Funció bàsica → codificar la informació rebuda dels receptors sensorials → transmetre-la → processar-la → emetre una resposta apropiada.
Teixit nerviós:
Les cèl·lules nervioses s'associen i formen ganglis nerviosos → centres nerviosos:
Reben la informació captada pels receptors sensorials, la processen i perceben l'estimul, i tot seguit emeten la resposta.
En els vertebrats:
Sistema nerviós central:
encèfal i medul·la espinal
Sistema nerviós perifèric,
nervis que connecten els centres nerviosos centrals amb els òrgans i els músculs.
Les cèl·lules nervioses
Neurones
Parts d'una neurona:
Soma cel·lular
Dendrites, reben els impulsos nerviosos
Axó (cilindreix o neurita), transmet l'impuls nerviós des del cos cel·lular d'una neurona fins a altres neurones o efectors.
A l'extrem terminal de l'axó → ramificacions → acaben en els botons terminals.
La connexió entre un botó terminal d'una neurona i la dendrita d'una altra neurona s'anomena sinapsi i és el lloc per on salta l'impuls nerviós d'una neurona a una altra.
Tipus segons prolongacions:
Neurones monopolars. Tenen una sola prolongació.
Neurones bipolars. Amb dues úniques prolongacions, una actua de dendrita i l'altra, d'axó.
Neurones multipolars. Amb moltes prolongacions, una de llarga o axó i moltes de curtes o dendrites.
Tipus segons funció:
Aferents o sensitives → transmeten impulsos nerviosos dels receptors als centres nerviosos
Eferents o motores →dels centres nerviosos als efectors.
Cèl·lules de glia o neuròglia → nutrició o sustentació de les neurones, farciment o colaboren al funcionament de les neurones.
5 a 10 vegades més abundants que les neurones
Tipus:
Astròcits. Sostenen i alimenten les neurones.
Oligodendròcits. Sustentació i formació de la beina de mielina que envolta els axons.
Micròglia. Funció fagocitària.
Cèl·lules de Schwann. Embolcallen els axons de les neurones fora del sistema nerviós central (mielina).
La neurona es torna a repolaritzar (sortida d'ions K+).
Característiques:
La transmissió de l'impuls nerviós segueix la llei del tot o res; té lloc o no i la seva intensitat no varia durant la conducció.
Tots els impulsos són semblants. Que els impulsos nerviosos es percebin com a sensacions sonores, doloroses, visuals, etc, depèn del centre nerviós encarregat d'interpretar aquests impulsos.
L'impuls nerviós és unidireccional, cap a l'axó.
En les fibres mielíniques es transmet per un mecanisme saltatori entre els nòduls de Ranvier → més ràpides.
Superfície externa amb cissures i circumvolucions.
Tres parts anomenades
Prosencèfal o encèfal anterior→funcions superiors dels animals;
Dues regions:
El telencèfal (=cervell)
Amb dos hemisferis cerebrals, units a la base pel cos callós.
Cada hemisferi: el lòbuls frontal, el temporal, el parietal i l'occipltal
A l'escorça cerebral → la memòria, intel·ligència, consciència...
El diencèfal.
Regula les sensacions de gana, set, son, impulsos sexuals...
Control del sistema endocrí (hipòfisi).
El mesencèfal o encèfal mitjà → connecta l'encèfal anterior amb el posterior.
El romboencèfal o encèfal posterior.
Dues zones:
El metencèfal (=cerebel)
Processament informació músculs, les articulacions i els tendons, dels ulls i les orelles.
Controla moviments, postura, moviments apresos...
El mielencèfal (= bulb raquidi).
Controla algunes funcions viscerals involuntàries, com el ritme respiratori, el ritme cardíac, el reflex de la deglució de l'aliment, el del vòmit i el del manteniment de la pressió sanguínia.
