02. El sistema digestiu

1. Alimentació i nutrició. El sistema digestiu
2. Anatomia del tub digestiu
3. Els enzims digestius i la digestió oral i gàstrica
4. La digestió a l'intestí prim
5. Balanç i control de la digestió
6. Absorció i defecació
7. Malalties i trastorns del sistema digestiu

1. Alimentació i nutrició. El sistema digestiu

Alimentació, nutrició i digestió.

• Alimentació i nutrició s'empren indistintament, tot i que es poden diferenciar:
  • Alimentació. És la ingestió d'aliments. També fa referencia a la selecció, preparació, ingesta ... dels aliments.
  • Nutrició. És l'aprofitament dels nutrients continguts en els aliments. És un procés involuntari. (No s'ha de confondre amb la nutrició en sentit biològic, una de les tres funcions vitals).
• La digestió és la transformació dels aliments en nutrients.
  • En l'espècie humana, la digestió és externa (té lloc fora de les cèl·lules, al tub o tracte digestiu).

Processos de l'aparell digestiu

• Ingestió. Es la incorporació d'aliments a través de la boca.
• Secreció. És l'alliberació de substàncies cap a l'interior del tubdigestiu (enzims i altres substàncies).
• Digestió. Inclou processos fisicoquímics de transformació dels aliments en nutrients o petites mol·lècules capaces de travessar la paret intestinal.
• Absorció. És la captura de molècules des del tub digestiu al medi intern (sang, limfa).
• Defecació. És l'eliminació de les restes d'aliments no digerides, juntament amb cèl·lules de l'epiteli intestinal i els microorganismes de la flora bacteriana (és a dir, dels excrements) (No s'ha de confondre amb excreció, però, a pesar de la imatge del costat!).

Elements del sistema digestiu

• Es divideix en:
  • Tub digestiu.
    • Amb dues obertures a l'exterior, la boca i l'anus.
    • Fa uns 9 m de llarg i passa de la cavitat toràcica a l'abdomina a través del diafragma.
    • Al tub digestiu s'hi distingeixen trams amb estructura i funció diferents:
      • La cavitat oral, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim i l'intestí gros.
  • Òrgans digestius accessoris o auxiliars.
    • Inclouen les dents, la llengua, glàndules salivals, el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees.

2. Anatomia del tub digestiu

La cavitat oral

El tub digestiu

• Té més de 10 m i presenta diverses capes de teixit muscular.
  • A alguns lloccs forma anells o esfínters que el divideixen en trams diferents.
• Els aliments es mesclen amb les secrecions de l'epiteli que el recobreix internament i amb les de les glàndules annexes al tub (salivals, fetge i pàncrees), i formen una pasta.
• Parts:
  • Esòfag.
    • Recorre el tòrax i l'abdomen i desemboca a l'estómac.
    • A la zona més pròxima a la cavitat oral està format per múscul esquelètic que, després del diafragma, passa a ser múscul llis.
    • L'esfínter que regula el pas del bol alimentari cap a l'estómac és l'esfínter esofàgic inferior, que impedeix el retrocés del contingut estomacal, o quim, cap a l'esòfag.
      • En cas de retrocés, es produirien lesions esofàgiques a causa de l'acidesa del contingut estomacal.
  • Estómac. (Contingut=>Quim)
    • Pot contenir fins a 2 L d'aliments.
    • A la sortida de l'estómac hi ha un esfínter (pílor) que impedeix el retrocés de l'aliment des de l'intestí prim.
    • A l'estómac s'inicia la digestió de les proteïnes.
  • Intestí prim. (Contingut=>Quil)
    • És on s'aboquen la majoria dels enzims digestius i, per tant, el tram on té lloc la digestió de gairebé totes les molècules contingudes en els aliments.
    • També és en aquest tram on s'absorbeixen la majoria dels nutrients i dels líquids.
    • Tres zones diferenciades:
      • El duodè, que ocupa uns 25 cm. (digestió).
      • El jejú - l'ili. (digestió i absorció).
    • Al final trobem un esfínter, anomenat vàlvula ileocecal
  • Intestí gros.
    • Dos trams
      • Còlon.
        • En aquest tram es formen excrements semisòlids a partir del quim
          • Es divideix, en còlon ascendent, transvers i descendent.
      • Recte. Part final del tub digestiu on s'acumulen i eliminen els excrements, a través de l'esfínter anal.

Les glàndules annexes al tub digestiu

• A més de les glàndules salivals:
  • Fetge.
    • Produeix bilis, un suc amb funció digestiva (facilita la digestión dels lípids) i excretora (conté de l'hemoglogina, per exemple)
    • També:
      • Emmagatzema glucosa en forma de glicogen, i molts altres nutrients (ferro, vitamines...)
      • Depura de substàncies tòxiques (que desprès els ronyons eliminen de la sang).
      • Fa moltes funcions metabòliques.
  • Pàncrees.
    • És una glàndula mixta perquè té dos tipus de secrecions
      • Endocrina: produeix les hormones insulina i glucagó, que aboca a la sang, regulant la concentració de glucosa a la san
      • Exocrina: produeix el suc pancreàtic, que aboca a l'interior del tub digestiu, amb important funció digestiva.

La paret del tub digestiu

• La paret del tub digestiu, des de l'esòfag fins al conducte anal, està formada per les mateixes capes de teixits:
  • Mucosa. (secreció)
    • Recobreix la llum del tub intestinal i està formada per tres capes de teixits diferents:
      • Una capa simple de teixit epitelial
      • Una capa de teixit connectiu (làmina pròpia)
      • Una capa muscular prima, de múscul llis (capa muscular de la mucosa).
    • La mucosa intestinal (principalment a l'estomac i a l'intestí prim) es replega i a més presenta invaginacions o vellositats.
      • Les vellositats augmenten la superfície de les mucoses gàstrica i intestinal (augmenten la superfície d'absorció).
      • Les cèl·lules de l'epiteli a més presenten digitalitzación a la membrana superficial (microvellositats).
  • Submucosa. (irrigament)
    • De teixit connectiu, amb vasos sanguinis, limfàtics i nervis.
  • Muscular externa. (moviment)
    • Amb dues capes de múscul llis:
      • Una de circular interna
      • Una de longitudinal externa.
  • Serosa. (protecció)
    • Membrana de teixit connectiu que envolta tot el tracte digestiu, recoberta pel peritoneu, també conjuntiva.

3. Els enzims digestius i la digestió oral i gàstrica

• Cada dia pel tub digestiu circulen aproximadament 9 L de fluids, del quals 7 són produïts per les parets i per les glàndules annexes, en quantitats similars.
  • A tot el tub a més es produeix mucus, que té una funció lubrificant i protectora de la pared.
• Tipus de digestió:
  • Mecànica:
    • Els aliments experimenten transformacions físiques d'esmicolament, mescla, disolució, dispersió...
  • Química:
    • Els enllaços químics de les molècules dels aliments són trencats, i es transformen en molècules cada vegada més petites
    • És provocada pels enzims digestius, que es produeixen si hi ha aliments que n'estimulen la secreció.
      • La síntesi dels enzims digestius està regulada per mecanismes mecànics, nerviosos i hormonals.
      • Alguns enzims digestius se secreten en forma inactiva, anomenats proenzims o zimògens, per evitar que digereixin les mateixes cèl·lules que els produeixen, i s'activen a la llum del tub digestiu.

Digestió a la cavitat oral

• A la boca, els aliments sòlids són tallats i triturats per les dents, mentre es mesclen amb la saliva que, a més de la proteïna mucina, que forma el mucus, conté enzims:
  • L'amilasa salival o ptialina, que inicia la degradació del midó, per donar el disacàrid maltosa.
  • La lipasa salival o lingual, que inicia la digestió d'alguns lípids dels aliments.
  • El lisozim, un enzim antibacterià (també és molt abundant a les llàgrimes). Té una funció important com a primera línia de defensa immunitària.

Digestió gàstrica

• A l'estómac s'emmagatzemen transitòriament els aliments i s'inicia la digestió de les proteïnes.
• El fluid que abandona l'estómac cap a l'intestí prim s'anomena quim.
• Les contraccions de l'estómac agiten el quim i el barregen amb les secrecions gàstriques.
• La superfície interior té plecs llargs (arrugues) i una mucosa també plegada.
  • L'epiteli columnar constitueix les glàndules gàstriques, exocrines, que aboquen les seves secrecions a l'interior de l'estómac.
  • El suc gàstric està constituït per:
    • Aigua
    • Àcid clorhídric, amb funció antisèptica i que activa els enzims gàstrics
    • Mucus, que protegeix les parets estomacals contra l'acció corrosiva de l'àcid clorhídric i els enzims.
    • Enzims, principalment,
      • La pepsina, secretada en forma inactiva com a pepsinogen, transforma les proteïnes en polipèptids.
• Després de la digestió mecànica i química de l'estómac, el bol alimentari, transformat en quim àcid, ingressa al duodè, on continua el procés digestiu.

4. La digestió a l'intestí prim

• El fetge i el pàncrees aboquen les seves secrecions al duodè.
  • La bilis, produïda al fetge i emmagatzemada a la vesícula biliar, no conté enzims, però la seva funció és fonamental per emulsionar els aliments lipídics i facilitar l'acció de les lipases, enzims que hidrolitzen els lípids.
  • El suc pancreàtic és un líquid alcalí, una mescla d'aigua, bicarbonat sòdic, que contrarresta l'acides del quim, i enzims, entre els quals hi ha: la tripsina i la quimotripsina, l'amilasa pancreàtica, la lipasa pancreàtica i les nucleases pancreàtiques.
• La mucosa de l'intestí prim presenta plecs i vellositats. Les cèl·lules que les recobreixen també presenten microreplecs anomenats microvellositats.
  • Incrementen molt l'àrea superficial d'absorció.
  • Les glàndules de la mucosa produeixen enzims (disacaridases, peptidases, nucleotidasas...), que finalitzen la digestió de les biomolècules dels aliments.

5. Balanç i control de la digestió

(Esquema a fer a la pissarra)

• Les secrecions i els moviments estan controlats pels sistemes nerviós i hormonal, per mecanismes involuntaris i reflexos diversos.

6. Absorció i defecació

• A l'estomac ja s'absorbeixen aigua, sucres senzills o monosacàrids, sals, alcohol i certes drogues
• La majoria de nutrients són absorbits però a l'intestí prim, a nivell de les vellosititats intestinals.
  • Els capil·lars sanguines de les vellositats passen primer al fetge, a través de la vena porta
    • Posteriorment ingressen a la circulació general a través de la vena hepàtica que desemboca en la vena cava inferior.
    • Aquesta xarxa sanguínia és el sistema portal.

  

• Les substàncies del quil no absorbides a l'intestí prim, juntament amb materials que no es digereixen, com ara la cel·lulosa o la fibra vegetal, passen a l'intestí gros.
  • A l'intestí gros, s'absorbeixen l'aigua i alguns minerals, i es constitueixen els excrements.
  • Els bacteris que viuen en aquest tram són molt beneficiosos perquè produeixen la vitamina K i certes vitamines del grup B, que també són absorbides a aquest nivell.

7. Malalties i trastorns del sistema digestiu

(A treballar amb fotocòpies)