06. El sistema cardiovascular

1. El sistema cardiovascular
2. El cor
3. Els vasos sanguinis
4. Circulació de la sang
5. El sistema limfàtic
6. Malalties i patologies

1. El sistema cardiovascular

• El sistema cardiovascular està format per una bomba muscular -el cor- i un entramat de vasos que transporten el líquid circulatori per tot el cos.
  • Si es posessin en línia tots els vasos del cos, arribarien a casi 100000 km!
• Funcions:
  • Funció principal: comunicar les cèl·lules pel transport de substàncies entre elles:
    • Nutrients diversos, aigua, gasos respiratoris, substàncies de rebuig cel·lular, hormones...
  • Regulació de la temperatura corporal.
  • Regula el medi intern i l'equilibri àcid-base.
  • Actua en la defensa de l'organisme davant agents infecciosos.

La sang: un teixit especial

• Es defineix com un teixit connectiu amb matriu fluida -el plasma- i amb elements figurats o cel·lulars (inclouen cèl·lules -com glòbuls vermells o eritròcits i els glòbuls blancs o leucòcits-) i fragments cel·lulars (com les plaquetes).
• La quantitat total de sang circulant en una persona es defineix amb terme mèdic de volèmia.
  • Al cos d'un adult, és de 4-5 L en dones i 5-6 L en homes (7% del pes corporal o 1/4 del volum de líquid extracel·lular).
  • Aquesta quantitat és bombada pel cor, en repòs, aprox. a 70 pulsacions per minut (70 ppm).
  • Del volum total de sang d'una persona, 2 L corresponen a elements figurats (eritròcits, leucòcits i plaquetes) i 3 L corresponen a plasma, que és una porció líquida formada per aigua (92%), proteïnes -albúmines, fibrinogen, globulines- (7%) i per molècules orgàniques dissoltes, ions, vitamines i gasos (1 %).
  • L'hematòcrit és el percentatge del volum total de sang composta per glòbuls vermells.
    • Quan s'extreu sang de la circulació i es col·loca en un tub d'assaig, coagula.
      • Si es tracta amb anticoagulants (com heparina), quan se centrífuga se separa en capes
        • La capa superior formada per plasma.
        • La capa mitjana formada per leucòcits i plaquetes.
        • La capa inferior formada per eritròcits.

• Elements cel·lulars
  • Plaquetes. (=trombòcits)
    • Són fragments cel·lulars incolors procedents de cèllules més grans, els megacariòcits de la medul·la òssia. Aproximadament hi ha 100.000-500.000 plaquetes per mm³.
    • Són responsables de l'hemostàsia, (procés que permet mantenir la sang dins d'un vas sanguini lesionat). Intervenen en els processos de coagulació.
  • Eritròcits. (= glòbuls vermells o hematies)
    • Són les cèl·lules més abundants a la sang (hematòcrit: 40-54% en homes, 37-47 % en dones; 4.000.000-6.000.000/mm³).
    • Són cèl·lules bicòncaves, sense nucli, i la seva membrana és altament deformable (capacitat que permet que flueixin per petits vasos sanguinis).
    • Tenen una vida aproximada de 28 dies.
    • Contenen hemoglobina. La seva funció principal és el transport de 0₂ i CO₂.
  • Leucòcits. (=glòbuls blancs)
    • Sòn cèl·lules completes, nucleades
    • Tenen una gran mobilitat: circulen pels vasos sanguinis i també fora, en altres teixits
    • Defensar el cos d'agents patògens.
    • Es classifiquen en granulòcits i agranulòcíts en funció de si, al citoplasma, tenen o no grànuls que contenen proteïnes.
  • Cal que es produeixin contínuament. Aquest procés s'anomena hematopoesi, i es du a terme principalment a la medul·la roja dels ossos.

2. El cor

• Localització:
  • El cor es troba a la regió mitjana del tòrax, el mediastí, immediatament darrere de l'estern i per davant de l'esòfag.
  • El cor és un òrgan buit format per un teixit muscular especialitzat, el teixit muscular estriat cardíac.
  • Té una mida i una forma molt semblants a un puny tancat, però hi ha diferències individuals al cor dels adults. Aproximadament, el cor d'un home adult pesa 300 g i el d'una dona adulta pesa 225 g.
  • A la part externa del cor hi ha un solc transversal i un altre de longitudinal, per on passen les artèries i venes coronàries i els nervis que participen en la seva regulació nerviosa.

• Com que el cor es mou i està molt protegit per diferents estructures rígides, cal evitar les friccions entre superfícies. Per això, el cor està embolcallat per un sac prim anomenat pericardi.
• El pericardi té dues capes, el pericardi parietal, adherit als òrgans adjacents, i el pericardi visceral o epicardi, unit al miocardi.
• Entre les dues capes hi ha una cavitat que conté un líquid, el líquid pericardíac, que lubrica contínuament les superfícies i permet que el cor es mogui amb facilitat durant la contracció.
• La paret del cor presenta tres capes constituïdes per diferents teixits, que des de fora cap a dins són: l'epicardi, el miocardi i l’endocardi.

Anatomia interna del cor

Sol·lucionari imatges

El cicle cardíac

• La funció del cor és bombar la sang als teixits del cos
  • Les seves quatre cambres i les seves quatre vàlvules han d'actuar d'una manera altament sincronitzada.
  • Per aconseguir-ho, la sístole (=contracció) i la diàstole (=relaxació) auricular i ventricular, segueixen una seqüència coneguda com a cicle cardíac.
    • Aquest cicle té una durada aproximada de 0,8 s.
    • Un cicle cardíac conté comporta un batec complet del cor, incloent-hi una sístole d'ambdues aurícules i d'ambdós ventricles.
    • La sang flueix unidireccionalment:
      • Es mou de la zona amb més pressió cap a la zona amb menys pressió;
        • Per tant, en contreure's les aurícules, passa als ventricles, que estan relaxats.
        • El tancament de les vàlvules auriculoventrículars evita un reflux sanguini des dels ventricles cap a les aurícules.
        • Quan es contreuen els ventricles, la sang surt cap als grans vasos, llocs amb menys pressió; posteriorment les vàlvules semilunars eviten el reflux de la sang de les artèries als ventricles.
      • En un cicle cardíac es poden identificar els sons cardíacs (lub-dup) associats al tancament de les vàlvules.
        • El primer so, lub, coincideix amb les vibracions de les vàlvules auriculoventrículars
        • El segon, dup, correspon al tancament de les vàlvules semilunars.

El control del funcionament de cor

• El miocardi és un múscul únic que es contreu i relaxa sense l'estimulació del sistema nerviós.
  • A més de cèl·lules contràctils conté:
    • Cèl·lules marcapassos (=Cèl·lules autorítmiques miocardíaques): generen els impulsos nerviosos que inicien la contracció de les fibres musculars
      • Aquestes cèl·lules estan agrupades en nòduls i constitueixen el marcapassos cardíac, responsable que el cor es contregui rítmicament, de manera coordinada i autònoma.
    • Cèl·lules transmisofres de l'impuls elèctric per tot el miocardi. Aquestes cèl-lules formen un entramat de "conducció elèctrica cardíaca".
• Així, el múscul cardíac és miogènic (és adir, genera per ell mateix els senyals que desencadenaran les seves contraccions periòdiques).
  • El sistema nerviós controla però la freqüència cardíaca, el nombre de contraccions o pulsacions per minut.
• Elements del sistema elèctric del cor:
  • Nòdul sinoauricular o marcapassos (nòdul SA).
    • Situat a la paret superior de l'aurícula dreta
    • S'excita espontàniament i marca el ritme cardíac.
  • Nòdul auriculoventricular (nòdul AV).
    • Situat a la part baixa de l'aurícula dreta (septe interauricular), a prop del ventricle dret.
    • Capta l'estimulació provinent del nòdul sinoauricular.
  • Fascicle de His.
    • Fibres musculars especials procedents del nòdul auriculoventricular que transmeten l'excitació a l'àpex ventricular, i així la sístole ventricular s'iniciarà a la part inferior, bombant adequadament la sang cap a les artèries.
  • Fibres de Purkinje. Transmeten l'impuls nerviós a través de tot el miocardi ventricular.

3. Els vasos sanguinis

• Hi ha diferents tipus de vasos sanguinis:
  • Constitueixen una gran xarxa de conductes que transporten la sang des del cor fins a tots els teixits de l'organisme, i des d'aquests, una altra vegada fins al cor.
  • Els tipus de vasos sanguinis són:
    • Artèries:
      • Transporten la sang des del cor cap als teixits.
      • Les seves parets són resistents a les altes pressions amb les quals la sang surt del cor, i són especialment gruixudes, i elàstiques.
      • A mesura que les artèries s'allunyen del cor, es fan més fines i primes i es ramifiquen en artèries petites o arterioles, que quan es ramifiquen originen els capil·lars.
    • Capil·lars:
      • Són vasos microscòpics que transporten la sang des de les arterioles fins a les vènules, i n'hi ha de diversos tipus.
      • La difusió de substàncies i de nutrients es fa a través de les seves parets, que són molt primes, constituïdes únicament per endoteli.
      • Aquestes parets també poden ser travessades pels leucòcits, però no pels eritròcits.
      • Els capil·lars originen les vènules, i aquestes, les venes.
    • Venes:
      • Transporten la sang cap al cor.
      • A mesura que les venes s'apropen al cor, es van convertint cada vegada en vasos més gruixuts.
        • Les venes tenen vàlvules que impedeixen el retorn venós.
• Histologia dels vasos sanguinis:
  • A les artèries i venes, l'estructura histològica és similar. Estan compostes per tres capes:
    • Túnica externa.
      • És la més externa, i està formada majoritàriament per teixit conjuntiu ric en fibres elàstiques.
    • Túnica mitjana.
      • És la capa intermèdia, i conté principalment teixit muscular llis.
    • Túnica interna (= íntima).
      • És la capa més interna, i està formada per teixit epitelial (endoteli, amb una membrana basal de fibres conjuntives elàstiques). La sang hi està en contacte.

4. Circulació de la sang

• L'aparell circulatori humà és tancat:
  • La sang sempre viatja a l'interior de vasos sanguinis sense sortir-ne.
  • No banya de manera directa els teixits, fent l'intercanvi de substàncies (gasos, nutrients, substàncies de rebuig, hormones...) a través de l'endoteli capil·lar.
• La circulació és completa:
  • No hi ha mescla de sang oxigenada amb sang parcialment desproveïda d'oxigen, (no hi ha comunicació entre la meitat esquerra i la dreta del cor (com passa a amfibis i rèptils).
• La circulació és doble, perquè per fer una volta íntegra a tot el cos, la sang passa dues vegades pel cor.
  • Podem diferenciar dos circuits:
    • La circulació pulmonar (=circulació menor)
      • El costat dret del cor és responsable de la circulació pulmonar.
      • Transporta la sang amb baixa quantitat d'oxigen des del cor fins als pulmons i des d'aquests, carregada d'oxigen de nou, fins al cor.
      • La sang amb poc oxigen flueix a través de les artèries, mentre que l'oxigenada ho fa per les venes.
    • La circulació sistèmica (=circulació major).
    • El costat esquerre del cor és responsable de la circulació sistèmica.
    • De manera general (excepte en els sistemes porta), la sang que flueix a través de les artèries únicament passa per un òrgan abans d'arribar a les venes.

5. El sistema limfàtic

6. Malalties i patologies.