capaçitat de desplaçament (sistemes muscular i nerviós molt desenvolupats)
  

Classificació: filums

• Porífers

• Esponges
• Fixes, senzills i aquàtics

• Cnidaris - celenterats

• Orifici bucal amb tentacles i cnidoblasts, urticants
• Aquàtics
• pòlips
• meduses

• platihelmits

• Cucs plans
• Planàries, lliures
• Tènia, paràsita

• Nemàtodes

• Cucs cilíndrics no segmentats
• Cucs intestinals
  

• Anèl·lids

• Cucs segmentats
• Aquàtics o terrestres
• cuc de terra

• mol·luscs

• Classes:
• Gasteròpodes, caragols
• Bivalves, ostres i copinyes
• Cefalòpodes, sèpia, pop, calamar

• Artròpodes

• Apèndix articulats - antenes, palps, potes
• Exosquelet de quitina
• Classes
• Crustacis, decàpodes.
• cefalotòrax i abdomen
  
• Insectes, hexàpodes
• cap, tòrax i abdomen
  
• Aràcnids, amb quatre parells de potes
  
• Miriàpodes, amb moltes potes
  

• Equinoderms

• Simetria radial
• Bogamarins, estrelles de la mar, verga manses.
  

• Cordats

• Amb una corda nerviosa dorsal
• Inclou cordats antics i vertebrats
• Classes de vertebrats:
• Agnats, com la lamprea.
• Condrictis, peixos cartilaginosos.
• Osteictis, peixos ossis.
• Amfibis
• Rèptils
• Ocells
• Mamífers
  

Clip El Regne Animal.