La nutrició inclou els següents processos:
• Ingestió i digestió de
l'aliment per alliberar els nutrients que conté.
• Distribució dels nutrients a totes les cèl·lules de l'organisme.
• Absorció de l'oxigen del medi extern i posterior transport a
les cèl·lules.
• Metabolisme cel·lular.
• Retirada dels residus produïts per les cèl·lules a la fase
anterior.
• Expulsió d'aquestes substàncies a l'exterior.
- Tipus:
- La cavitat gastrovascular
- El tub digestiu
- Diverses regions diferents que fan missions digestives específiques: boca, la faringe, l'esòfag, l'estómac i l'intestí.
- Els enzims digestius els secreten les parets del tub i a glàndules annexes (salivals,pàncrees, fetge).
Evolució de l'aparell digestiu -> cap a una major complexitat
anatòmica i funcional:
- Digestió intracel·lular -> extracel·lular
- Aparició estructures de trituració i captura
- Formació d'un disseny tubular (tub digestiu amb boca i anus)
- Regionalització del tub en òrgans especialitzats, i presència d'esfinters que controlen el pas d'una regió a una altra.
- Formació de glàndules digestives
- Control nerviós i hormonal
Aparell digestiu en invertebrats 
L'aparell digestiu en vertebrats
Més complex que en els invertebrats.
- Està constituït per:
- Tub digestiu.
- Glàndules digestives.
- Amb esfínters (controlen
el pas de substàncies
d'una regió a l'altra).
El tub digestiu
- Òrgans
- Boca.
- Bec
- Dentadura
- Glàndules salivals
- Llengua
- -> Bol alimentici
- Faringe. Comú a digestiu i
respiratori.
- Esòfag. És un tub musculós, amb
moviments peristàltics.
- En els ocells pap (emmagatzem
aliment).
- Estómac.
- Esfínter d'entrada: càrdies.
- Glàndules gàstriques: suc gàstric (digestió
química).
- Músculs potents que barregen l'aliment-> quim.
- Pílor, esfínter que
deixa passar a poc a poc
el quim cap a l'intestí prim.
- Pot ser
- Monogàstric
- Digàstric, amb més d'una cavitat.
- Ocells: proventrícle, glandular, i pedrer.
- Mamífers
remugants: quatre cavitats.
- Intestí prim.
- En els mamífers tres regions:
- Duodè: digestió
química gràcies al suc intestinal,
a la bilis (fetge) i al suc pancreàtic. -> Quil
- Jejú.
- Ili.
- Per incrementar la superfície d'absorció:
- Vellositats intestinals.
- Microvellositats.
- Intestí gros.
- Als humans:
- Apèndix vermiforme.
- Tram inicial: ceg
- Còlon: còlon
ascendent,
transvers, descendent i sigmoide.
- Tram final: recte,
que desemboca en
l'anus.
- Plecs que fan augmentar la
superfície d'absorció.
- Anus. Egestió (Defecació), no excreció!.
- En amfibis, rèptils i ocells: cloaca, compartida amb
excretor i reproductor.
ALGUNES DADES CURIOSES O
INTERESSANTS:
- Mengem
més d'un quilogram d'aliments al dia, i més de 450 quilograms en un
any. Menjar tan sols 15 kcalories de més al dia
pot aportar-nos tres quarts de quilo de greix al llarg d'un any. 15
kcalories és el que hi ha, per exemple, en tres pistatxos
- Fan
falta entre 20 i 30 hores per digerir per complet un menjar. Si el
menjar
té molt greix el temps necessari per a la digestió pot augmentar. (La
digestió estomacal dura de 2 a 4 hores)
- Al dia
podem produir més de mig litre de saliva.
- En la
llengua hi ha aproximadament 10.000 papil·les gustatives, cadascuna de
les quals alberga unes 50 cèl·lules receptores que li diuen al cervell
què és
el que estem menjant. Aquestes cèl·lules es renoven aproximadament cada
10
dies, però el procés es ralenteix amb l'edat, la qual cosa significa
que els
ancians tenen menys papil·les gustativas.
- La
llengua pot detectar cinc sabors bàsics: dolç, salat, amarg, àcid i un
descobert recentment, anomenat «umami». El umami s'associa amb menjars
que
contenen glutamat.
- El
nostre intestí prim mesura uns set metres de llarg, però l'intestí
gruixut
tan sol un i mig.
- El
nostre estómac, amb forma de lletra J, sol tenir la grandària d'un
puny,
però després d'un menjar abundant es pot inflar fins a aconseguir 20
vegades la
seva grandària normal.
- L'àcid clorhídric que secreta l'estómac mata els
bacteris dels aliments que ingerim.
- L'estómac ha de segregar
contínuament una
capa mucosa per protegir-se de l'àcid, que en teoria és suficientment
corrosiu
com per dissoldre un clau.
- L'alcohol
pot provocar cirrosi, una malaltia del fetge, molt dolenta. La
quantitat d'alcohol necessària per
danyar el fetge pot ser de tan sol dues o tres begudes alcohòliques al
dia en
les dones i de tres a quatre en els homes.
|
Les glàndules digestives
- Glàndules salivals.
- Saliva: aigua, mucina i amilasa (digereix el midó) i una substància amb acció bactericida.
- Glàndules gàstriques.
- Produeixen àcid clorhídric i pepsina (romp les proteïnes).
- A més, mucina (lubrica i protegeix les parets).
- Glàndules intestinals.
- Tipus:
- Glàndules de Brunner: mucina.
- Glàndules de Lieberkühn: suc intestinal -> enzims digestius: disacaridases (degraden disacàrids), peptidases (degraden proteïnes) i nucleases (degraden àcids nucleics).
- Fetge. Hepatòcits, gran activitat metabòlica.
- Funcions:
- Produir i secretar bilis.
- Convertir glucosa en glucogen i emmagatzemar-lo.
- Transformar els aminoàcids excedents en àcids grassos i urea.
- Emmagatzemar ferro i vitamines.
- Destoxicar substàncies (toxines, alcohol, fàrmacs).
- Pàncrees.
- És una glàndula mixta, amb funció:
- Exocrina
- Suc pancreàtic
- Al duodè
- Enzims digestius (tripsina, quimotripsina, nucleases pancreàtiques, amilasa pancreàtica, lipasa
pancreàtica)
- Bicarbonat sòdic (neutralitzà l'acidesa del quim)
- Endocrina (hormones a la sang)
L'absorció dels nutrients
- Quil -> nutrients (monosacàrids, aminoàcids, bases nitrogenades, glicerina, àcids grassos, aigua, sals minerals..) + productes indigeribles
- Amb l'absorció, les substàncies aprofitables del quil travessen la mucosa intestinal i passen a la sang:
- Principalment a l'intestí prim, al jejú i a l'ili.
- L'aigua i les sals minerals s'absorbeixen principalment a l'intestí gros.
- Mitjançant:
- Transport actiu.
- Amb despesa d'energia
- Pot ser en contra del gradient de concentració o de càrrega elèctrica
- Transport passiu.
- Sense despesa d'energia
- A favor del gradient de concentració o de càrrega elèctrica (difusió).
- Les molècules grans travessen la membrana mitjançant vesícules (vitamines, anticossos als lactants...) sense haver estat digerits, per:
- Pinocitosi: Endocitosi en que s'ingressen fluids.
- Els nutrients arriben desprès al fetge, que gestiona el seu tractament.
- Les substàncies no digeribles arriben a l'intestí gruixat, on s'absorbeix l'aigua.
- L'intestí gruixut allotja un gran nombre de bacteris simbiòtics que produeixen aminoàcids i vitamines (com la vitamina K). Aquestes molècules passen per absorció al torrent sanguini des de l'intestí.
- Els bacteris simbionts, com Escherichia coli, també degraden substàncies que no havien estat digerides abans, produint processos de putrefacció, responsables de l'olor característica de la femta fecal.
- La fibra vegetal agrega volum a la dieta i afavoreix el trànsit intestinal. La fibra igualment ajuda a la digestió i a prevenir el restrenyiment.
