La circulació i l'excreció

• Funcions:
  • Distribuir nutrients
  • Conduir les substàncies de rebuig als òrgans excretors
  • Distribuir les hormones
  • Defensiva: distribuir anticossos, limfòcits, leucòcits fagocitaris
  • Col·laborar en l'homeòstasi (manteniment de l'equilibri iònic, de pH...)
  • Evitar la pèrdua d'aigua, sals minerals per processos de coagulació.
  • CoI·laborar en la regulació tèrmica de l'organisme, conduint la calor d'un lloc a un altre.
  • Distribuir oxigen (0₂) de l'aparell respiratori a totes les cèl·lules

Els sistemes de transport intern

• Els organismes pluricel·Iulars necessiten un sistema de transport per fer arribar els nutrients a cadascuna de les cèl·lules. Poden ser:
  • No especialitzats.
    • No hi ha aparell circulatori. Les substàncies es dispersen per simple difusió al medi intern.
    • A esponges, cnidaris, platihelmints...
  • Especialitzats.
    • Intervé un aparell circulatori.

• Un aparell circulatori consta de:
  • Medi intern circulant.
  • Un cor.
  • Vasos
    • Artèries, venes i capil·lars.
  • En alguns casos també llacunes, espais amplis inundats pel medi intern.

El medi intern

• Líquid amb aigua, sals minerals (bàsicament NaCl), i per substàncies orgàniques (glucosa, aminoàcids, ...) i cèl·lules en suspensió.
  • A més pigments respiratoris com ara hemoglobina, hemocianina, hemeritrina, etc.
• Els principals
  • La hidrolimfa.
    • Propi dels equinoderms.
  • L'hemolimfa.
    • A anèl·lids, els mol·luscs i els artròpodes.
    • Pot contenir pigments respiratoris -hemocianina- (no als insectes).
  • La sang.
    • Als vertebrats.
    • Amb plasma i elements cèl·lulars:
      • els eritròcits o glòbuls vermells, que contenen hemoglobina;
      • els leucòcits o glòbuls blancs, que tenen missió fagocitària i immunitària
      • les plaquetes, que intervenen en el mecanisme de la coagulació de la sang.
  • La limfa.
    • També als vertebrats.
    • Es forma a partir del plasma i els leucòcits que travessen les parets dels capil·lars sanguinis, passant als espis intercel·lulars i als vassos limfàtics.
    • Acaba desembocant en l'aparell circulatori sanguini.

El cor

• Òrgan musculós que bomba el medi intern.

El sistema vascular

• Conjunt de vasos que transporten el medi circulant a tots els teixits del cos de l'animal.
• En els vertebrats
  • El sistema sanguini.
  • El sistema limfàtic.

Aparells circulatoris oberts

• El medi intern circulant (hemolimfa) no sempre és dins vasos cirulatoris (llacunes).
  • A mol·luscs no cefalòpodes
  • A artròpodes.
    • Cor tubular amb orificis laterals anomenats ostíols amb unes vàlvules per impedir el retorn del líquid.
    • En els artròpodes traqueats -> no conté pigments respiratoris.
    • En els artròpodes branquiats -> sí que conté pigments respiratoris (hemocianina, de color blau).

Aparells circulatoris tancats

• El líquid circula sempre per l'interior dels vasos sanguinis.

En invertebrats

• Anèl·lids.
  • Tenen un vas dorsal i un de ventral units entre si per vasos laterals. Alguns contràctils (cors).
• Mol·luscs cefalòpodes.
  • Amb cors branquials o venosos que re-impulsen la sang de tornada ca a les artèries.

En vertebrats

• Pot ser
  • Simple
    • La sang, en fer una volta completa al cos, només passa una vegada pel cor.
    • En els peixos.
  • Doble
    • La sang passa dues vegades pel cor per fer una volta completa al cos.
    • En els amfibis, rèptils, ocells i mamífers:
      • Circulació menor o pulmonar. Cor -> Artèria pulmonar -> Pulmó -> Vena pulmonar -> Cor.
      • Circulació major o sistèmica. Cor -> Aòrta -> Cos -> Vena cava -> Cor.

Els sistemes circulatoris dobles

• Pot ser:
  • Circulació doble i incompleta
    • Es produeix quan al cor hi ha un sol ventricle (el cor té dues aurícules i un ventricle).
      • Es barreja la sang oxigenada amb la no oxigenada.
    • En els amfibis i en els rèptils (excepte en els crocodilians).
  • Circulació doble i completa.
    • Al cor hi ha dos vcntricles (i dues aurícules).
    • No hi ha barreja de sang oxigenada amb sang no oxigenada.
    • En els crocodilians, els ocells i els mamífers.

• La sang
  • Sempre per l'interior dels vasos sanguinis. Aquests es ramifiquen i es fan més fins, fins a convertir-se en capil·lars.
  • Als capil·lars, una part del plasma es filtra (també leucòcits) -> líquid intersticial o limfa tissular -> passa als vasos limfàtics (limfa). -> passa al sistema sanguini.
  • Constituïda per:
    • El plasma sanguini (part líquida). -> aigua i gran quantitat de substàncies dissotes (gassos, nutrients, hormones, anticossos...)
    • Elements cèl·lulars
      • Eritròcits
        • = Hematies = glòbuls vermells.
        • Són cèl·lules que tenen forma de disc bicòncau sense nucli ni mitocondris
        • Contenen una gran quantitat d'hemoglobina al citoplasma.
        • Intercanvi i transport de gasos, que és la seva funció principal.
      • Leucòcits
        • = glòbuls blancs
        • Són cèl·lules nucleades.
        • Es mouen mitjançant pseudòpodes
        • Funció defensiva enfront de les infeccions.
          • Fagocitosi (la majoria de tipus).
          • Per processos immunologies (principalment limfòcits).
      • Plaquetes
        • = Trombòcits.
        • Són fragments cel·lulars
        • Relacionades amb la capacitat de coagulació de la sang.

• Embolcallat del pericardi, amb líquid lubricant.
• Parets: Miocardi.
• A l'interior: endocardi, endotelial.
• Quatre cavitats:
  • dues aurícules.
  • dos ventricles. (l'esquerra amb pareds més gruixudes).
• Moviments del cor:
  • Diàstole o moviment d'extensió i Sístole o moviment de contracció.
  • Durant la sístole auricular els ventricles es troben en diàstole, i a l'inrevés.
  • El batec o cicle cardíac és el procés que es desenvolupa entr una contracció i la següent. Tarda uns 0,8 segons.
  • Els sons del cor, es corresponen al tancament de les vàlvules auriculoventriculars el primer, i al tancament de les vàlvules arterials el segon.
• El cor es contreu de manera autònoma.
  • El ritme pel teixit nodal, constituït per cèl·lules musculars modificades, que s'han especialitzat en l'estimulació del múscul cardíac.
  • En repòs aproximadament 70 batecs per minut. Varia segons molt factors.

• Són
  • Les artèries
    • La sang s'alllunya del cor.
    • Tres capes:
      • Túnica íntima.
        • Endotelial (amb una membrana basal de fibres conjuntives elàstiques).
      • Túnica mitjana.
        • Essencialment muscular (múscul llis).
      • Túnica adventícia.
        • Capa externa de teixit conjuntiu ric en fibres elàstiques.
  • Les venes
    • La sang torna cap al cor.
    • L'estructura semblant a la de les artèries
      • túnica mitjana més prima, fet que les fa menys elàstiques.
    • Les de més calibre presenten a l'interior vàlvules semilunars que eviten el retrocés de la sang.
  • Arterioles, capil·lars i vènules
    • Les artèries de calibre petit s'anomenen arterioles.
    • Els capil·lars arterials, uns vasos molt fins constituïts només per l'endoteli i la membrana basal
      • Permeten l'intercanvi de substancies amb els teixits.
    • Els capil·lars venosos donen lloc a les vènules, que desemboquen a les venes.

• Funcions:
  • Recull el plasma intersticial als teixits, cap al sistema sanguini.
  • Recull els greixos absorbits a l'intestí (vasos quilífers).
  • Molt relacionat amb el sistema immunitari.
• Constituït per:
  • Vasos limfàtics.
    • Comencen en capil·lars limfàtics cecs que es van reunint en vasos limfàtics de més calibre.
    • Els majors, tenen vàlvules similars a les venoses (semilunars).
    • Col·lectors terminals. Els vasos més grans, que aboquen al sistema sanguini, a nivell de les venes subclàvies (vena cava).
    • La circulació és gràcies a:
      • La compressió dels músculs esquelètics sobre els vasos
      • La contracció dels vasos limfàtics. Les vàlvules semilunars impedeixen el retrocés de la limfa.
  • Ganglis
    • Són agrupacions cel·lulars que s'intercalen al vasos limfàtics.
    • Produeixen i emmagatzemen limfòcits, leucòcits relacionats amb el sistema immunitari.
  • Limfa
    • Semblant a plasma sanguini (no porta però ni glòbuls vermells ni plaquetes).
  • La melsa ("bazo"), el tim ("timo") i altres òrgans també es consideren part del sistema limfàtic. Estan relacionats amb la maduració i diferenciació dels glòbuls blancs.