02. El sistema digestiu
- Alimentació i nutrició. El sistema digestiu
- Anatomia del tub digestiu
- Els enzims digestius i la digestió oral i gàstrica
- La digestió a l'intestí prim
- Balanç i control de la digestió
- Absorció i defecació
- Malalties i trastorns del sistema digestiu
1. Alimentació i nutrició. El sistema digestiu 
- Les cèl·lules necessiten substàncies químiques que aportin l'energia necessària per dur a terme les funcions vitals i reposar els teixits.
- Aquestes substàncies químiques són els nutrients, tals com els glúcids, els lípids, les proteïnes i els àcids nucleics, continguts en els aliments.
- La fragmentació dels aliments es du a terme al sistema digestiu.
Alimentació, nutrició i digestió.
- Alimentació i nutrició s'empren indistintament, tot i que es poden diferenciar:
- Alimentació. És la ingestió d'aliments. També fa referencia a la selecció, preparació, ingesta ... dels aliments.
- Nutrició. És l'aprofitament dels nutrients continguts en els aliments. És un procés involuntari. (No s'ha de confondre amb la nutrició en sentit biològic, una de les tres funcions vitals).
- La digestió és la transformació dels aliments en nutrients.
- En l'espècie humana, la digestió és externa (té lloc fora de les cèl·lules, al tub o tracte digestiu).
Processos de l'aparell digestiu
- Ingestió. Es la incorporació d'aliments a través de la boca.
- Secreció. És l'alliberació de substàncies cap a l'interior del tubdigestiu (enzims i altres substàncies).
- Digestió. Inclou processos fisicoquímics de transformació dels aliments en nutrients o petites mol·lècules capaces de travessar la paret intestinal.
- Absorció. És la captura de molècules des del tub digestiu al medi intern (sang, limfa).
- Defecació. És l'eliminació de les restes d'aliments no digerides, juntament amb cèl·lules de l'epiteli intestinal i els microorganismes de la flora bacteriana (és a dir, dels excrements) (No s'ha de confondre amb excreció, però, a pesar de la imatge del costat!).
Elements del sistema digestiu
- Es divideix en:
- Tub digestiu.
- Amb dues obertures a l'exterior, la boca i l'anus.
- Fa uns 9 m de llarg i passa de la cavitat toràcica a l'abdomina a través del diafragma.
- Al tub digestiu s'hi distingeixen trams amb estructura i funció diferents:
- La cavitat oral, l'esòfag, l'estómac, l'intestí prim i l'intestí gros.
- Òrgans digestius accessoris o auxiliars.
- Inclouen les dents, la llengua, glàndules salivals, el fetge, la vesícula biliar i el pàncrees.
2. Anatomia del tub digestiu 
La cavitat oral
El tub digestiu
- Té més de 10 m i presenta diverses capes de teixit muscular.
- A alguns lloccs forma anells o esfínters que el divideixen en trams diferents.
- Els aliments es mesclen amb les secrecions de l'epiteli que el recobreix internament i amb les de les glàndules annexes al tub (salivals, fetge i pàncrees), i formen una pasta.
- Parts:
- Esòfag.
- Recorre el tòrax i l'abdomen i desemboca a l'estómac.
- A la zona més pròxima a la cavitat oral està format per múscul esquelètic que, després del diafragma, passa a ser múscul llis.
- L'esfínter que regula el pas del bol alimentari cap a l'estómac és l'esfínter esofàgic inferior, que impedeix el retrocés del contingut estomacal, o quim, cap a l'esòfag.
- En cas de retrocés, es produirien lesions esofàgiques a causa de l'acidesa del contingut estomacal.
- Estómac. (Contingut=>Quim)
- Pot contenir fins a 2 L d'aliments.
- A la sortida de l'estómac hi ha un esfínter (pílor) que impedeix el retrocés de l'aliment des de l'intestí prim.
- A l'estómac s'inicia la digestió de les proteïnes.
- Intestí prim. (Contingut=>Quil)
- És on s'aboquen la majoria dels enzims digestius i, per tant, el tram on té lloc la digestió de gairebé totes les molècules contingudes en els aliments.
- També és en aquest tram on s'absorbeixen la majoria dels nutrients i dels líquids.
- Tres zones diferenciades:
- El duodè, que ocupa uns 25 cm. (digestió).
- El jejú - l'ili. (digestió i absorció).
- Al final trobem un esfínter, anomenat vàlvula ileocecal
- Intestí gros.
- Dos trams
- Còlon.
- En aquest tram es formen excrements semisòlids a partir del quim
- Es divideix, en còlon ascendent, transvers i descendent.
- Recte. Part final del tub digestiu on s'acumulen i eliminen els excrements, a través de l'esfínter anal.
Les glàndules annexes al tub digestiu
- A més de les glàndules salivals:
- Fetge.
- Produeix bilis, un suc amb funció digestiva (facilita la digestión dels lípids) i excretora (conté els productes de la degradació de l'hemoglogina, per exemple)
- També:
- Emmagatzema glucosa en forma de glicogen, i molts altres nutrients (ferro, vitamines...)
- Depura de substàncies tòxiques (que desprès els ronyons eliminen de la sang).
- Fa moltes funcions metabòliques.
- Pàncrees.
- És una glàndula mixta perquè té dos tipus de secrecions
- Endocrina: produeix les hormones insulina i glucagó, que aboca a la sang, regulant la concentració de glucosa a la sang.
- Exocrina: produeix el suc pancreàtic, que aboca a l'interior del tub digestiu, amb important funció digestiva.
La paret del tub digestiu
- La paret del tub digestiu, des de l'esòfag fins al conducte anal, està formada per les mateixes capes de teixits:
- Mucosa. (secreció)
- Recobreix la llum del tub intestinal i està formada per tres capes de teixits diferents:
- Una capa simple de teixit epitelial
- Una capa de teixit connectiu (làmina pròpia)
- Una capa muscular prima, de múscul llis (capa muscular de la mucosa).
- La mucosa intestinal (principalment a l'estomac i a l'intestí prim) es replega i a més presenta invaginacions o vellositats.
- Les vellositats augmenten la superfície de les mucoses gàstrica i intestinal (augmenten la superfície d'absorció).
- Les cèl·lules de l'epiteli a més presenten digitalitzación a la membrana superficial (microvellositats).
- Submucosa. (irrigament)
- De teixit connectiu, amb vasos sanguinis, limfàtics i nervis.
- Muscular externa. (moviment)
- Amb dues capes de múscul llis:
- Una de circular interna
- Una de longitudinal externa.
- Serosa. (protecció)
- Membrana de teixit connectiu que envolta tot el tracte digestiu, recoberta pel peritoneu, també conjuntiva.

3. Els enzims digestius i la digestió oral i gàstrica 
- Cada dia pel tub digestiu circulen aproximadament 9 L de fluids, del quals 7 són produïts per les parets i per les glàndules annexes, en quantitats similars.
- A tot el tub a més es produeix mucus, que té una funció lubrificant i protectora de la pared.


- Tipus de digestió:
- Mecànica:
- Els aliments experimenten transformacions físiques d'esmicolament, mescla, disolució, dispersió...
- Química:
- Els enllaços químics de les molècules dels aliments són trencats, i es transformen en molècules cada vegada més petites
- És provocada pels enzims digestius, que es produeixen si hi ha aliments que n'estimulen la secreció.
- La síntesi dels enzims digestius està regulada per mecanismes mecànics, nerviosos i hormonals.
- Alguns enzims digestius se secreten en forma inactiva, anomenats proenzims o zimògens, per evitar que digereixin les mateixes cèl·lules que els produeixen, i s'activen a la llum del tub digestiu.

Digestió a la cavitat oral
- A la boca, els aliments sòlids són tallats i triturats per les dents, mentre es mesclen amb la saliva que, a més de la proteïna mucina, que forma el mucus, conté enzims:
- L'amilasa salival o ptialina, que inicia la degradació del midó, per donar el disacàrid maltosa.
- La lipasa salival o lingual, que inicia la digestió d'alguns lípids dels aliments.
- El lisozim, un enzim antibacterià (també és molt abundant a les llàgrimes). Té una funció important com a primera línia de defensa immunitària.
Digestió gàstrica
- A l'estómac s'emmagatzemen transitòriament els aliments i s'inicia la digestió de les proteïnes.


- El fluid que abandona l'estómac cap a l'intestí prim s'anomena quim.
- Les contraccions de l'estómac agiten el quim i el barregen amb les secrecions gàstriques.
- La superfície interior té plecs llargs (arrugues) i una mucosa també plegada.
- L'epiteli columnar constitueix les glàndules gàstriques, exocrines, que aboquen les seves secrecions a l'interior de l'estómac.
- El suc gàstric està constituït per:
- Aigua

- Àcid clorhídric, amb funció antisèptica i que activa els enzims gàstrics
- Mucus, que protegeix les parets estomacals contra l'acció corrosiva de l'àcid clorhídric i els enzims.
- Enzims, principalment,
- La pepsina, secretada en forma inactiva com a pepsinogen, transforma les proteïnes en polipèptids.
- Després de la digestió mecànica i química de l'estómac, el bol alimentari, transformat en quim àcid, ingressa al duodè, on continua el procés digestiu.
4. La digestió a l'intestí prim 
- El fetge i el pàncrees aboquen les seves secrecions al duodè.
- La bilis, produïda al fetge i emmagatzemada a la vesícula biliar, no conté enzims, però la seva funció és fonamental per emulsionar els aliments lipídics i facilitar l'acció de les lipases, enzims que hidrolitzen els lípids.
- El suc pancreàtic és un líquid alcalí, una mescla d'aigua, bicarbonat sòdic, que contrarresta l'acides del quim, i enzims, entre els quals hi ha: la tripsina i la quimotripsina, l'amilasa pancreàtica, la lipasa pancreàtica i les nucleases pancreàtiques.
- La mucosa de l'intestí prim presenta plecs i vellositats. Les cèl·lules que les recobreixen també presenten microreplecs anomenats microvellositats.
- Incrementen molt l'àrea superficial d'absorció.
- Les glàndules de la mucosa produeixen enzims (disacaridases, peptidases, nucleotidasas...), que finalitzen la digestió de les biomolècules dels aliments.
5. Balanç i control de la digestió

- Les secrecions i els moviments estan controlats pels sistemes nerviós i hormonal, per mecanismes involuntaris i reflexos diversos.

6. Absorció i defecació 
- A l'estomac ja s'absorbeixen aigua, sucres senzills o monosacàrids, sals, alcohol i certes drogues
- La majoria de nutrients són absorbits però a l'intestí prim, a nivell de les vellosititats intestinals.
- Els capil·lars sanguines de les vellositats passen primer al fetge, a través de la vena porta
- Posteriorment ingressen a la circulació general a través de la vena hepàtica que desemboca en la vena cava inferior.
- Aquesta xarxa sanguínia és el sistema portal.
- Les substàncies del quil no absorbides a l'intestí prim, juntament amb materials que no es digereixen, com ara la cel·lulosa o la fibra vegetal, passen a l'intestí gros.
- A l'intestí gros, s'absorbeixen l'aigua i alguns minerals, i es constitueixen els excrements.
- Els bacteris que viuen en aquest tram són molt beneficiosos perquè produeixen la vitamina K i certes vitamines del grup B, que també són absorbides a aquest nivell.
7. Malalties i trastorns del sistema digestiu 

