01. Organització general del cos
- Nivells d'organització estructural del cos humà
- Anatomia funcional de les cèl·lules
- Els teixits del cos humà
- Els sistemes d'òrgans del cos humà
- Anatomia posicional del cos humà
Nivells d'organització estructural del cos humà 
- El cos humà és una "màquina" altament complicada i intricada que no és el producte de la suma de les seves parts, sinó un sistema organitzat.
- L'anatomia és estudi de les parts del cos (grec "anatome" = "dissecció").
- La fisiologia estudia el funcionament del cos. (grec "physis" = "natura", i "íogos" ="estudi").
- L'anatomia i la fisiologia són dues branques de la biologia, ciència que estudia la vida.
- Les funcions vitals.
- Els éssers humans, com tots els éssers vius, fem una varietat de processos per mantenir la vida. Les tres funcions vitals més importants són
- Nutrició. Comporta intercanvi, utilització, transformació, transport de matèria i energia.
- Relació. Permet obtenir informació del medi (extern i intern) i elaborar respostes adequades.
- Reproducció. Fa possible la supervivència de l'espècie i assegura la continuïtat de la vida al llarg del temps.
- Nivells d'organització del cos humà.
- El cos humà està organitzat en diversos graus de complexitat creixent que s'anomenen nivells d'organització.
- Podem esmentar:
- Nivell químic o molecular.
- Les parts més petites de l'organisme són els àtoms.
- El cos humà està compost per més d'una dotzena d'elements diferents, però quatre d'aquests elements (carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen) constitueixen més del 99 % del conjunt total d'àtoms.
- Els àtoms interactuen per originar compostos químics de dimensions més grans anomenats molècules, que s'uneixen per donar lloc a macromolècules.
- Nivell cel·lular.
- Correspon a les cèl·lules, les unitats vives més petites del cos.
- Les cèl·lules contenen unes estructures internes que s'anomenen orgànuls, que fan funcions específiques.
- Nivell tissular.
- Correspon als teixits, formats per cèl·lules semblants especialitzades en la realització de funcions específiques.
- El teixit muscular, per exemple, porta a terme la funció de contracció.
- Nivell orgànic.
- Correspon als òrgans, estructures formada per teixits diferents que s'organitzen en una unitat que fa una funció determinada.
- Per exemple, el cor bombeja la sang per tot el cos.
- Nivell d'aparell i de sistema
- Un aparell està format per diversos òrgans diferents (tenen un origen embrionari diferent i també teixits diferents), units o relacionats entre si, que participen en l'execució d'una funció de l'organisme.
- La digestió, per exemple, la fa l'aparell digestiu, i la reproducció, l'aparell reproductor.
- Un sistema és un conjunt d'òrgans semblants, en l'estructura dels quals predomina un mateix tipus de teixit.
- Exemples de sistemes són el circulatori, l'esquelètic i el nerviós.
- Per a noltros els termes aparell i sistema seran equivalents.
- Nivell d'organisme
- Un organisme humà és més que la suma de les parts que el componen.

Anatomia funcional de les cèl·lules 
- La cél·lula és la unitat d'estructura i funció en l'organisme.
- El cos humà es compon de 100 bilions de cél·lules, de més de 200 tipus diferents.
- Gairebé totes presenten una mida microscòpica. Els seus diàmetres van dels 75 µm (eritròcits) als 150 µm (òvuls).
- Presenten gran varietat de grandàries i formes.
L'estructura bàsica de la cèl·lula
- Les cèl·lules de l'organisme tenen en comú tres estructures:
- Membrana plasmàtica.
- Embolcalla la cèl·lula, li dona forma i la separa del medi extracel·lular, regulant l'entrada i sortida de substàncies.
- Es compon d'una bicapa de fosfolípids entre els quals s'intercalen molècules de colesterol que ajuden a estabilitzar l'estructura.
- A la superfície externa o interna, o bé travessant la bicapa, s'hi pot trobar una gran varietat de proteïnes.
- A la superfície externa de la membrana també hi ha oligosacàrids units a les proteïnes i als fosfolípids.
- Citoplasma. Es el medi intern format pel citosol o fluid aquós semblant a un gel, en el qual estan suspesos centenars d'orgànuls cel·lulars, que fan funcions específiques.
- Nucli. És una de les estructures cel·lulars de més grandària.
- Conté l'ADN, dirigeix totes les activitats de la cèl·lula.
- Està constituït per l'embolcall nuclear, que enclou el nucleoplasma o medi intern del nucli, el nuclèol i la cromatina.
Els teixits del cos humà 
- Són agrupacions de cèl·lules especialitzades i semblants que tenen un origen embrionari comú, i que duen a terme la mateixa missió.
- Als teixits animals, a la majoria de teixits, trobem un espai intercel·lular (= matriu extracel·lular).
- Es classifiquen en quatre tipus principals: epitelial, connectiu (que es considera sinònim de conjuntiu), muscular i nerviós.
Els teixits epitelials
- El teixit epitelial està format, gairebé totalment, per cèl·lules fortament unides entre si La substància intercel·lular és escassa o nul·la. No té vasos sanguinis i per això els nutrients han d'arribar a les cèl·lules per difusió des dels capil·lars del teixit conjuntiu. Hi ha dos tipus de teixits epitelials: de revestiment i glandulars.
- Cèl·lules situades molt juntes, situades sobre una membrana basal prima, produïda pel mateix epiteli i per les cèl·lules del teixit conjuntiu subjacent.
- De revestiment (entapissen superfícies externes i internes del cos).
- Funcions: protecció, absorció, recepció d'estímuls...
- Tipus:
- Segons el nombre de capes de cèl·lules, distingim:
- Epitelis simples o monoestratificats.
- Epitelis estratificats. Exemples:
- Epitelis queratinitzats: A les superfícies corporals al descobert (pell) → les capes superficials de cèl·lules epitelials estan mortes i acumulen queratina (Són epitelis forts i impermeables).
- Epitelis mucosos, no queratinitzats i recobreixen les obertures naturals (boca, esòfag, recte, anus i vagina).
- Segons la forma que tenen les cèl·lules de la cara exterior:
- Pla

- Cúbic
- Prismàtic.
- Alguns presenten estructures especials, com microvellositats (a l'epiteli intestinal), cilis (als oviductes, a la tràquea).
- Glandulars:
Formen glàndules (ògans de secreció), que poden ser:
- De secreció externa: Els productes aboquen a l'exterior del cos o a cavitats internes (sudorípores, lacrimals, disgestives, respiratòries, ...).
- De secreció interna: Els productes aboquen a la sang → produeixen hormones (suprarenals, hipòfisi, tiroides...).
- Mixtes: Amb els dos tipus de secreció (pàncrees)
Els teixits connectius (o conjuntius)
- Important matriu intercel·lular o extracel·lular.
- Tipus: teixits conjuntius, teixit adipós, teixit cartilagínós, teixit ossi, i teixit hematopoiètic.
Teixits conjuntius (en sentit estricte o clàssic)
- Omplen, uneixen.
- Les cèl·lules principals són els fibròcits (fibroblasts).
- Secretan proteïnes a l'espai intercel·lular:
- col·lagen, gruixudes i resistents
- elastina, elàstiques.
- reticulina, fines i formant una xerxa. Dónen consistència, sosteniment.
- Segons aquesta matriu intercel·lular diferents tipus:
- Teixit conjuntiu lax.
- És ric en fibres d'elastina i es troba principalment al derma i a les membranes que separen uns òrgans d'uns altres.
- Teixit conjuntiu elàstic.
- També és ric en fibres d'elastina i es troba embolcallant les venes i les artèries.
- Teixit conjuntiu fibrós.
- És molt ric en fibres de col·lagen, és compacte i es troba en tendons i lligaments (també a alguns recobriments dorgans -pleura als pulmons, periosti als ossos...)
- Teixit conjuntiu reticular.
- Es troba als òrgans limfoides, com les amígdales, la melsa i la medul·la roja dels ossos, que són formadors de cèl·lules sanguínies.
Teixit adipós.
- Amb cèl·lules adiposes o adipòcits,
- Acumular grans quantitats de greixos (forma esfèrica).
- Matriu intercel·lular molt escassa.
- Funció:
- Reserva energètica
- Protectora o de sosteniment (embolcalla òrgans com el cor, els ronyons...).
- Tèrmica (aillant).
Teixit cartilaginós.
- Missió esquelètica.
- Les seves cèl·lules: condròcits,
- Abundant matriu intercel·lular (consistència gelatinosa, col·lagen i d'elastina)
- Gran resistència i flexibilitat.
- Articulacions, discs intervertebrals...
- Formen l'esquelet dels peixos cartilaginosos (taurons, rajades...).
- Al pavelló auricular.
Teixit ossi.
- Té funció esquelètica
- Matriu intercel·lular abundant i rica en fosfat i carbonat càlcic.
- Cèl·lules: osteòcits
- a les llacunes òssies.
- es comuniquen entre si mitjançant uns conductes finíssims, els conducticles ossis, per l'interior dels quals circulen unes prolongacions citoplasmàtiques, formant xarxes en forma d'estrella a la matriu òssia.
- Dos tipus,
- Compacte
- Amb altres conductes de més calibre per on passen els vasos sanguinis que irriguen l'os, els anomenats canals de Havers
- La matriu òssia en làmines concèntriques al voltant dels conductes.
- A la part externa dels ossos plans i a la diàfisi o canya dels ossos llargs.
- L'interior d'aquests últims buit i ocupat per la medul·la groga dels ossos (greix).
- Esponjós.
- Als ossos curts, com els ossos de les mans, dels peus i les vèrtebres; als ossos plans, com els que formen el crani, i també a les epífisis o caps dels ossos llargs de les extremitats.
- Els buits que hi ha en l'os esponjós estan ocupats per la medul·la roja dels ossos.
- Les unions entre els ossos s'anomenen articulacions.
- Els ossos i els cartílags formen el sistema esquelètic de tots els animals vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers)
- Els ossos també actuen com a reservori de sals càlciques.
- Els ossos estan envoltats d'una membrana de teixit conjuntiu fibrós anomenada periosti.
El teixit hematopoètic
- Constituït per cèl·lules mare de les cèl·lules sanguínies
- Té la funció de generar les cèl·lules sanguínies.
- El trobem a:
- A la mèdula roja dels ossos -> cèl·lules sanguínees (eritrocits, leucocits, plaquetes)
- Als òrgans limfoides (melsa -"bazo"-, amígdales, ganglis limfàtics, tim...) -> limfocits -> defensa inmunitaria.
Todo Sobre: Los Tejidos |Clasificación y Funciones (clip 13 min)
(La sang també es considera un tipus de teixit connectiu, i ja l'estudiarem en treballar els sistemes circulatoris)
Teixit muscular
- Les seves cèl·lules s'escurcen (contracció) davant estímuls procedents de les cèl·lules nervioses i posteriorment s'allarguen (relaxació) en tornar de nou a l'estat de repòs.
- Cèl·lules -> fibres musculars.
- Tres tipus de teixit muscular: el teixit muscular estriat, el llis i el cardíac.
Teixit muscular estriat
- Fibres musculars:
- multinucïeades.
- Al microscopi òptic ->franges clares i fosques
- Amb fibres d'actina i miosina disposades de forma ordenada-> responsables de la contracció
- Contracció voluntària, ràpida i forta.
- Als músculs esquelètics.
- Les fibres musculars s'agrupen -> feix muscular -> paquets musculars.
- Cada element -> rodejat (beina) de conjuntiu -> Als extrems, tendons (uneixen el múscul a l'os).
Teixit muscular llis
- Fibres musculars:
- mono-nucleades
- Sense franjes al microscopi òptic.
- Contracció és involuntària i lenta.
- En trobem a les parets del tub digestiu, del respiratori, dels vasos sanguinis, del sistema genital i urinari.
- En la majoria d'animals invertebrats, les cèl·lules musculars són d'aquest tipus.
Teixit muscular cardíac
- Fibres musculars
- estriades, mononucleades i ramificades.
- Al cor formant el múscul cardíac o miocardi.
Teixit nerviós
- Especialitzat a conduir els impulsos nerviosos.
- Dos tipus de cèl·lules,
- Les neurones
- Cèl·lules fonamentals del teixit nerviós.
- Tenen
- cos cel·lular
- prolongacions
- dendrites (reben impuls nerviós)
- axons (transmeten impuls nerviós)
- Les connexions = sinapsis
- Les cèl·lules de neuròglia o cèl·lules de la glia.
- Diferents tipus de cèl·lules acompanyants de les neurones, i lis donen:
- suport
- protecció
- nutrició.
(els tipus de neurones segons forma -monopolars, bipolars,...- o funció -sensitives, motores...-, i els tipus de cèl·lules glials -cel·lules de Schwan, astròcits...- ja els estudiarem quan faguem la funció de relació. Igualment la conformació i tipus de nervis)
Els sistemes d'òrgans del cos humà 
Considerarem 11 aparells o sistemes al cos humà:
Anatomia posicional del cos humà

Direccions anatòmiques
- Per descriure on es localitza una part respecte a la resta d'estructures, s'empren una sèrie de direccions anatòmiques:
- Anterior i posterior.
- Anterior significa davant, o per davant de, mentre que posterior significa darrere, o per darrere de.
- Per exemple, el llombrigol és a la superfície anterior del cos, mentre que els omòplats són a la superfície posterior.
- Superior i inferior.
- Superior vol dir cap al cap, més elevat o damunt. Inferior significa cap als peus, més avall o sota.
- Per exemple, els pulmons ocupen una posició superior al diafragma, i l'estómac és immediatament inferior al diafragma.
- Proximal i distal.
- Proximal significa proper al punt de referència i distal significa allunyat del punt de referència.
- Per exemple, l'húmer és proximal al radi, mentre que les falanges són distals al carp.
- Medial i lateral.
- Medial significa cap a la línia mitjana i lateral vol dir cap al costat o allunyat de la línia mitjana.
- Per exemple, l'esternó és medial del cos i els pulmons són laterals al cor.
- Superficial i profund.
- Superficial vol dir prop de la superfície corporal, i profund lluny de la superfície.
- Per exemple, la pell és superficial i el femur és profund.
Regions corporals

- El cos es pot descriure amb dos components principals:
- La porció axial al llarg de la línia mitjana o eix del cos.
- Comprèn el cap, el coll i el tors o tronc.
- La porció apendicular
- Comprèn les extremitats superiors i inferiors.
- Aquestes àrees principals presenta subdivisions o regions corporals diferents.
- Per exemple, l'extremitat inferior es divideix en la cuixa, la cama i el peu.
- O l'extremitat superior ho fa en el braç, l'avantbraç, el canell i la mà.
Anatomia seccional
- Analitza l'estructura per l'obtenció de seccions segons plans determinats.
- Podem distingir tres plans corporals principals perpendiculars entre si:
- Pla sagítal.
- És un pla longitudinal que va de davant cap a darrere.
- Divideix el cos o qualsevol part del cos en un costat dret i un costat esquerre.
- Només un d'aquests plans divideix el cos en dues meitats més o menys simètriques. Aquest pla s'anomena pla medial sagital o pla sagítal mitjà.
- Pla frontal.
- Es un pla longitudinal que va d'un costat a l'altre.
- Divideix el cos o qualsevol part del cos en una porció anterior o ventral i una altra porció posterior o dorsal.
- Pla transversal.
- És un pla horitzontal que divideix el cos o qualsevol part del cos en una porció superior o cranial i una porció inferior o caudal.
- També s'anomena pla horitzontal.
Cavitats corporals
- El cos està format per diversos espais o cavitats que contenen grups determinats d'òrgans interns.
- Principals cavitats corporals
- Cavitat ventral.
- Inclou:
- Cavitat toràcica.
- Per damunt del diafragma.
- Comprèn les cavitats pleurals dreta i esquerra, que acullen els pulmons dret i esquerre, respectivament, i una part intermèdia anomenada mediastí, en el qual es localitzen la tràquea, els bronquis, l'esòfag, el tim, ... i una cavitat pericàrdica, que conté el cor. (En sentit ampli, la cavitat pericàrdica es considera una part del mediastí)
- Cavitat abdominopelviana.
- Situada sota del diafragma.
- Es divideix en
- Una porció superior, la cavitat abdominal.
- Conté el fetge, l'estómac, el pàncrees, la melsa, els ronyons, els urèters, l'intestí prim i l'intestí gros.
- Una porció inferior, la cavitat pelviana.
- Conté la bufeta, una porció de l'intestí gros i alguns òrgans de l'aparell reproductor.
- Cavitat dorsal.
- Es divideix en:
- La cavitat cranial, que es troba al crani i conté l'encèfal
- La cavitat vertebral, a la columna vertebral i conté la medul·la espinal.
