01. Organització general del cos

1. Nivells d'organització estructural del cos humà
2. Anatomia funcional de les cèl·lules
3. Els teixits del cos humà
4. Els sistemes d'òrgans del cos humà
5. Anatomia posicional del cos humà

Nivells d'organització estructural del cos humà

• El cos humà és una "màquina" altament complicada i intricada que no és el producte de la suma de les seves parts, sinó un sistema organitzat.
  • L'anatomia és estudi de les parts del cos (grec "anatome" = "dissecció").
  • La fisiologia estudia el funcionament del cos. (grec "physis" = "natura", i "íogos" ="estudi").
  • L'anatomia i la fisiologia són dues branques de la biologia, ciència que estudia la vida.
• Les funcions vitals.
  • Els éssers humans, com tots els éssers vius, fem una varietat de processos per mantenir la vida. Les tres funcions vitals més importants són
    • Nutrició. Comporta intercanvi, utilització, transformació, transport de matèria i energia.
    • Relació. Permet obtenir informació del medi (extern i intern) i elaborar respostes adequades.
    • Reproducció. Fa possible la supervivència de l'espècie i assegura la continuïtat de la vida al llarg del temps.
• Nivells d'organització del cos humà.
  • El cos humà està organitzat en diversos graus de complexitat creixent que s'anomenen nivells d'organització.
  • Podem esmentar:
    • Nivell químic o molecular.
      • Les parts més petites de l'organisme són els àtoms.
        • El cos humà està compost per més d'una dotzena d'elements diferents, però quatre d'aquests elements (carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen) constitueixen més del 99 % del conjunt total d'àtoms.
      • Els àtoms interactuen per originar compostos químics de dimensions més grans anomenats molècules, que s'uneixen per donar lloc a macromolècules.
    • Nivell cel·lular.
      • Correspon a les cèl·lules, les unitats vives més petites del cos.
      • Les cèl·lules contenen unes estructures internes que s'anomenen orgànuls, que fan funcions específiques.
    • Nivell tissular.
      • Correspon als teixits, formats per cèl·lules semblants especialitzades en la realització de funcions específiques.
      • El teixit muscular, per exemple, porta a terme la funció de contracció.
    • Nivell orgànic.
      • Correspon als òrgans, estructures formada per teixits diferents que s'organitzen en una unitat que fa una funció determinada.
      • Per exemple, el cor bombeja la sang per tot el cos.
    • Nivell d'aparell i de sistema
      • Un aparell està format per diversos òrgans diferents (tenen un origen embrionari diferent i també teixits diferents), units o relacionats entre si, que participen en l'execució d'una funció de l'organisme.
        • La digestió, per exemple, la fa l'aparell digestiu, i la reproducció, l'aparell reproductor.
      • Un sistema és un conjunt d'òrgans semblants, en l'estructura dels quals predomina un mateix tipus de teixit.
        • Exemples de sistemes són el circulatori, l'esquelètic i el nerviós.
      • Per a noltros els termes aparell i sistema seran equivalents.
    • Nivell d'organisme
      • Un organisme humà és més que la suma de les parts que el componen.

Anatomia funcional de les cèl·lules

• La cél·lula és la unitat d'estructura i funció en l'organisme.
  • El cos humà es compon de 100 bilions de cél·lules, de més de 200 tipus diferents.
  • Gairebé totes presenten una mida microscòpica. Els seus diàmetres van dels 75 µm (eritròcits) als 150 µm (òvuls).
  • Presenten gran varietat de grandàries i formes.

L'estructura bàsica de la cèl·lula

• Les cèl·lules de l'organisme tenen en comú tres estructures:
  • Membrana plasmàtica.
    • Embolcalla la cèl·lula, li dona forma i la separa del medi extracel·lular, regulant l'entrada i sortida de substàncies.
      • Es compon d'una bicapa de fosfolípids entre els quals s'intercalen molècules de colesterol que ajuden a estabilitzar l'estructura.
      • A la superfície externa o interna, o bé travessant la bicapa, s'hi pot trobar una gran varietat de proteïnes.
      • A la superfície externa de la membrana també hi ha oligosacàrids units a les proteïnes i als fosfolípids.
  • Citoplasma. Es el medi intern format pel citosol o fluid aquós semblant a un gel, en el qual estan suspesos centenars d'orgànuls cel·lulars, que fan funcions específiques.
  • Nucli. És una de les estructures cel·lulars de més grandària.
    • Conté l'ADN, dirigeix totes les activitats de la cèl·lula.
    • Està constituït per l'embolcall nuclear, que enclou el nucleoplasma o medi intern del nucli, el nuclèol i la cromatina.

Els teixits del cos humà

• Són agrupacions de cèl·lules especialitzades i semblants que tenen un origen embrionari comú, i que duen a terme la mateixa missió.
  • Als teixits animals, a la majoria de teixits, trobem un espai intercel·lular (= matriu extracel·lular).
  • Es classifiquen en quatre tipus principals: epitelial, connectiu (que es considera sinònim de conjuntiu), muscular i nerviós.

Els teixits epitelials

• El teixit epitelial està format, gairebé totalment, per cèl·lules fortament unides entre si La substància intercel·lular és escassa o nul·la. No té vasos sanguinis i per això els nutrients han d'arribar a les cèl·lules per difusió des dels capil·lars del teixit conjuntiu. Hi ha dos tipus de teixits epitelials: de revestiment i glandulars.
• Cèl·lules situades molt juntes, situades sobre una membrana basal prima, produïda pel mateix epiteli i per les cèl·lules del teixit conjuntiu subjacent.
  • Dos tipus:
• De revestiment (entapissen superfícies externes i internes del cos).
  • Funcions: protecció, absorció, recepció d'estímuls...
  • Tipus:
    • Segons el nombre de capes de cèl·lules, distingim:
      • Epitelis simples o monoestratificats.
      • Epitelis estratificats. Exemples:
        • Epitelis queratinitzats: A les superfícies corporals al descobert (pell) → les capes superficials de cèl·lules epitelials estan mortes i acumulen queratina (Són epitelis forts i impermeables).
        • Epitelis mucosos, no queratinitzats i recobreixen les obertures naturals (boca, esòfag, recte, anus i vagina).
    • Segons la forma que tenen les cèl·lules de la cara exterior:
      • Pla
      • Cúbic
      • Prismàtic.
  • Alguns presenten estructures especials, com microvellositats (a l'epiteli intestinal), cilis (als oviductes, a la tràquea).
• Glandulars: Formen glàndules (ògans de secreció), que poden ser:
  • De secreció externa: Els productes aboquen a l'exterior del cos o a cavitats internes (sudorípores, lacrimals, disgestives, respiratòries, ...).
  • De secreció interna: Els productes aboquen a la sang → produeixen hormones (suprarenals, hipòfisi, tiroides...).
  • Mixtes: Amb els dos tipus de secreció (pàncrees)

Els teixits connectius (o conjuntius)

• Important matriu intercel·lular o extracel·lular.
• Tipus: teixits conjuntius, teixit adipós, teixit cartilagínós, teixit ossi, i teixit hematopoiètic.

Teixits conjuntius (en sentit estricte o clàssic)

• Omplen, uneixen.
• Les cèl·lules principals són els fibròcits (fibroblasts).
  • Secretan proteïnes a l'espai intercel·lular:
    • col·lagen, gruixudes i resistents
    • elastina, elàstiques.
    • reticulina, fines i formant una xerxa. Dónen consistència, sosteniment.
• Segons aquesta matriu intercel·lular diferents tipus:
  • Teixit conjuntiu lax.
    • És ric en fibres d'elastina i es troba principalment al derma i a les membranes que separen uns òrgans d'uns altres.
  • Teixit conjuntiu elàstic.
    • També és ric en fibres d'elastina i es troba embolcallant les venes i les artèries.
  • Teixit conjuntiu fibrós.
    • És molt ric en fibres de col·lagen, és compacte i es troba en tendons i lligaments (també a alguns recobriments dorgans -pleura als pulmons, periosti als ossos...)
  • Teixit conjuntiu reticular.
    • Es troba als òrgans limfoides, com les amígdales, la melsa i la medul·la roja dels ossos, que són formadors de cèl·lules sanguínies.

Teixit adipós.

• Amb cèl·lules adiposes o adipòcits,
  • Acumular grans quantitats de greixos (forma esfèrica).
  • Matriu intercel·lular molt escassa.
  • Funció:
    • Reserva energètica
    • Protectora o de sosteniment (embolcalla òrgans com el cor, els ronyons...).
    • Tèrmica (aillant).

Teixit cartilaginós.

• Missió esquelètica.
• Les seves cèl·lules: condròcits,
  • Abundant matriu intercel·lular (consistència gelatinosa, col·lagen i d'elastina)
  • Gran resistència i flexibilitat.
    • Articulacions, discs intervertebrals...
    • Formen l'esquelet dels peixos cartilaginosos (taurons, rajades...).
    • Al pavelló auricular.

Teixit ossi.

• Té funció esquelètica
• Matriu intercel·lular abundant i rica en fosfat i carbonat càlcic.
• Cèl·lules: osteòcits
  • a les llacunes òssies.
  • es comuniquen entre si mitjançant uns conductes finíssims, els conducticles ossis, per l'interior dels quals circulen unes prolongacions citoplasmàtiques, formant xarxes en forma d'estrella a la matriu òssia.
• Dos tipus,
  • Compacte
    • Amb altres conductes de més calibre per on passen els vasos sanguinis que irriguen l'os, els anomenats canals de Havers
    • La matriu òssia en làmines concèntriques al voltant dels conductes.
    • A la part externa dels ossos plans i a la diàfisi o canya dels ossos llargs.
      • L'interior d'aquests últims buit i ocupat per la medul·la groga dels ossos (greix).
  • Esponjós.
    • Als ossos curts, com els ossos de les mans, dels peus i les vèrtebres; als ossos plans, com els que formen el crani, i també a les epífisis o caps dels ossos llargs de les extremitats.
    • Els buits que hi ha en l'os esponjós estan ocupats per la medul·la roja dels ossos.
• Les unions entre els ossos s'anomenen articulacions.
• Els ossos i els cartílags formen el sistema esquelètic de tots els animals vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers)
• Els ossos també actuen com a reservori de sals càlciques.
• Els ossos estan envoltats d'una membrana de teixit conjuntiu fibrós anomenada periosti.

El teixit hematopoètic

• Constituït per cèl·lules mare de les cèl·lules sanguínies
  • Té la funció de generar les cèl·lules sanguínies.
• El trobem a:
  • A la mèdula roja dels ossos -> cèl·lules sanguínees (eritrocits, leucocits, plaquetes)
  • Als òrgans limfoides (melsa -"bazo"-, amígdales, ganglis limfàtics, tim...) -> limfocits -> defensa inmunitaria.

Todo Sobre: Los Tejidos |Clasificación y Funciones (clip 13 min)

Teixit muscular

• Les seves cèl·lules s'escurcen (contracció) davant estímuls procedents de les cèl·lules nervioses i posteriorment s'allarguen (relaxació) en tornar de nou a l'estat de repòs.
• Cèl·lules -> fibres musculars.
• Tres tipus de teixit muscular: el teixit muscular estriat, el llis i el cardíac.

Teixit muscular estriat

• Fibres musculars:
  • multinucïeades.
  • Al microscopi òptic ->franges clares i fosques
  • Amb fibres d'actina i miosina disposades de forma ordenada-> responsables de la contracció
• Contracció voluntària, ràpida i forta.
  • Als músculs esquelètics.
  • Les fibres musculars s'agrupen -> feix muscular -> paquets musculars.
  • Cada element -> rodejat (beina) de conjuntiu -> Als extrems, tendons (uneixen el múscul a l'os).

Teixit muscular llis

• Fibres musculars:
  • mono-nucleades
  • Sense franjes al microscopi òptic.
• Contracció és involuntària i lenta.
  • En trobem a les parets del tub digestiu, del respiratori, dels vasos sanguinis, del sistema genital i urinari.
  • En la majoria d'animals invertebrats, les cèl·lules musculars són d'aquest tipus.

Teixit muscular cardíac

• Fibres musculars
  • estriades, mononucleades i ramificades.
• Al cor formant el múscul cardíac o miocardi.

Teixit nerviós

         

• Especialitzat a conduir els impulsos nerviosos.
• Dos tipus de cèl·lules,
  • Les neurones
    • Cèl·lules fonamentals del teixit nerviós.
    • Tenen
      • cos cel·lular
      • prolongacions
        • dendrites (reben impuls nerviós)
        • axons (transmeten impuls nerviós)
    • Les connexions = sinapsis
  • Les cèl·lules de neuròglia o cèl·lules de la glia.
    • Diferents tipus de cèl·lules acompanyants de les neurones, i lis donen:
      • suport
      • protecció
      • nutrició.

(els tipus de neurones segons forma -monopolars, bipolars,...- o funció -sensitives, motores...-, i els tipus de cèl·lules glials -cel·lules de Schwan, astròcits...- ja els estudiarem quan faguem la funció de relació. Igualment la conformació i tipus de nervis)

Els sistemes d'òrgans del cos humà

Considerarem 11 aparells o sistemes al cos humà:

Anatomia posicional del cos humà

Direccions anatòmiques

• Per descriure on es localitza una part respecte a la resta d'estructures, s'empren una sèrie de direccions anatòmiques:
  • Anterior i posterior.
    • Anterior significa davant, o per davant de, mentre que posterior significa darrere, o per darrere de.
    • Per exemple, el llombrigol és a la superfície anterior del cos, mentre que els omòplats són a la superfície posterior.
  • Superior i inferior.
    • Superior vol dir cap al cap, més elevat o damunt. Inferior significa cap als peus, més avall o sota.
    • Per exemple, els pulmons ocupen una posició superior al diafragma, i l'estómac és immediatament inferior al diafragma.
  • Proximal i distal.
    • Proximal significa proper al punt de referència i distal significa allunyat del punt de referència.
    • Per exemple, l'húmer és proximal al radi, mentre que les falanges són distals al carp.
  • Medial i lateral.
    • Medial significa cap a la línia mitjana i lateral vol dir cap al costat o allunyat de la línia mitjana.
    • Per exemple, l'esternó és medial del cos i els pulmons són laterals al cor.
  • Superficial i profund.
    • Superficial vol dir prop de la superfície corporal, i profund lluny de la superfície.
    • Per exemple, la pell és superficial i el femur és profund.

Regions corporals

• El cos es pot descriure amb dos components principals:
  • La porció axial al llarg de la línia mitjana o eix del cos.
    • Comprèn el cap, el coll i el tors o tronc.
  • La porció apendicular
    • Comprèn les extremitats superiors i inferiors.
  • Aquestes àrees principals presenta subdivisions o regions corporals diferents.
    • Per exemple, l'extremitat inferior es divideix en la cuixa, la cama i el peu.
    • O l'extremitat superior ho fa en el braç, l'avantbraç, el canell i la mà.

Anatomia seccional

• Analitza l'estructura per l'obtenció de seccions segons plans determinats.
• Podem distingir tres plans corporals principals perpendiculars entre si:
  • Pla sagítal.
    • És un pla longitudinal que va de davant cap a darrere.
    • Divideix el cos o qualsevol part del cos en un costat dret i un costat esquerre.
    • Només un d'aquests plans divideix el cos en dues meitats més o menys simètriques. Aquest pla s'anomena pla medial sagital o pla sagítal mitjà.
  • Pla frontal.
    • Es un pla longitudinal que va d'un costat a l'altre.
    • Divideix el cos o qualsevol part del cos en una porció anterior o ventral i una altra porció posterior o dorsal.
  • Pla transversal.
    • És un pla horitzontal que divideix el cos o qualsevol part del cos en una porció superior o cranial i una porció inferior o caudal.
    • També s'anomena pla horitzontal.

Cavitats corporals

• El cos està format per diversos espais o cavitats que contenen grups determinats d'òrgans interns.
• Principals cavitats corporals
  • Cavitat ventral.
    • Inclou:
      • Cavitat toràcica.
        • Per damunt del diafragma.
        • Comprèn les cavitats pleurals dreta i esquerra, que acullen els pulmons dret i esquerre, respectivament, i una part intermèdia anomenada mediastí, en el qual es localitzen la tràquea, els bronquis, l'esòfag, el tim, ... i una cavitat pericàrdica, que conté el cor. (En sentit ampli, la cavitat pericàrdica es considera una part del mediastí)
      • Cavitat abdominopelviana.
        • Situada sota del diafragma.
          • Es divideix en
            • Una porció superior, la cavitat abdominal.
              • Conté el fetge, l'estómac, el pàncrees, la melsa, els ronyons, els urèters, l'intestí prim i l'intestí gros.
            • Una porció inferior, la cavitat pelviana.
              • Conté la bufeta, una porció de l'intestí gros i alguns òrgans de l'aparell reproductor.
  • Cavitat dorsal.
    • Es divideix en:
      • La cavitat cranial, que es troba al crani i conté l'encèfal
      • La cavitat vertebral, a la columna vertebral i conté la medul·la espinal.