Aparells circulatoris oberts
- El medi intern circulant (hemolimfa) no sempre és dins vasos cirulatoris (llacunes).
- A mol·luscs no cefalòpodes
- A artròpodes.
- Cor tubular amb orificis laterals anomenats ostíols amb unes vàlvules per impedir el retorn del líquid.
- En els artròpodes traqueats -> no conté pigments respiratoris.
- En els artròpodes branquiats -> sí que conté pigments respiratoris (hemocianina, de color blau).
Aparells circulatoris tancats
- El líquid circula sempre per l'interior dels vasos sanguinis.
En invertebrats
- Anèl·lids.
- Tenen un vas dorsal i un de ventral units entre si per vasos laterals. Alguns contràctils (cors).
- Mol·luscs cefalòpodes.
- Amb cors branquials o venosos que re-impulsen la sang de tornada ca a les artèries.
En vertebrats
- Pot ser
- Simple
- La sang, en fer una volta completa al cos, només passa una vegada pel cor.
- En els peixos.
- Doble
- La sang passa dues vegades pel cor per fer una volta completa al cos.
- En els amfibis, rèptils, ocells i mamífers:
- Circulació menor o pulmonar. Cor -> Artèria pulmonar -> Pulmó -> Vena pulmonar -> Cor.
- Circulació major o sistèmica. Cor -> Aòrta -> Cos -> Vena cava -> Cor.
Els sistemes circulatoris dobles
- Pot ser:
- Circulació doble i incompleta
- Es produeix quan al cor hi ha un sol ventricle (el cor té dues aurícules i un ventricle).
- Es barreja la sang oxigenada amb la no oxigenada.
- En els amfibis i en els rèptils (excepte en els crocodilians).
- Circulació doble i completa.
- Al cor hi ha dos vcntricles (i dues aurícules).
- No hi ha barreja de sang oxigenada amb sang no oxigenada.
- En els crocodilians, els ocells i els mamífers.